És imprecís afirmar que les desigualtats han augmentat a Europa, com assegura Montilla

L’expresident de la Generalitat, José Montilla, va afirmar en una entrevista a Els Matins de 3Cat (minut 3:05) que “a Europa, als països occidentals, la desigualtat ha crescut”. Montilla no explicita si es refereix als països occidentals d’Europa o a Occident en general, ni tampoc a quin període temporal o a quin tipus de desigualtats fa referència. Segons l’índex Gini, un dels principals indicadors per mesurar la desigualtat econòmica, la desigualtat a la Unió Europa (UE) s’ha reduït lleugerament en els darrers deu anys, però des dels anys 80 sí que han augmentat les diferències entre els més rics i els més pobres. T’ho expliquem!

“A Europa, als països occidentals, la desigualtat ha crescut“

José Montilla, expresident de la Generalitat de Catalunya

L’índex Gini és un dels habituals indicadors de desigualtat entre països, concretament analitza fins a quin punt el repartiment de la riquesa dins un país és equitatiu. Com major és el seu valor, més gran és la desigualtat del territori. En canvi, quan l’índex cau, la tendència és cap a la igualtat.

En aquest sentit, la mitjana de la Unió Europea ha passat dels 30,9 punts del 2014 als 29,6 del 2023, segons dades de l’Eurostat, mantenint una tendència descendent —i, per tant, cap a una reducció de la desigualtat— que ha estat majoritària entre els estats membres, tot i que no homogènia. A països com Bulgària, Malta, Luxemburg, Finlàndia o Suècia, la desigualtat ha crescut un punt o més en aquest període i en altres sis estats ha augmentat més lleugerament. En els altres 16, la tendència ha estat cap a la igualtat.

Històricament, tres dels països més a l’est de la Unió Europea, Bulgària, Letònia i Lituània, han ocupat les tres primeres posicions en desigualtat a la comparativa entre països de la UE. Els segueixen els països del sud com Portugal, Espanya, Grècia i Itàlia, que al llarg dels anys comparant les dades van darrere els països de l’Est. Tanmateix, la tendència descendent de l’índex Gini és transversal a tota la UE, independentment de la seva ubicació geogràfica.

Però què passa si mirem més enrere en el temps? No hem trobat cap treball que analitzi l’evolució de l’índex Gini a Europa o la UE a llarg termini. Els estudis que miren com ha canviat la desigualtat al continent, com aquest de la World Inequality Database, entitat referent en l’àmbit, miren quant ingressa el 10% més ric i el 50% més pobre de la població respecte dels ingressos totals d’un territori.

El treball, del 2022, mostra que la desigualtat a Europa va créixer fortament entre el 1980 i el 2000, per suavitzar-se després i, fins i tot, iniciar una tendència lleugerament descendent després del 2010. Ara bé, quan desgranen l’evolució geogràficament, observen que mentre la dels primers anys és similar entre Orient i Occident, la tendència recent (a partir del 2010) difereix. Als territoris de l’oest s’observa una tendència descendent, mentre que a l’est es manté creixent.

Als Estats Units augmenten les desigualtats

La primera potència amb més desigualtat, segons dades del Banc Mundial són els Estats Units, que el 2021 (la dada més recent) tenien un índex de 39,8, i on les desigualtats sí que experimenten una tendència a l’alça fins i tot avui dia. Els pics de desigualtat es van assolir els anys 2014 i 2019 amb un índex Gini de 41,5. L’any que els Estats Units van tenir una menor desigualtat va ser el 1980, amb un índex Gini de 34,7.

Aquesta diferència entre Europa i els Estats Units també l’observa l’indicador de la World Inequality Database, que en un estudi del 2019 mostra com al país nord-americà la desigualtat segueix creixent més enllà dels anys 2000, mentre a Europa la corba s’aplana.

D’altra banda, el Canadà té una evolució molt més inestable. El valor més baix que va assolir va ser l’any 1989 amb un índex de 31. L’última dada, del 2019, situava l’índex en un 31,7, si bé al llarg dels anys els pics han estat habituals, assolint un màxim l’any 2006 amb 34,1.

Tot i aquestes variacions en països occidentals, les primeres posicions quant a desigualtat les ocupen en general països del sud global i de l’est, amb distància respecte dels europeus i nord-americans. El país amb més desigualtat del món és Sud-àfrica amb un índex que no s’actualitza des del 2014 i que aleshores era de 63. El segueix Namíbia que el 2015 tenia un índex de 59,1 i en tercera posició Colòmbia que el 2022 tenia un índex de 54,8.

Com es calcula l’Índex Gini?

