Els núvols sí que afecten el clima, però no han causat el canvi climàtic actual
Els núvols poden modificar el clima terrestre i els seus efectes en el canvi climàtic actual són objecte de debat
Què s’ha dit?
Que els núvols afecten el clima i que, per tant, podrien haver estat un dels orígens del canvi climàtic antropogènic actual.
Què en sabem?
Els núvols no han estat l’origen ni part de l’origen del canvi climàtic actual, encara que sí que tenen la capacitat d’influir en les temperatures, o bé reflectint la radiació solar, o bé absorbint-la i mantenint-la dins del sistema terrestre, depenent del tipus de núvol.
Un pòdcast amb més de 800 reproduccions a iVoox i presència en altres plataformes d'àudio com Castbox ha dedicat un programa a analitzar les “causes naturals” que poden estar darrere del canvi climàtic i ha assenyalat que una són “els núvols”, ja que “creen una mena de pantalla i no arriba tant sol [a la superfície] com hi hauria”.
És ENGANYÓS. El Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), l'entitat científica líder sobre aquest assumpte, va qualificar el paper de l'ésser humà sobre el canvi climàtic d'“inequívoc” al darrer informe de l'IPCC, el sisè del WGI, després de consultar experts i governs de tot el món, el que significa que els núvols no han estat l'origen del canvi climàtic actual. Tanmateix, sí que tenen la capacitat d'influir en les temperatures: o bé reflectint la radiació solar o bé absorbint-la i mantenint-la dins del sistema terrestre, depenent del tipus de núvol. Per tant, els núvols poden modificar el clima terrestre i els seus efectes en el canvi climàtic actual són objecte de debat dins de la comunitat científica.
El Llevant, mitjà oficialista, t'ho torna a dir: els núvols afecten el clima terrestre […] Creen una mena de pantalla i no arriba tant de sol com hi hauria.
Coincidint amb l'IPCC, tots els científics consultats per Verificat assenyalen que l'escalfament del sistema climàtic terrestre “no es pot explicar sense l'aportació […] realitzada per les activitats humanes en forma d'emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), i especialment del CO2”, tal com indica a Verificat Rubén del Campo, meteoròleg i portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
És més, “s'han fet molts experiments amb models tractant simplement de replicar l'escalfament que ja s'ha experimentat les darreres dècades, i només s'ha pogut reproduir aquest escalfament introduint als models l'increment dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) observat”, insisteix a Verificat Esteban Rodríguez Guisado, cap de l'Àrea d'avaluació i modelització del clima de la mateixa agència.
Els núvols, font d'incertesa
Una altra cosa és preguntar-se si els núvols estan contribuint a accelerar encara més l'escalfament global, un cop els mars i l'atmosfera fa anys que s'escalfen. Aquest és un debat actual dins de la comunitat científica. El mateix IPCC defineix aquesta qüestió com “un dels reptes més grans en la ciència del clima”.
L'assumpte dels núvols és cabdal per entendre com es comportarà aquest sistema climàtic, que s'està transformant. “Des del període preindustrial, la superfície i l'atmosfera de la Terra s'han escalfat, alterant les propietats dels núvols, com l'altitud, la quantitat i la composició (aigua o gel), afectant així el balanç energètic de la Terra i, al seu torn canviant la temperatura. Aquest efecte en cascada dels núvols, conegut com a retroalimentació dels núvols, podria amplificar o compensar part de l'escalfament futur”, assenyalen els autors de l'IPCC.
La raó que els científics encara no puguin saber si els núvols contribuiran a accelerar el canvi climàtic o si, per contra, ajudaran a mitigar-lo, és que “els models de projecció climàtica no tenen una resolució tan fina com poden ser els meteorològics”, resumeix Del Campo.
Això significa que aquests models encara no poden estimar amb precisió el comportament dels núvols, ja que aquests “abasten escales temporals molt més grans –els núvols tenen esperança de vida curta– i són en molts casos globals –no locals–”. És a dir, que no tenen prou resolució per reproduir els núvols, perquè són més petits que la resolució mínima que capten els models actuals i la seva durada a l'atmosfera és massa curta.
No tots els núvols són iguals
“Els núvols cobreixen dos terços de la superfície terrestre”, assenyala a Verificat Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). L'expert assenyala que intervenen en el clima de dues maneres: o bé “reflectint radiació solar i evitant que el sistema l'absorbeixi [produint un refredament], o absorbint radiació infraroja terrestre i mantenint-la dins del sistema [produint l'escalfament]”.
De què depèn que refredin o escalfin? Sobretot de l'altitud a què es trobin. "En general, es considera que els núvols alts tenen un efecte d'escalfament sobre el clima" resumeix Del Campo, de l'Aemet. L'expert posa d'exemple els cirrus, “núvols finits que deixen travessar bona part de la llum del sol, però impedeixen que part de la radiació surti a l'espai exterior” i que aconsegueixen que es tendeixi “a escalfar el sistema climàtic”.
Per contra, "els núvols baixos, més densos, com els estratocúmuls, núvols més propers a la superfície terrestre, tenen un efecte més de refredament que cap altra cosa perquè impedeixen l'arribada de radiació solar a la superfície", conclou.
Els aerosols també tenen un paper molt important als núvols i al balanç radiatiu de l'atmosfera —la quantitat de radiació neta si comptem la que es reflecteix menys la que s'absorbeix—. Del Campo assenyala que aquestes petites partícules que s'emeten a l'atmosfera, procedents en molts casos de l'activitat industrial humana, “en general han tingut des del final de l'època preindustrial un efecte de refredament sobre el clima” perquè les seves característiques físiques promouen la refracció de la radiació.
Tot i això, la reducció d'aquests aerosols —acordem-nos, per exemple, de la prohibició dels CFCs per evitar la formació del forat de la capa d'ozó—, que són “molt contaminants i molt nocius per a la salut”, també han “pogut contribuir en els darrers anys a una acceleració de l'escalfament”, conclou l'expert, cosa que assenyala l'IPCC a l'informe.
Una comprensió més gran que abans
Malgrat tot, els autors de l'IPCC conclouen a l'últim informe que “una millor comprensió de com els núvols responen a l'escalfament ha portat més confiança que abans de què els canvis futurs als núvols, en general, causin un escalfament addicional”, la qual cosa anomenen “retroalimentació de núvol net positiu”.
Amb tot, tants elements en joc, unit que els models climàtics encara no estan preparats per fer prediccions molt precises sobre el comportament dels núvols, implica que per als científics és molt difícil quantificar amb exactitud quant influiran els núvols en el clima en un context de canvi climàtic.