És enganyós que la causa més comuna de la confusió mental sigui la deshidratació

Ens heu preguntat a través del nostre canal de WhatsApp per l’autenticitat d’un missatge viral atribuït a Arnaldo Lichtenstein, un metge de medicina interna brasiler, segons el qual la deshidratació és “la causa més comuna” de la confusió mental —l’atordiment— en gent gran. El text també afirma que a partir dels 60 anys, la quantitat d’aigua al cos és “poc més del 50%” de la que tocaria.

Són afirmacions ENGANYOSES. La deshidratació és una de les principals causes mèdiques que poden donar lloc a la confusió mental en persones grans, però no hi ha evidència que sigui “la més comuna”, com assegura el text viral, que distorsiona un missatge original que fa uns 15 anys que circula per internet. A més a més, les persones grans tenen menys quantitat d’aigua al cos que els adults joves, però no la meitat.

La causa més comuna de la confusió mental en gent gran és la deshidratació

Arnaldo Lichtenstein, l’autor del missatge original, ha reconegut en un correu a Verificat que el text “està adaptat d’una entrevista” que una periodista li va fer “fa uns 16 anys”. Ara bé, l’escrit ha patit diverses modificacions en comparació amb el contingut que es va publicar originalment el 2010 al llibre Salut – L’hora és ara, que fan del missatge un text imprecís. En el contingut original, per exemple, Lichtenstein inclou tres causes “principals” en la confusió mental de la gent gran, però cap d’elles és la deshidratació. 

La confusió mental té múltiples causes

Hi ha múltiples causes darrere de la confusió mental, una síndrome comuna entre la gent gran, especialment en persones hospitalitzades. Tot i que la deshidratació es compta entre una de les principals, no hi ha evidència que es tracti de la més comuna. Altres factors com patir infeccions, prendre fàrmacs, la manca de sucre en pacients diabètics, la demència o els cops al cap també en són desencadenants típics.

Lichtenstein afirmava al llibre Salut – L’hora és ara que “els principals responsables [de la confusió mental] són la diabetis no controlada, les infeccions del tracte urinari i la família que passa el dia sencer a la feina, comprant o a un club, fora de casa”, asseveracions que, apunta en un correu a Verificat, “segueixen sent vàlides” el dia d’avui. El metge relacionava el darrer punt amb la deshidratació, pel fet que la gent gran “no té set i no beu líquids” si no té ningú que els ho recordi. 

Les seves conclusions coincideixen amb les del Manual del Resident de Farmàcia Hospitalària, que en el seu capítol dedicat a la geriatria considera que el deliri el causen amb major freqüència quatre condicions mèdiques: les alteracions electrolítiques (entre elles la deshidratació és la més comuna), les infeccions (entre elles les urinàries), els desordres metabòlics (com l’hipo i hiperglucèmia, que es donen en pacients diabètics no tractats) i situacions en què la sang que arriba als òrgans és insuficient (com el shock o la fallida cardíaca).

Per tant, la deshidratació és una de les principals causes mèdiques que poden donar lloc a la confusió mental en persones grans, però no hi ha evidència que sigui “la més comuna”, com assegura el text viral, que distorsiona el missatge original.

Menys aigua al cos i menys sensació de set

Un altre apartat del contingut viral assegura que als 60 anys “tenim poc més del 50% de l’aigua que hauríem de tenir en el nostre organisme”. És ENGANYÓS. Les persones grans emmagatzemen menys quantitat d’aigua al seu cos que les persones joves, però això forma part del procés normal d’envelliment, i no hi ha evidència que les reserves siguin la meitat de l’aigua que emmagatzema un adult. 

“Als 60 anys […] tenim poc més del 50% de l’aigua que hauríem de tenir al nostre organisme”

Les persones grans són especialment vulnerables a la deshidratació, perquè el seu cos emmagatzema menys quantitat d’aigua i, a més a més, tenen menys sensació de set, de manera que corren el risc d’ingerir menys líquids dels necessaris. L’organisme dels infants conté més aigua que el dels adults, i la quantitat cau, de manera natural, amb l’edat, però això no vol dir que les persones grans tinguin la meitat de l’aigua que els tocaria al seu cos.

Això, de fet, és el que reflecteix el text original atribuït a Arnaldo Lichtenstein, que indica que, “després dels 60 anys tenim poc més del 50% d’aigua al cos”. Tot i no haver-hi un consens al respecte, altres estudis han reportat xifres similars. Ara bé, aquesta quantitat d’aigua no representa la meitat de la dels adults, el cos dels quals conté entre un 60 i un 70% del líquid, segons els estudis. Per tant, una persona gran té entre un 10 i un 20% menys d’aigua al seu cos, aproximadament, i no la meitat. 
La menor concentració d’aigua en el cos de les persones grans es deu a diversos factors. Els canvis en la composició del cos, la pèrdua de funcionalitat dels ronyons i l’ús d’alguns fàrmacs amb propietats diürètiques i laxants en són les causes principals. És per això que les entitats de nutrició recomanen oferir de manera regular begudes a les persones grans, per tal de minimitzar el risc de deshidratació.