És cert que a Vox el voten els rics, com diu Mireia Vehí?

marti_o on 29/10/2020

Les anàlisis que s’han fet amb aquestes dades agregades no deixen clar que la diferència dels suports que rep Vox a les zones amb més renda i a les de menys sigui tan significatiu


Durant la moció de censura que Vox va presentar a Pedro Sánchez fa uns dies, la diputada i cap de llista de la CUP al Congrés dels Diputats, Mireia Vehí, va fer un tuit afirmant que a la formació de Santiago Abascal la voten els rics. És ENGANYÓS. Les anàlisis que s’han fet amb aquestes dades agregades no deixen clar que la diferència dels suports que rep Vox a les zones amb més renda i a les de menys sigui tan significativa.

“A VOX els voten els rics”

Mireia Vehí, CUP

Com a punt de partida, cal tenir en compte la coneguda en estadística com a fal·làcia ecològica. Aquesta fal·làcia alerta que les dades agregades (els resultats electorals per municipis o districtes, per exemple) no permeten arribar a conclusions individuals ni viceversa. En casos com les eleccions, com que no tenim les dades individuals, no podem atribuir als votants un determinat comportament, sinó que només podem parlar del que passa a una zona concreta amb unes característiques determinades.

Prenent això amb cautela, hi ha estudis de dades que han analitzat el vot a Vox en les últimes cites amb les urnes i han arribat a la conclusió que el partit de Santiago Abascal no rep només de manera principal suports en les zones riques. 

A les eleccions del 10 de novembre del 2019, Vox va ser la força més votada a Múrcia (l’única província on es va imposar a la resta de partits). Si desglossem els resultats del 10N a la comunitat per municipis i creuem la renda mitjana per llar comprovem que d’entre les poblacions on Vox va aconseguir més suports n’hi ha tant de renda alta com de renda baixa.

En el cas de Barcelona, tant a les eleccions municipals del 26 de maig com a les generals del 10 de novembre els dos districtes on Vox va obtenir més vots van ser Sarrià-Sant Gervasi (el que té més renda de la ciutat) i Nou Barris (el que té menys renda).

  • Sarrià-Sant Gervasi | 7,9% de vots per Vox el 10N i una renda familiar disponible (RFD) per capità de 40.022 €
  • Nou Barris | 7,1% de vots per Vox el 10N i una RFD/càpita de 12.045 €
  • Barcelona | 5,3% de vots per Vox el 10N i una RFD/càpita de 21.896 €

Si fem un gràfic amb les 1.068 seccions censals de la ciutat, constatem que la distribució de les dades és en forma de U, cosa que posa de manifest que Vox rep vots, especialment, a les zones amb rendes baixes i amb rendes altes.

Les enquestes del CIS sí que creuen les dades de record de vot a les últimes eleccions i el nivell d’ingressos que els enquestats diuen que tenen. En aquest cas, no hi ha el risc de caure en la fal·làcia ecològica. L’enquesta de l’índex de confiança del consumidor del mes de maig del 2019, després de les eleccions del 26A, reflectia que el 15% dels que deien que havien votat a Vox tenien uns ingressos a casa seva de menys de 1.100 euros (era el partit amb una proporció més alta). La xifra era exactament la mateixa en els enquestats de renda superior a 3.900 euros. Si anem a les eleccions del 10N, a la mateixa enquesta del desembre l’estadística varia lleugerament: un de cada quatre enquestats que afirmen que van votar a Vox tenen uns ingressos a la llar inferiors a 1.100 euros i només el 5,3% tenen més de 3.900 euros.

I respecte als últims comicis, quin percentatge dels votants de cada partit tenen uns ingressos a casa de menys de 1.800 euros? El 60,5% dels de PSOE, el 59% del PP, el 54,9 de Vox, el 48,1% d’Unides Podem i el 43,9% de Ciutadans.

En la mateixa enquesta, fent una altra exploració de les dades observem que Vox obté un suport força estable entre les diferents franges de nivell d’ingressos. D’entre la població que afirma que rep a la seva llar més de 3.900 euros, el 8,7% dels enquestats diuen que van votar la formació d’Abascal, que se situa en la quarta posició.

El departament de premsa de la CUP al Congrés respon a Verificat que Mireia Vehí es referia al fet que, “segons les dades disponibles”, a Vox l’han votat de manera significativa molt més els grups de rendes altes que els de rendes inferiors. I s’havia basat en un article d’El Salto Diario que sintetitza el vot que havia rebut la formació d’extrema dreta a les eleccions del 10N: “Vox arrasa en els municipis més rics i aconsegueix bons resultats als més pobres”. La notícia analitza les dades i afirma que “es vota més a Vox en els municipis adinerats, però el discurs ultradretà ha aconseguit calar també en els llocs desfavorits”. Si observem els gràfics, sí que és cert que Vox rep més suports en els municipis més rics, però entre les quinze poblacions amb una renda més baixa d'Espanya queda segon o tercer en dotze dels casos.

De fet, diversos articles d’anàlisi publicats a diferents mitjans han arribat a la mateixa conclusió: Vox té amplis suports electorals en zones amb rendes altes i baixes. A NacióDigital, el periodista de dades Roger Tugas argumentava que “l’extrema dreta tendeix a obtenir millors resultats en els carrers més pobres i en els carrers més rics”. Al 324.cat, Iván Gutiérrez i Montse Enrubia signaven una informació que destacava la polarització del vot a Vox, que aconseguia “els millors resultats als llocs extremadament més pobres i als extremadament més rics”. Els gràfics de Raúl Sánchez a eldiario.es anaven en la mateixa línia i mostraven que, en el cas de Catalunya, en les zones de menys de renda (el 5% més pobres) Vox era la quarta força amb el 10% dels vots. Una visualització del mateix periodista plantejava dues conclusions més: “El millor resultat [de Vox] està en l’1% més ric, encara que aconsegueix molta força a les zones del 30% més pobre gràcies als seus resultats a Andalusia o Múrcia” i, a més, la formació d’Abascal va guanyar vots el novembre respecte a l’abril sobretot en “zones de menor renda valent-se principalment de la caiguda de Ciutadans”.