Els lletrats del Congrés dubten de la constitucionalitat de la llei d’amnistia, però no expliciten que sigui contrària a la Carta Magna

L’eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, va afirmar en una entrevista al Cafè d’Idees (minut 1:43) que els lletrats del Congrés han publicat un informe en què exposen que la llei d’amnistia “és inconstitucional”. Un missatge que també s’ha compartit a través de la plataforma X (antic Twitter). 

És ENGANYÓS. L’informe dels lletrats del Congrés, en aquest cas, adscrits a la Comissió de Justícia, elaborat la setmana passada planteja dubtes sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia i no exclou la possibilitat que vagi en contra de la Carta Magna, però en cap moment l’informe explicita una postura definitiva. En un primer informe, els lletrats adscrits a la Mesa del Congrés que es van pronunciar sobre l’admissió a tràmit de la iniciativa no van apreciar contradiccions evidents amb la Constitució, com ja vam explicar.

“Els lletrats del Congrés estan fent una anàlisi legal, normal, on exposen que aquesta amnistia és inconstitucional”

Jordi Cañas, eurodiputat Ciutadans

El primer informe dels lletrats del Congrés sobre la llei d’amnistia, del novembre passat, donava el vistiplau a la tramitació de la llei, ja que segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, citada en aquest primer informe, la “Mesa només podria acordar la inadmissió [a tràmit] quan la contradicció a Dret o a la inconstitucionalitat de la proposició siguin palmaries i evidents”, unes condicions que amb aquesta iniciativa els lletrats no observaven.

El passat 17 de gener, els lletrats del Congrés van publicar el segon informe jurídic sobre la llei d’amnistia, que ha publicat el diari digital Demócrata íntegrament, però al qual també han tingut accés Europa Press i l’Agència EFE, entre altres mitjans. L’informe “planteja dubtes que [la llei] pugui tenir cabuda en la Constitució”, tot i que, “ha de ser en el seu cas el Tribunal Constitucional el que es pronunciï sobre la llei aprovada per les Corts Generals”. 

Els lletrats, això sí, adverteixen que la figura escollida, de preposició de llei, no és l’adequada, ja que, a parer seu, la iniciativa planteja dubtes d’inconstitucionalitat, “de manera que hauria de ser articulada a través del procediment de reforma constitucional”.

Falta de concreció i encaix de la Constitució

D’una banda, la Comissió de Justícia encarregada de l’informe adverteix que a la llei li manca determinació de l’àmbit en què s’aplicarà, tant pel que fa als delictes amnistiats com al període temporal en què es van produir. Segons adverteix l’informe, la indeterminació de la llei no es correspon amb el “caràcter excepcional d’una extinció de responsabilitat ni amb les exigències d’una llei singular, la qual cosa pot afectar el principi constitucional de seguretat jurídica i dificultar l’aplicació unívoca de la Llei”, tipificat a l’article 9.3 de la Constitució.

El PSOE, no obstant això, ja tenia previst dirimir aquesta qüestió amb una de les esmenes pactades amb Sumar, ERC, EH Bildu i BNG, que busca que la llei sigui més concreta pel que fa als delictes amnistiats i al període temporal, segons detalla un article del diari digital especialitzat en informació parlamentària Demócrata.

D’altra banda, els lletrats tampoc veuen clar que l’amnistia del 1977 serveixi com a premissa per deduir que l’amnistia és una “figura jurídica permesa a la Constitució i oberta a l’àmbit de decisió del legislador”, perquè no figura entre les competències de les Corts Generals i, a més, la Constitució “desautoritza expressament” els indults generals, com queda recollit a l’article 62 de la Constitució.

Contradicció amb la legislació europea

Una altra qüestió que els lletrats veuen problemàtica és la inclusió del delicte de malversació entre els actes amnistiats. L’informe apunta que això podria anar en contra de la directiva del Parlament Europeu i del Consell (2017/1371), segons la qual “els Estats membres adoptaran les mesures necessàries per garantir que la malversació, quan es cometi intencionadament, constitueixi una infracció penal”. 

Un altre punt contradictori amb el dret europeu, segons apunta l’informe, és que la llei amnistiï els casos de terrorisme en què no hi ha sentència ferma.

En aquest cas, avui mateix, el 23 de gener, el PSOE, Junts i ERC han pactat una esmena que canvia la redacció d’aquest punt, especificant que els actes que “de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans” queden exclosos de la llei, segons han avançat mitjans com El País, La Vanguardia i RTVE. Això garantiria que casos com el de Tsunami Democràtic puguin beneficiar-se d’aquesta mesura de gràcia.