És enganyós dir que l’origen dels incendis és que els agricultors no estan autoritzats a “netejar el bosc”
No hi ha una causa única que expliqui els incendis, però l’evidència científica destaca el paper del canvi climàtic
Què s’ha dit?
Que la raó per la qual estem tenint incendis forestals tan virulents és que els agricultors i els ramaders no poden “anar a netejar el camp a l’hivern”
Què en sabem?
El tema dels incendis forestals és complex i l’origen de la seva creixent virulència no té cap culpable. Tanmateix, el paper del canvi climàtic és innegable i està demostrat científicament.
Un podcast amb presència a Ivoox i el perfil del qual ha estat suspès recentment a YouTube i Twitter per, suposadament, difondre desinformació, ha assenyalat que la causa de que haguem tingut a Espanya incendis tan virulents últimament és perquè "el camp no està net i perquè als agricultors no se'ls permet netejar-lo quan ho han de fer" per part de les administracions públiques, que utilitzen el canvi climàtic com a "excusa". És un argument ENGANYÓS. Tots els experts consultats per Verifat assenyalen que, efectivament, hi ha un greu problema d’abandonament rural i una mala gestió forestal, però sí que hi ha evidències que el canvi climàtic ha augmentat la probabilitat que tinguem més incendis virulents al nostre país, com ja vam explicar aquí .
[Els agricultors i ramaders] ni tan sols poden sortir a netejar el camp a l'hivern […] i per això estem veient molts incendis, ja no a causa del canvi climàtic, que també a sobre [els governs regionals] l'utilitzen com excusa […], sinó perquè el camp no està net i perquè als agricultors no se'ls permet netejar-lo quan ho han de fer.
El 2022 ha estat un any terrible pels incendis a Espanya. Fins al 19 de juny, s’han cremat un total de 245.061 hectàrees, segons les dades recollides per l’EFFIS, Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals. Aquestes dades converteixen aquesta temporada d’incendis com la més devastadora des de la posada en marxa del sistema, l'any 2000. "Estem en una situació d’emergència, que compromet greument la seguretat de les persones, les infraestructures i el medi ambient", assenyala el decret de mesures urgents per combatre l’onada de foc presentat a principis d’agost pel govern i publicat al Butlletí Oficial de l’Estat.
Al podcast analitzat per Verificat, el conductor del programa afirma que la raó per la qual es produeixen aquests incendis és que "el camp no està net" i que els governs regionals no permeten als agricultors i als ramaders "netejar-lo quan ho han de fer”, alhora que menysprea el paper que el canvi climàtic ha pogut tenir en ells i el qualifica “d'excusa" del govern per atacar-lo.
És una afirmació enganyosa: les raons per les quals el camp ha cremat aquest estiu són multifactorials, és a dir, no hi ha una causa única, però l'evidència científica és contundent pel que fa al paper que juga el canvi climàtic en la generació d’aquests incendis. Les dades més recents, de poques setmanes, assenyalen que, des dels anys 80 fins ara, està tinguent lloc un "canvi […] en la dinàmica regional dels incendis cap a un major impacte a Europa, cosa que suggereix que els riscos emergents que plantegen les condicions climàtiques excepcionals de perill d’incendis poden superar progressivament les capacitats actuals de supressió”, un fet directament relacionat amb l’escalfament global, tal com indica un estudi publicat el juny passat a Scientific Reports.
És una cosa sobre la qual ha estat alertant durant anys el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que en el seu informe de 2021 va assenyalar que “el canvi climàtic té un paper cada cop més important en la determinació dels règims d’incendis forestals […] i s'espera que la variabilitat climàtica futura augmenti el risc i la gravetat [dels incendis] ".
