És fals que els estrangers rebin la meitat de les ajudes de la Generalitat: el 80% dels beneficiaris de la renda garantida i habitatge públic són espanyols
Els estrangers suposaven el 21,3% dels titulars de la RGC i el 15% dels adjudicataris d’habitatge públic el 2021. A més, hi ha el doble d’estrangers que espanyols en risc de pobresa.
Què s’ha dit?
Quasi la meitat de les ajudes de la Generalitat de Catalunya són destinades a estrangers. El 40% dels beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania i el 43% dels adjudicataris d’habitatge públic són estrangers.
Què en sabem?
Els estrangers suposaven el 21,3% dels titulars de la RGC i el 15% dels adjudicataris d’habitatge públic el 2021. A més, hi ha el doble d’estrangers que espanyols en risc de pobresa.
Dos portals digitals han publicat que "quasi la meitat de les ajudes de la Generalitat de Catalunya són destinades a estrangers". Segons aquestes pàgines, que citen a Vox com a font, representen el 40% dels "beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya" i el 43% de les "adjudicacions d'habitatge públic" quan suposen el "14% de la població". Dies més tard, en una roda de premsa el 18 d’octubre, també va difondre aquestes dades el diputat de Vox al Parlament de Catalunya Joan Garriga, qui va dir que eren dades de la Generalitat.
Això és FALS. Els estrangers suposen el 21,3% dels titulars de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i de la prestació complementària a la RGC i un 15% de les adjudicacions d'habitatge públic, segons dades del 2021 facilitades a Verificat pel Departament de Drets Socials i l'Agència Catalana de l'Habitatge, respectivament. A més, aquestes ajudes no s’atorguen en funció de la nacionalitat, sinó en funció dels ingressos i, a Catalunya, el 2021 el 52,7% de les persones de nacionalitat estrangera estaven en risc de pobresa, mentre que aquesta taxa baixava fins el 20,7% entre la població espanyola.
"Quasi la meitat de les ajudes de la Generalitat de Catalunya són destinades a estrangers"
El 21,3% dels titulars de la RGC són estrangers
La renda garantida de ciutadania la poden rebre les persones que han viscut a Catalunya els últims dos anys i que tenen uns ingressos inferiors a 664 euros, una xifra estipulada en funció de l’indicador de renda de suficiència que la Generalitat calcula periòdicament “per valorar la situació de necessitat, per a poder tenir dret o accés a les prestacions” i que no ha variat entre 2020 i 2022.
Els estrangers suposen el 21,3% dels titulars de la RGC i de la prestació complementària a la RGC, segons dades del 2021 facilitades pel Departament de Drets Socials a Verificat. En total, l’any passat van rebre aquesta ajuda 107.010 persones: 84.175 de nacionalitat espanyola (78,7%) i 22.835 de nacionalitat estrangera (21,3%).
Aquesta prestació consisteix en dues parts: una partida no condicionada (la renda) i una altra complementària de caràcter temporal (el complement) que es dona quan la persona subscriu un pla individual d’inserció laboral i es revisa cada any. La suma de les dues és igual a l’indicador de renda de suficiència, és a dir, 664 euros en el cas dels adults que viuen sols, una xifra que varia en funció dels membres de la unitat familiar.
A més, aquesta ajuda, segons expliquen des del Departament de Drets Socials a Verificat pot ser permanent en alguns casos, com per exemple pels pensionistes, persones amb una discapacitat superior al 65% o que no estan en situació de poder treballar i que ingressen menys de 664 euros. El 88% dels beneficiaris de la renda garantida de ciutadania per aquesta situació són persones de nacionalitat espanyola i formen part del que s’anomena col·lectiu no activable, els quals reben l’import que falta per equiparar la seva pensió o prestació a la quantia de la RGC de forma permanent.
El 84% dels habitatges públics són per a espanyols
En el cas de les adjudicacions d'habitatge públic, només un 15,9% es van atorgar l’any passat a persones de nacionalitat estrangera, segons les dades facilitades a través d'una petició de transparència de Verificat a l'Agència Catalana de l'Habitatge.
Dels 3.624 habitatges de protecció oficial que es van adjudicar a Catalunya el 2021, un 84,1% (3.049) van ser a persones de nacionalitat espanyola. De les 575 adjudicacions a estrangers, un 15,4% (557) eren a persones de fora de la UE i un 0,5% (18), a persones de la Unió Europea.
Tot i així, només un 4,3% del total de persones inscrites al registre de sol·licitants (84.467) va aconseguir un habitatge de protecció oficial l’any passat i, entre els sol·licitants inscrits al registre que esperaven un habitatge de protecció oficial el 2021, el 24% eren estrangers i el 77%, espanyols.
El doble d’estrangers que espanyols en risc de pobresa
A més, comparar aquestes dades sobre el total de la població com fa el diputat de Vox i els portals web és enganyós, perquè ni la RGC ni l'habitatge públic s'atorguen segons l'origen de la persona, sinó en funció dels ingressos i altres requisits, com necessitar una llar en el cas dels sol·licitants d’habitatge de protecció oficial i tenir més de 23 anys, entre d’altres, en el cas de voler accedir a la RGC.
El 2021 a Catalunya el 52,7% de les persones estrangeres estaven en risc de pobresa o exclusió social, mentre que la població de nacionalitat espanyola tenia una taxa de risc de pobresa més baixa, del 20,7%, segons el càlcul de la taxa AROPE publicat per l'Idescat. La taxa AROPE fa referència a la proporció de la població que es troba en situació de risc de pobresa, de privació material severa o que viu en llars amb baixa intensitat de treball, segons explica la pàgina web del Departament d’Economia i Hisenda.
Per tant, tenint present que les persones estrangeres tenen una taxa de risc de pobresa més elevada que les espanyoles, estan infrarepresentades entre els beneficiaris de la RGC i dels adjudicataris d'un habitatge públic.