L’índex Gini compara com es distribueixen els ingressos d’una població amb un repartiment ideal, en què tothom rebés el mateix. És un número comprès entre 0 i 100. Si l’índex és gran, vol dir que la major part de la riquesa es concentra en molt poques mans i, per tant, la desigualtat és major; en canvi, com més petit sigui el número, menor serà també la desigualtat.

Aquest índex, que va del 0 al 100, es calcula com l’àrea entre la línia d’igualtat, que representa el repartiment equitatiu perfecte, i la corba de Lorenz, que mostra el repartiment real. Com major sigui l’àrea entre aquestes dues línies —la major part de la riquesa es concentra en molt poques mans—, major serà el coeficient de Gini i, per tant, major serà la desigualtat. En canvi, com més s’aproximi l’índex a 0, més equitativa serà la distribució de la riquesa entre la població. Tot i això, l’economista de la Universitat de Barcelona (UB) Ernest Pons explica a Verificat que els valors 0 i 100 corresponen a casos extrems, “tan extrems que són irreals”. 

Cal tenir present, però, que “es tracta d’un índex que varia poc”, explica Pons perquè “la distribució d’ingressos hauria de variar molt perquè s’observessin canvis dràstics”.

El mètode S80/S20 dona els mateixos resultats

Una altra manera de les múltiples existents de mesurar la desigualtat és el coeficient S80/S20, que ho fa a través de ràtios entre percentils. S’interpreta com la relació entre la renda mitjana obtinguda pel 20% de la població amb la renda més alta, i la renda mitjana obtinguda pel 20% de la població amb la renda més baixa.

L’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que recull aquest indicador, segueix a Catalunya la mateixa evolució que l’índex Gini, reforçant-ne les conclusions. En aquest cas, doncs, l’any 2014 és també l’any en què es registra més desigualtat (6,5). Tot i que el 2020 es va experimentar un increment de 0,6 punts passant de ser 5,6 a ser de 6,2, l’indicador ha anat disminuint fins a arribar a l’any 2022, les últimes dades recollides que situen Catalunya amb un valor de 5,2. 

Pons explica que aquest sistema té com a “limitació principal, la seva arbitrarietat: perquè usem un 20% i no un 10% o un 30%?”. En canvi, “l’índex de Gini està conceptualitzat com a indicador menys subjecte a l’arbitrarietat.  Justament per evitar el desavantatge de l’anterior. Ara bé, resulta molt complicat d’explicar en termes intuïtius.”

Altres maneres de calcular la desigualtat

Iñaki Permanyer, professor investigador ICREA, del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) assegura a Verificat que hi ha “infinits indicadors” per analitzar la desigualtat: “Aspectes com la qualitat de vida, la salut o l’educació”, i que l’anàlisi de variables tan abstractes com la desigualtat són temes de debat entre els mateixos experts.

Permanyer destaca que, a vegades es calcula el nivell econòmic un cop s’han  extret els impostos de les rendes, però recorda que “se suposa que els impostos tenen una finalitat distributiva” i, per tant, “es podrien comparar els ingressos abans i després dels impostos”.

Posa un exemple d’un altre indicador per analitzar la desigualtat: l’esperança de vida. “Quants anys s’estima que visqui una persona que ha nascut en un país determinat”, pot ser significatiu per analitzar la desigualtat en un mateix país. De la mateixa manera, caldria creuar aquesta variable amb d’altres com el nivell d’estudis o el nivell socioeconòmic per establir altres desigualtats significatives a la societat i quin impacte tenen.L’expert apunta que, segons el seu punt de vista i les observacions dels seus últims estudis, sembla que “les desigualtats s’estan reduint entre països amb la globalització, en canvi, s’eixamplen les desigualtats dins els mateixos països”.

Taxa AROPE/UE i un estudi del trinity College de Dublin

L’oficina de l’expresident Montilla ha respost a Verificat que “la mesura de la desigualtat és mot difícil de mesurar” i que aquesta dècada hi ha més anys de retrocés que no pas millora. D’altra banda, fa referència a la taxa AROPE, un indicador de persones en risc de pobresa, que afecta més del 21% de la població europea.

L’oficina fa menció a un estudi de Simone Ariigoni, del Trinity College de Dublín que registra un augment dels ingressos del 10% més ric de la població, mentre per al 50% inferior decreix lleugerament la riquesa.

“La tesi del president Montilla”, apunten, “és que quan les desigualtats socials no milloren significativament i, a més, les relacionades amb la riquesa extrema sí que ho fan de manera espectacular: la percepció de les diferències poden impulsar els ciutadans a perdre la confiança en els sistemes democràtics i això alimenta les opcions de l’extrema dreta”.