Els test PCR sí que són una prova diagnòstica

Les proves PCR no són prova diagnòstica […] Es calcula amb uns 60 cicles, 50 cicles que es realitzin a les PCR, es poden arribar a 90-90 i tants per cent de falsos positius.

El documental dóna continuïtat a una de les desinformacions que més ha circulat durant la pandèmia: que, suposadament, les PCR no són eines útils per diagnosticar la covid-19, cosa que ja hem verificat diverses vegades (aquí i aquí). De fet, el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) considera aquestes proves “una eina vital per determinar l'abast de la pandèmia”.

La PCR és una tècnica que consisteix a duplicar el material genètic (ADN) extret d'un pacient o una mostra fins a tenir milions o milers de milions de còpies on poder identificar una seqüència en concret; en aquest cas, es busca la presència d'ARN del SARS-CoV-2 per determinar si una persona està contagiada. Per aconseguir la detecció, els laboratoris sotmeten a la mostra diversos cicles d'amplificació (Ct, pel nom en anglès), fins que la màquina és capaç de detectar el material genètic en concret.

“A cada cicle, la màquina mesura: cicle 1, hi ha senyal? És a dir, ¿s'ha produït l'amplificació del meu fragment? No. Doncs vaig al cicle 2. Es produeix el senyal? No. Doncs vaig al cicle 3. I així fins que es produeix el senyal”, explica a Verificat Belén Barreiro, vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Bioempreses (AseBio) i directora general d'Ingenasa. Com més aviat surt el positiu, més gran és la càrrega viral: una mostra que positivitza després de 12 rondes tenia una quantitat de material genètic viral més de 10 milions de vegades superior a una que positivitza després de 35 cicles. En cas que no aparegui el virus, vol dir que la persona no està infectada.

Una prova PCR “està estandarditzada per sotmetre-la a quaranta cicles”, explica l'experta, és a dir, està programada per fer 40 amplificacions (i no a 60, tal com assenyala el documental). Ara bé, a partir de cert cicle, entre el 35 i el 40 en funció de la màquina i del fabricant, “tot el que apareix pot ser o degut a contaminacions o que aquestes amplificacions es produeixen de manera inespecífica”, per la qual cosa els resultats “no es consideren positius”.

En altres paraules, el tall que estableix quins resultats són vàlids i quins no es troba per sota dels 40 cicles, com estableixen els fabricants. Per tant, malgrat que a partir de 60, tal com assenyala Prego, és cert que hi pot haver un alt percentatge de falsos positius, les proves només arriben a les 40 amplificacions, de manera que el raonament és enganyós.

Natalia Prego és coneguda al món de la desinformació per ser una de les fundadores de Metges per la Veritat, una organització orientada a difondre missatges falsos sobre la pandèmia i que ja hem desmuntat en articles com aquest.