Falta de gestió de les muntanyes
És cert que, tal com assenyalen les expertes consultades per Verificat, un abandonament de les superfícies de cultiu i pastura, la despoblació del món rural i l'absència de polítiques de gestió forestal en gran part dels boscs peninsulars ha influit en la generació d'aquests incendis més virulents: "L'abandonament rural i els canvis globals […], units al canvi climàtic, el que estan fent és que, d’una banda, hi hagi molta més quantitat de biomassa [matèria orgànica que s’utilitza com a font d’energia] a la muntanya fàcilment disponible per cremar-se si hi ha un incendi i, per l’altra, el canvi climàtic està fent que tinguem incendis molt virulents, molt fora de capacitat d’extinció”, indica a Verificat Carmen Hernando Lara, directora del Centre de Recerca Forestal CIFOR (INIA, CSIC).
És un tema en el que coincideix Adrián Regos, investigador del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), en declaracions a Science Media Centre Espanya, que assenyala que "l'abandonament rural i la conseqüent pèrdua de l'activitat agropastoral tradicional ha afavorit la transició cap a paisatges més inflamables".
L'expressió "netejar la muntanya"
Els experts consultats per Verificat demanen evitar l'expressió "netejar el camp", utilitzada diverses vegades al podcast: "El matoll no és brutícia, són éssers vius. Brutícia és que hi hagi llaunes i papers de soda", indica a Verificat Sandra Saura, investigadora del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestal (CREAF), que reconeix que "tradicionalment la ramaderia sempre ha parlat de boscos bruts, però des del punt de vista més ecològic i científic, la brutícia no és un matoll", sinó que "forma part del sistema i té la seva funció". Coincideix amb ella Hernando: "A mi no m'agrada dir que la muntanya 'està bruta' i que 'cal netejar -la'. A la muntanya cal gestionar -la i tenir alguns boscos o muntanyes més adaptats a les condicions que tenim actualment."
És una visió que també comparteix l’Organització ecologista Greenpeace, que indica que “quan es parla de neteges”, en realitat es parla de gestió i iniciatives com franges de seguretat en urbanitzacions i espais habitats, de tallafocs, iniciatives pel foment de ramaderia extensiva i pasturatge per reduir la càrrega de combustible, de l'aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques, de la possibilitat de realitzar una crema prescrita (controlada) que imiti els incendis de baixa intensitat, etc.”
Per tant, tot i que l’expressió “netejar el camp” no és del tot correcta, sí que és cert que l’abandonament de superfícies de cultiu i pasturatge, la despoblació del món rural i l’absència de polítiques de gestió forestal en gran part dels boscos peninsulars han influït en la generació d’aquests incendis més virulents.
Falta de polítiques de gestió
Finalment, és enganyós dir que els governs autonòmics "impedeixen netejar el camp" als ramaders i als agricultors: "Per descomptat, que deixen 'netejar' el bosc. A la teva propietat forestal, pots fer el que vulguis. Però abans de tallar arbres, moltes vegades has de demanar permís", assenyala Saura, que afegeix que no és el cas si es tracta d'eliminar matolls.
A més, el locutor no especifica al podcast a què fa referència amb “netejar la muntanya” (és una expressió que reuneix diverses iniciatives) ni tampoc a quines regions, per la qual cosa no és possible, donada la generalitat de l’expressió, saber exactament si això es produeix o no, encara que la veritat és que, en qualsevol cas, cada comunitat autònoma exigeix una sèrie de requisits i permisos als propietaris per dur a terme les labors de gestió pertinents en l’àmbit privat.
En conclusió, es tracta d'un problema multifactorial, en el que el canvi climàtic és un element més: “Tenim escenaris diferents: el canvi climàtic hi és, l’abandonament de l’entorn rural hi és, i hem d’adaptar, a través de la gestió forestal, les muntanyes per fer-les més resistents i resilients als incendis", conclou Hernando a Verificat, que reconeix que "sí que és cert que aquest és un país en el qual tradicionalment hi ha hagut incendis, però que ara [la situació] es veu agreujada per aquestes circumstàncies".