És irrellevant que el radar de València funcionés o no el 25 d’octubre, quatre dies abans de la DANA

Diverses publicacions a xarxes socials asseguren que el radar que té instal·lat l’entitat a la província de València no funcionava el divendres 25 d’octubre, quatre dies abans que hi impactés la DANA. El missatge més antic que parlava de l’avaria del radar és un vídeo amb més de 300.000 visualitzacions publicat aquell mateix dia. Els missatges més recents la vinculen amb una suposada manca d’informació sobre el pronòstic i el seguiment del temporal –que, en data d’aquesta publicació, ha deixat 202 morts a Espanya, segons el darrer recompte–.

En realitat, però, el radar va complir les tasques de seguiment i pronòstic immediat (a menys de dues hores vista) durant l’episodi, perquè va funcionar ininterrompudament des del dilluns 28 d’octubre, segons va compartir la mateixa Aemet a través del seu compte de X. A més, la pàgina de l’Agència, arxivada el migdia del dia 30, mostra com el radar va funcionar les 24 hores anteriors. 

Aemet no ha confirmat a Verificat si el radar va estar desactivat entre el 25 i el 28 d’octubre, però el fet que funcionés o no, no afecta el pronòstic de la DANA, perquè les mesures que pren aquest instrument no s’empren a tal efecte. Els radars només s’usen per al seguiment de fenòmens actius i en la predicció meteorològica a molt curt termini, és a dir aquella que es fa a menys de dues hores vista. Així ho indica la versió més recent, actualitzada el 2017, de la Guia d’Instruments i Mètodes d’Observació Meteorològics Elaborada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM): “L’objectiu principal dels radars meteorològics és detectar la precipitació i els fenòmens meteorològics associats”.

El document enumera i descriu amb detall totes les funcions d’aquests dispositius (pàgina 845): la vigilància de sistemes meteorològics, la detecció, seguiment i avís de fenòmens extrems, la predicció immediata (a menys de dues hores), l’estimació de la precipitació, el vent i la humitat, i la preparació de models de predicció del temps (en alguns casos aquestes dades poden alimentar les simulacions a curt termini, per pronòstics de menys de 48 hores). La previsió meteorològica no immediata no és una funció d’aquests instruments.

La predicció de l’Aemet, que es va fer a partir de simulacions elaborades per models meteorològics que empren essencialment dades dels satèl·lits, ja suggeria el desenvolupament de la DANA dimecres 23 d’octubre, cinc dies abans de l’episodi. L’Agència en va fer un seguiment amb notes informatives els dies posteriors (divendres i dissabte), i va emetre avisos especials i alertes sobre el potencial impacte de la DANA des del diumenge 27 d’octubre. Ho vàrem explicar en aquest article.

Llegir els núvols

Els radars meteorològics són antenes capaces d’emetre ones electromagnètiques molt energètiques que, en xocar amb les gotes de pluja, reboten i tornen a l’antena, tal com explica el capítol 8 del llibre Física del caos en la predicció meteorològica compilat per l’Aemet. Calculant el temps que passa entre l’emissió de l’ona i la tornada al radar després de rebotar, poden calcular la distància fins aquell objecte. Això permet “seguir i estudiar l’evolució de pluges o tempestes, així com ‘veure’ l’estructura de precipitació de tempestes grans”, explica l’enciclopèdia Britannica.

Si a aquesta capacitat de “llegir els núvols” hi sumem que el monitoratge és pràcticament continu, les lectures de radar no només ens permeten veure la severitat de pluges i tempestes, sinó també el seu avenç. En conseqüència, podem anticipar amb certa garantia cap on aniran les pluges més fortes.