Els portals de Barcelona també són refugis climàtics on estar fresquets
Part de la culpa radica, paradoxalment, en el fet que ens trobem en una ciutat
Què s’ha dit?
Que els portals de les vivendes de Barcelona poden actuar de refugis climàtics.
Què en sabem?
La poca llum del Sol que hi arriba, el fet d’estar envoltats de vivendes contigües, la decoració habitual amb rajoles i marbres i el fet que no hi visqui ningú, ajuden a mantenir la temperatura més baixa que en altres espais.
Amb l’estiu en marxa i la calor sufocant, caminar per Barcelona a certes hores del dia esdevé una missió gairebé impossible. El salt d’ombra en ombra per mitigar la calor cobra protagonisme com a joc predilecte del ciutadà a qui ha tocat circular pel carrer un migdia tòrrid. Aquests petits respirs puntuals que ofereixen façanes i vegetació troben el seu germà gran en els refugis climàtics repartits per la ciutat.
Aquest any, l’Ajuntament ha habilitat 227 espais com a refugis climàtics. Zones interiors o exteriors (parcs i jardins) adaptades per donar un respir termomètric a la població, especialment la més vulnerable (nadons i gent gran), durant les onades de calor, cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic. Però més enllà dels espais públics habilitats a tal efecte, hi ha un tercer aliat de la població en la lluita contra la calor que, de vegades, passa desapercebut: els portals dels edificis.
Ben lluny del sol
Les entrades barcelonines (i les de les ciutats en general) són fresques. Són espais on podem refugiar-nos de la calor del carrer i, fins i tot, trobar-nos millor que a casa nostra. I part de la culpa radica, paradoxalment, en el fet que ens trobem en una ciutat.
“Habitualment, les porteries es caracteritzen per […] tenir poca aportació solar, tant directa com difosa”, explica a Verificat Norbert de Sansimon, enginyer especialista en eficiència energètica d’ESITEC, una empresa especialitzada en l’eficiència energètica. Les terrasses dels veïns, els edificis de l’altra banda del carrer i els arbres que acompanyen molts trams de vorera de la ciutat limiten la quantitat de llum solar que entra dins els portals. En conseqüència, hi ha “molt poca aportació de calor en forma de radiació solar”, continua l’expert.
La llum directa del Sol és una font important de calor, per això notem més fresca quan ens refugiem a l’ombra. Ara bé, l’escalfor té altres vies d’entrada als edificis: també es transmet a través de les parets.
L’exterior és tan important com l’interior
A Barcelona és estrany trobar-nos una casa aïllada. Els edificis més comuns són els blocs de pisos de parets confrontants i això, de nou, actua en el nostre favor en situacions de màxima calor.
En general, les porteries solen tenir una única paret en contacte amb l’exterior. La resta donen a edificis veïns o habitacions interiors, i el sostre toca al pis de dalt. Són habitacles que, si fa no fa, estan a la mateixa temperatura, de manera que a la porteria hi ha “molt poca aportació de calor exterior a través […] de les façanes (paret en contacte amb l’exterior)”, apunta de Sansimon. A les onades de calor els costa trobar una via d’entrada a aquests espais.
Aquest efecte s’accentua si l’edifici no té pàrquing ni soterrani. El fet d’estar en contacte directe amb el terra, que sempre està més fred, permet que l’escalfor del portal s’escapi cap a baix, mantenint-se així la fresca en l’ambient.
María Teresa Cuerdo, investigadora de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETcc-CSIC), assenyala també el rol que pot tenir la decoració d’aquests recintes en la seva temperatura. “Aquesta decoració […] es sol fer amb materials petris o ceràmics, com rajoles i marbres”, els quals absorbeixen molta calor abans d’escalfar-se i permeten mantenir la porteria “més fresca”, explica en un article escrit a The Conversation.
L’efecte xemeneia
Un altre element estructural que ajuda a mantenir frescos els portals, tot i que en menor mesura, és, segons tots dos experts, el forat de l’escala. L’aire fred és més dens que l’aire calent —pesa més—, de manera que l’escalfor tendeix a pujar i acumular-se a les capes més altes de l’edifici, mantenint els nivells inferiors fresquets. Això s’accentua si s’obre una porta i es genera un corrent d’aire, cosa que es coneix com a efecte xemeneia.
I si ens mudem al portal?
Per molt que ho sembli, mudar-nos al portal de casa no seria una manera efectiva de pal·liar la calor ambiental. El fet que les persones passem pels portals de manera esporàdica i en espais breus de temps és fonamental per mantenir la frescor: “Els humans, en condicions ‘estàndard’ emetem vora 300 W [300 watts, unes cinc vegades la potència d’una bombeta convencional] quan caminem” aproxima l’enginyer, raó per la qual “si tots els veïns i veïnes decidíssim mudar-nos-hi [a la porteria], probablement perdria l’efecte [fresc] passades unes hores”.
Tot i que la mudança permanent no sigui una opció viable, emprar de manera puntual els portals com a refugi climàtic en els tòrrids mitjos dies estiuencs no sembla una mala idea. Barcelona amaga vertaders tresors en forma de portals modernistes al llarg i ample de la ciutat que, a més a més, podem aprofitar per visitar.