Entre la publicitat i la desinformació: xarxes, influencers i hàbits saludables

No és res estrany ni dolent buscar una vida més saludable que ens permeti sentir-nos millor i més còmodes, però les xarxes no sempre seran la nostra millor opció

No és res estrany ni dolent buscar una vida més saludable que ens permeti sentir-nos millor i més còmodes, però les xarxes no sempre seran la nostra millor opció

Els productes congelats són menys saludables que els frescos? Si és natural, vol dir que és bo per a nosaltres? De tant en tant es viralitzen tendències a xarxes que difonen desinformació sobre la salut. Influencers de fitness, promocions d’una nova dieta increïble, les últimes innovacions en matèria de skincare La salut és un tema que genera molt d’interès a xarxes. No és res estrany ni dolent buscar una vida més saludable que ens permeti sentir-nos millor i més còmodes, però les xarxes no sempre seran la nostra millor opció. 

Instagram, TikTok, YouTube… són eines, canals que qualsevol pot fer servir per compartir informació. Podem trobar comptes oficials o gestionats per professionals de la salut que compartiran consells importantíssims, però aquest contingut es troba al mateix espai que altres fonts no tan fiables. 

Potser ens sembla que l’estil de vida d’alguns influencers no pot ser més diferent del nostre, però les xarxes socials no són un mitjà qualsevol. El seu format facilita una il·lusió d’autenticitat i normalitat. Prendre una càmera i gravar-se o fer-se unes fotos al mirall del gimnàs no requereix mitjans de producció costosos. Fins i tot, una producció amateur pot apropar-nos més al creador, ampliar l’accessibilitat i la identificació

Altres funcions de les xarxes com els comentaris o les retransmissions en directe són eines ideals per establir una connexió personal unidireccional entre l’usuari i el personatge que el creador decideix mostrar. Una relació que no és difícil (especialment pels més joves) confondre amb amistat. Aleshores, com gestionem tantíssima informació de cop? En un espai ple d’autodenominats experts sense credencials, on la publicitat i la informació es barregen tant que ens costa distingir l’una de l’altra?

Influencers, publicitat i “salut”

Mirem l’exemple del influencer Carlos Ríos, un nutricionista que dona consells d’alimentació saludable i té la seva pròpia marca d’aliments Realfooding. En un mateix post, Ríos alerta dels perills del menjar ultraprocessat i proposa els seus propis productes com a alternativa. Una recepta de pastís de formatge o una llista de beneficis del te matxa no són continguts inherentment dolents, però el problema arriba amb la publicitat. Quan Ríos parla de les meravelles d’una marca d’airfryer concreta, busca informar o influenciar? 

Carlos Ríos és un dels influencers que van rebre una notificació de la Direcció General de Consum que “advertia possibles pràctiques de publicitat encoberta amb l’objectiu que les persones que reben aquestes notificacions puguin modificar la seva conducta”. Aquesta notificació és part d’una investigació gestionada per la Comissió Europea on s’han analitzat els comptes de 576 influencers. El 97% publica contingut de caràcter comercial i només un de cada cinc ho indica de forma correcta.

Aprofitar la connexió personal amb els usuaris, el vincle i la confiança per aconseguir benefici econòmic és una estratègia de màrqueting molt popular. Molts comptes a les xarxes, com el de Ríos, combinen la promoció d’hàbits saludables amb la publicitat de productes propis o de tercers. 

La publicitat és a tot arreu: quan mirem la televisió, llegim revistes o caminem pel carrer… És fàcil identificar els anuncis o, com a mínim, més fàcil que a internet. Especialment, quan el públic —els més joves en particular— crea un vincle emocional amb l’influencer, confien en la seva expertesa i aquest explota la connexió per vendre un producte. 

La legislació tot just comença a regular com, quan i quins productes poden publicitar els influencers. Fa unes setmanes parlàvem a la newsletter de Desfake —un projecte educatiu de Verficat— de la nova regulació per controlar la publicitat a través d’influencers. Aquesta s’aplica als creadors que compleixin un mínim de seguidors i publicacions compartides. La regulació instaura indicacions com la prohibició de publicitar tabac, begudes alcohòliques, medicaments, jocs d’atzar i apostes. 

Per aconseguir un internet més segur per a tothom cal que acompanyem la legislació amb el treball fet des del món educatiu. Calen eines per educar en el nou panorama de la informació, perquè els usuaris (i en especial els infants i adolescents) puguin identificar quina mena de publicacions tenen al davant, entendre que els contingut comercial pot afectar la interpretació de la informació. 

Però no només pel que fa a la publicitat, també és important reflexionar sobre quines idees reforcen algunes de les tendències de salut a les xarxes. El missatge no sempre és “viu una vida saludable” sinó “aconsegueix un cos que pugui ser considerat com a saludable segons estàndards determinats”. I només aquest model en concret és el considerat exitós, és una qüestió de reputació i estatus. Aquesta il·lusió del saludable no necessàriament implica salut real.