Els pressupostos no han augmentat un 30% aquesta legislatura si tenim en compte la inflació

“Els pressupostos més expansius de la història que el Parlament va rebutjar”: la negativa de l’oposició a aprovar els comptes de 2024 està sent un dels principals retrets de Pere Aragonès a Comuns, CUP i Junts per Catalunya durant la cursa electoral pel 12M. En més d’una ocasió, el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha xifrat l’augment del pressupost de la Generalitat en un 30%, en comparació a l’inici de la legislatura.

Però aquesta comparació és enganyosa. És cert que la despesa pública prevista per al 2024, en cas que els pressupostos haguessin aprovat, hauria estat un 34% més elevada que la de l’any 2021, quan Pere Aragonès va arribar a la presidència. Els de 2023, prorrogats per a aquest any, són un 26% més grans. Però aquest càlcul està fet a partir de preus corrents i no té en compte la forta inflació que ha patit Catalunya, ni tampoc l’augment de població que ha viscut.

“Hem incrementat el pressupost un 30% en 3 anys”.

Pere Aragonès, ERC

Des del 2021, l’IPC a Catalunya ha augmentat un 13% i ara hi viuen 255.000 persones més que abans, un 3% més, segons les dades de l’Idescat. Per tal de mantenir la despesa pública per càpita de fa uns anys, era imperatiu que pugés el pressupost total. Dit d’altra manera: si el pressupost actual fos el mateix que el de fa tres anys, els serveis públics haguessin patit retallades. 

“Parlar de pressupost global a preus corrents sense tenir en compte l’encariment dels preus és enganyós”, sentencia Ernest Pons Fanals, professor titular d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, en un correu a Verificat.

Quant ha pujat realment el pressupost?

Tenint en compte l’IPC i el creixement demogràfic, el pressupost per habitant ha augmentat un 8% des del 2021, quan va començar aquesta legislatura, d’acord amb les dades de despesa del Departament d’Economia. Aquest càlcul prové de dividir el pressupost de cada any pel nombre d’habitants i, aquest, dividir-lo per l’IPC, que indica com han augmentat els preus els preus de consum. 

En cas que haguessin aprovat els pressupostos del 2024, aquesta millora hagués estat del 15%. Hauria suposat un increment real de la despesa pública, però lluny del 30% que repeteix Pere Aragonès.

Aquest mètode —el de calcular el valor real a partir de la inflació dels preus de consum— no és l’únic. Contraposant l’augment de pressupost amb el deflactor del PIB —un índex que mesura la inflació a una escala més general que l’IPC—, l’augment real dels pressupostos per habitant respecte 2021 passa a ser del 13% el 2023.

Preus corrents i preus constants

Que el pressupost hagi augmentat un 30% des de l’inici de la legislatura és cert si comparem els valors nominals dels comptes de la Generalitat actuals amb els del 2021. És a dir, si agafem el valor econòmic dels pressupostos en el moment de ser presentats. D’això se’n diu preus corrents.

Quin és el problema? Que des del 2021 els preus s’han encarit, i analitzar una sèrie històrica en preus corrents —sense tenir en compte la inflació— pot dur a una comparació enganyosa. En canvi, fer la comparació en preus constants ens permet saber el valor real dels pressupostos en cada moment de la història. 

Per què és important tenir en compte l’augment de preus

Fa tres anys, un milió d’euros —per dir una xifra— permetia comprar més material i pagar més salaris que no pas avui. Des de 2021 i fins ara, l’Índex de Preus de Consum ha augmentat un 13%. Dit d’altra manera: per comprar el que fa tres anys costava cent euros, ara ens en costa 113. 

Aquest símil no necessàriament és aplicable a l’economia d’un país, ja que l’IPC mesura els preus de compra dels productes que necessitem les persones per a viure: menjar, habitatge, transport, roba i tecnologia, entre d’altres. 

Per a mesurar el creixement del PIB a preus constants, la ciència econòmica utilitza el deflactor del PIB. Un deflactor és un índex que elimina l’efecte de la inflació sobre el creixement del PIB i permet saber exactament quant realment ha crescut una economia, sense preocupar-se de que el valor del diner hagi canviat.

Per al nostre càlcul, hem aplicat dos deflactors: l’IPC i l’índex deflactor del PIB, que han donat resultats lleugerament diferents, però tots llunyans al 30% anunciat per Pere Aragonès.