És aviat per a afirmar que “sens dubte” caldrà vacunar-se cada any contra la covid-19, com diu la ministra espanyola de Sanitat

La ministra espanyola de Sanitat, Carolina Darias, va declarar durant una entrevista en un programa d'Onda Cero (minut 19:59) divendres 23 de juliol que "tot sembla apuntar" al fet que la vacuna contra la covid-19 haurà de repetir-se cada any i que per aquest motiu les autoritats europees estan signant contractes amb les companyies farmacèutiques per assegurar-se els vials necessaris de cara als anys 2022 i 2023. Les agències reguladores de medicaments europea i estatunidenca, per la seva banda, han emès comunicats per advertir que actualment no hi ha evidència científica que avali una decisió així.

"Sí, sens dubte. Tot sembla apuntar que sí. El que caldrà determinar és quan."

La ministra Darias responia a les preguntes del periodista: “haurem de vacunar-nos cada any?” i “haurem de posar-nos una tercera dosi?”, però malgrat la contundència de les seves paraules, encara no hi ha estudis independents que assegurin que una dosi de reforç sigui en l'actualitat necessària en la població vacunada. Ara com ara, el que se sap després de la vacunació massiva en la majoria de països occidentals és que la immunitat perdura després de cinc mesos d'haver rebut la injecció i, segons un paper publicat a Nature, pot fins i tot durar més d'un any en aquells que han rebut una vacuna d’ARNm i que han estat infectats prèviament amb el virus.

La por a les noves variants

La justificació d'una tercera (i eventualment, successives) dosi resideix en la possible aparició de noves variants que puguin reduir l'efectivitat de les vacunes. Actualment, la que més preocupa és la delta, detectada a per primer cop a l'Índia, que s'està convertint en dominant en països com el Regne Unit, on té una prevalença del 99%. A Espanya, de moment, és del 43%. S'ha observat que davant aquesta variant, l'eficàcia de la vacuna amb la pauta completa cau lleugerament amb Pfizer i AstraZeneca.

Aquestes dades les estan utilitzant farmacèutiques com Pfizer com a arguments a favor de la tercera dosi, però la realitat és que l'informe de Nature, també indica que dues dosis sí que bloquegen la infecció, tot i que la protecció sigui una mica menor.

En concret, segons les últimes dades del Regne Unit, la vacuna de Pfizer protegeix contra les infeccions simptomàtiques en un 88% dels casos, mentre que la de AstraZeneca ho fa en un 67%. L'informe, publicat a The New England Journal of Medicine, afegeix que ambdues tenen més del 90% d'efectivitat a protegir contra una malaltia greu.

“És massa d'hora”

De moment, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) insisteix que és “massa d'hora per confirmar si es necessitarà una dosi de reforç per les vacunes COVID-19 i quan, perquè encara no hi ha suficients dades de les campanyes de vacunació i dels estudis en curs per comprendre quant de temps durarà la protecció de les vacunes, considerant també la propagació de variants”.

No obstant això, en cas que es necessitin dosis de reforç, afegeixen, “la EMA i l’ECDC [el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties] ja estan col·laborant entre ells i amb els grups assessors tècnics d'immunització nacionals (NITAG), que són experts nacionals que assessoren sobre els programes de vacunació coordinats pel ECDC”.

Per la seva part, l'Administració de Medicaments i Aliments (FDA, en anglès) ha emès un comunicat en el qual estableix que “els estatunidencs que han estat completament vacunats no necessiten una vacuna de reforç en aquest moment”, tot i que reconeix estar treballant conjuntament amb els Centres per al Control i Prevenció (CDC, en anglès) i els Instituts Nacionals de Salut (NIH, en anglès) “per considerar si un reforç podria ser necessari o quan”.

En qualsevol cas, diuen continuar revisant “qualsevol dada nova a mesura que estigui disponible i mantindrem informat al públic”, i estar “preparats per dosis de reforç sempre que la ciència demostri que són necessàries".

I en pacients immunodeprimits?

Esment a part mereixen aquells pacients que sofreixen alguna malaltia, dolència o tractament que els converteix en pacients immunodeprimits, és a dir, amb el sistema immune feble. Dins d'aquest grup es troben els pacients que han rebut trasplantaments, els que estan en procés de quimioteràpia contra el càncer, aquells que sofreixen malalties autoimmunes, amb VIH i també els que estan amb tractaments inmunosupresors.

Ja hi ha evidència científica que una tercera dosi és recomanable en aquests grups de risc. Alguns informes estan advertint sobre la necessitat d'una tercera dosi perquè s'ha observat en pacients trasplantats que no produeixen anticossos que combatin el coronavirus fins i tot després de dues dosis de les vacunes d'ARN missatger (ARNm). D'altra banda, s'ha observat que amb una tercera dosi aquesta situació es reverteix, tal com explica aquest estudi sobre l'eficàcia de la fórmula de Pfizer publicat a The New England Journal of Medicine.

De fet, és l'estratègia de vacunació adoptada en països com Israel i França. Els Estats Units i el Regne Unit també s’ho estan plantejant a partir de setembre.

Solidaritat internacional

Altres experts, com Tedros Adhanom, president l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han denunciat que només el plantejament d'una tercera dosi, especialment quan encara hi ha països com Haití o la República Democràtica del Congo en els quals amb prou feines ha començat la campanya de vacunació, és un comportament insolidari: tal com recordava l'OMS fa unes setmanes, “encara que mundialment s'han administrat més de 700 milions de vacunes, els països més rics han rebut més del 87% d'aquestes, i les de baixos ingressos sol el 0.2%”, la qual cosa és, en paraules de Adhanom, un “impactant desequilibri en la distribució mundial de vacunes”.

També s'ha criticat que es parli de tercera dosi quan ni tan sols a Espanya s'ha vacunat el 70% de la població, una xifra que el govern espanyol s'ha marcat com a objectiu per aconseguir immunitat de grup, un percentatge a partir del qual teòricament començaria a reduir-se el número d'infectats (tot i que aquest percentatge segueix a debat en la comunitat científica, arribant-se a dir fins i tot que aconseguir-la és impossible).