Els índexs de pobresa a Espanya no estan molt pitjor que fa sis anys, com diu Feijóo

El president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, va afirmar en una entrevista a La Vanguardia el passat diumenge 29 de setembre, que els índexs de pobresa estan “molt pitjor” que fa sis anys. Així mateix, el dirigent popular va publicar l’1 d’octubre al seu compte d’X (abans Twitter) que “la pobresa creix”.

És ENGANYÓS. El risc de pobresa relativa va passar del 27,3% el 2018, al 26,5% el 2023, segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És a dir, s’ha mantingut pràcticament estable i no ha augmentat “molt”. No obstant això, la diferència percentual és molt petita, per la qual cosa tampoc pot afirmar-se que siguin estadísticament significatives, tal com indiquen els experts consultats per Verificat.

“Els índexs de pobresa estan en una situació molt pitjor que fa sis anys”

Alberto Núñez Feijóo, President del Partit Popular

El risc de pobresa o exclusió social a Espanya sol mesurar-se a través de la taxa AROPE, que quantifica la població que presenta almenys una de les següents característiques: risc de pobresa, manca de material i social greu o baixa intensitat en l’ocupació, segons defineix l’INE (pàgina 105). Tanmateix, les tres categories també es mesuren de manera independent com a indicadors de pobresa. Des de Verificat, hem preguntat al PP sobre la mesura que han utilitzat per afirmar que hi ha hagut un empitjorament de la situació de pobresa, però amb data de publicació d’aquesta verificació, no hem obtingut resposta.

L’indicador de risc de pobresa relativa albergava fa sis anys el 27,3% de la població espanyola, mentre que ara és del 26,5%. Estan en risc de pobresa relativa aquelles unitats de consum (llars, persones) que tenen uns ingressos per sota del llindar de pobresa, que se situa en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum enguany, segons explica l’INE.

D’altra banda, la taxa AROPE ha passat de representar un 27,3% de la població el 2018, a un 26,5% de la població el 2023. En ambdós casos són oscil·lacions “tan petites que probablement no són estadísticament significatives“, tal com assegura Sara Ayllón, Doctora en Economia Aplicada i experta en pobresa i desigualtat de la Universitat de Girona.

L’indicador de baixa intensitat en l’ocupació ha passat d’incloure el 18,8% de la població, al 8,4%. Aquest fa referència a aquelles llars en què els seus membres van treballar “menys del 20% del total del seu potencial de treball”, segons explica l’INE a través de la metodologia (pàgina 106) de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), on es recullen aquestes dades.

Quant a la manca social i material severa, és l’únic dels tres indicadors que ha empitjorat en relació amb 2018, passant d’un 8,7% a un 9% de la població. En aquest cas, mesura diversos components, tant en l’àmbit de la llar com personal. Segons explica l’INE a través també de la metodologia (pàgina 105) de la ECV, es considera que una persona està en situació de manca social i material severa quan compleix set de les tretze limitacions de la llista, entre les quals es troben: no poder permetre’s unes vacances a l’any, disposar de connexió a internet, reunir-se amb amics o familiars per prendre alguna cosa una vegada al mes o disposar d’automòbil, entre altres.