Els menors espanyols són la major part dels internats en el sistema penitenciari de Catalunya, i no els marroquins, a diferència del que diu Garriga

Ignacio Garriga, secretari general de Vox a Catalunya, ha afirmat a través del seu compte d’X (abans Twitter) que els menors de nacionalitat marroquina representen més del 80% dels reclusos a la presó catalana de menors. Posteriorment, en una entrevista a Radio Libertad, va fer referència a la mateixa xifra, el 80%, però parlant del total d’estrangers a les presons de menors catalanes.

És ENGANYÓS. Els marroquins representen un 15% dels presos menors d’edat a Catalunya, i el conjunt d’estrangers, un 32%. Existeix un centre, el Centre Penitenciari de Joves, destinat a reus de 18 a 21 anys, on els estrangers sí que representen el 80%, però no són menors, sinó joves. En general, a Catalunya, en aquest grup d’edat, els estrangers representen el 73% dels presos, encara que la criminalitat és un fenomen multifactorial que no es relaciona directament amb la nacionalitat dels condemnats.

“La presó de menors [de Catalunya] té més del 80% de reclusos marroquins”

Ignacio Garriga, Secretari General de Vox a Catalunya

Actualment, hi ha 147 menors a centres educatius d’internament a Catalunya (expedients “en execució” a 10 de juliol de 2024). D’aquests, 101 tenen nacionalitat espanyola, mentre que els 46 restants són estrangers, dels quals, 23 són marroquins, segons les dades del Departament de Justícia, Drets i Memòria consultades el mateix dia que el secretari general de Vox a Catalunya va donar la xifra. Per tant, la població estrangera representa un 32% dels reclusos (i la marroquina un 15%), menys de la meitat del que va dir Garriga.

Des de Verificat hem contactat amb el departament de premsa del grup de Vox al Parlament de Catalunya perquè ens confirmessin l’origen de la dada, però no hem obtingut resposta.

El Centri Penitenciari de Joves no és de menors

Les dades de població estrangera reclusa citades per Garriga coincideixen amb les xifres publicades a 10 de juliol pels Serveis Penitenciaris del Centre Penitenciari de Joves, una institució destinada específicament a joves d’entre 18 i 21 anys, on viuen 120 estrangers d’un total de 147 interns condemnats [sense incloure, per exemple, persones a la presó preventiva]. En el conjunt de Catalunya, dins d’aquest grup d’edat, els estrangers suposen un 73% de la població presa d’entre 18 i 21 anys, segons xifres de juny de 2024 del Departament de Justícia, Drets i Memòria (incloent-hi, aquesta vegada, els que estan a la presó preventiva). Concretament, els marroquins representen un 41%.

També existeixen dades conjuntes de justícia juvenil a Catalunya, que informen de xifres de menors i joves atesos que han comès delictes o faltes i als quals els jutjats els han imposat algun tipus de mesura. El 2022, el nombre d’espanyols va ser de 4.247 i el d’estrangers, de 1.660. És a dir, els menors i joves espanyols sota alguna mena de mesura per part de la justícia van representar gairebé el 72% del total.

Els motius de la sobrerepresentació

Tot i que en el cas dels menors les xifres de delinqüència no mostren una sobrerepresentació d’estrangers, sí que s’aprecia en la major part de les franges d’edat, com ja hem explicat en diverses ocasions. No obstant això, la delinqüència és un fenomen multifactorial que no està relacionat de manera causal amb la nacionalitat, sinó que respon més aviat a causes socioeconòmiques. És a dir, que és erroni vincular immigració i delinqüència com ha fet Vox en reiterades ocasions i ja hem verificat.

“El comportament davant el delicte dels menors immigrants amb una bona adaptació a la societat d’acolliment no difereix de la dels menors autòctons”, cita Marta Oro-Pulido Miguel, psicòloga de la Universidad Pontificia de Comillas i administradora de centres penitenciaris, a la seva tesi doctoral Els joves d’origen immigrant a la presó distingida amb el Premi Nacional Victoria Kent de 2019. Després d’una anàlisi qualitativa i quantitativa del fenomen, l’autora conclou que els joves migrants presos són un col·lectiu heterogeni, amb “contextos culturals, familiars i migratoris diversos”, molt difícil d’analitzar des d’un sol prisma. Les dificultats d’adaptació, per exemple, podrien explicar que hagin “d’enfrontar-se a dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques, així com a sentiments d’exclusió i a conflictes culturals”.

L’autora conclou que aquesta sobrerepresentació “parla, d’una banda, d’una situació de desavantatge d’aquests joves a nivell social i, per un altra, de l’absència de mesures de prevenció [o el fracàs d’aquestes, si és el cas] que haguessin evitat la seva entrada a la presó”. Són conclusions que comparteixen altres treballs acadèmics, com aquest publicat el 2018 a la Revista Electrònica de Ciència Penal i Criminologia.