Els immigrants no reben cap ajuda econòmica “per sempre” com afirma un àudio viral
És fals que els immigrants rebin una ajuda econòmica “per sempre”, com afirma un àudio viral. L’àudio parla de la renda garantida de ciutadania (abans PIRMI), però aquesta ajuda no és solament per immigrants i no és possible rebre 1.800 euros al mes.
Què s’ha dit?
En un àudio viral un home explica que ha vist un magrebí en una sucursal bancària que assegura tenir una prestació de 1.072 euros per ell que cobrarà “per sempre”
Què en sabem?
Els immigrants no reben cap ajuda per sempre. L’àudio parla de la renda garantida de ciutadania, que poden rebre els residents i que és de 664 euros per a una persona. A la pràctica l’ajuda és indefinida només per als pensionistes amb ingressos baixos i les persones que no poden treballar.
Ens heu fet arribar un àudio en què un home explica que ha vist un magrebí en una sucursal bancària que assegura tenir una prestació de 1.072 euros per ell que cobrarà "per sempre". Tot i que la situació concreta de la qual parla el missatge no es pugui comprovar, és fals que els immigrants rebin una prestació de forma vitalícia. Aquest àudio tampoc és recent, el gener de 2019 ja es va viralitzar.
“Jo no treballaré mai perquè aquesta ajuda que em donen és per sempre”
En el missatge d’àudio un home explica que ha escoltat una conversa entre un treballador de La Caixa i un “magrebí”, que reclama que li retirin les comissions que li han cobrat i el banquer li diu que no és possible perquè “no té nòmina”, sinó que els ingressos que rep són de “subvencions o ajudes de la Generalitat”. Llavors, segons explica l’home, l’immigrant diu que ell “no treballarà mai perquè aquesta ajuda que li donen és per sempre”. L’àudio també posa en boca del banquer el següent: “Cobra 1.072 euros ell i 250 euros al mes per cada un dels tres fills que té. És a dir, que el tio es treu més de 1.800 euros al mes”. Al final, l’home diu que l’ajuda en qüestió es diu PIRMI.
L’ajuda PIRMI o de renda mínima d’inserció ja no existeix actualment a Catalunya, era una ajuda que donava la Generalitat a les persones que no podien cobrir les seves necessitats bàsiques. El 2017 es va derogar la llei que la regulava i es va substituir per la renda garantida de ciutadania (disposició derogatòria i transitòria primera de la llei 14/2017). Aquesta renda la poden rebre tant els immigrants com les persones amb nacionalitat espanyola; la condició és tenir la residència a Catalunya i no superar una quantitat d’ingressos mensuals. Tot i que aquesta ajuda no té una durada establerta, només pot ser indefinida en casos molt concrets, com el de jubilats o persones que no poden inserir-se al món laboral.
“L’èxit de la renda garantida de ciutadania és que la gent que la percep deixi de rebre-la perquè ha trobat feina”, expliquen des del departament de premsa de Drets Socials de la Generalitat a Verificat. Segons diuen, la idea és que tothom qui la necessiti la pugui cobrar, però la majoria de beneficiaris són persones que poden treballar i, en aquests casos, han d’estar inscrits obligatòriament al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i no poden rebutjar cap oferta de treball adequada (article 11 de la llei 14/2017). Per tant, a la pràctica, és complicat que una persona amb capacitat de treballar pugui rebre l’ajuda de manera indefinida, perquè si rebutja una feina, deixarà d’obtenir la renda.
Ara bé, hi ha casos en els quals els beneficiaris sí que poden rebre la renda garantida de ciutadania per sempre. És el cas dels jubilats que tenen pensions no contributives que no arriben a l’indicador de renda de suficiència i que reben la renda per complementar els seus ingressos. Aquest indicador serveix per valorar si una persona amb els ingressos que té pot fer front a les despeses bàsiques per mantenir-se i es fixa cada any als pressupostos (664 euros en 12 pagues). També és el cas de les persones amb una discapacitat superior al 65% o que l'administració considera que no estan en situació de poder treballar. No obstant això, des del departament de premsa de Drets Socials afirmen que aquests casos no són els més nombrosos.
La majoria de beneficiaris són espanyols
Segons l’últim informe de rendes mínimes d’inserció del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, el 2019 el 28,6% dels beneficiaris de la renda garantida de ciutadania de Catalunya eren estrangers i el 71,4% tenien nacionalitat espanyola, com ja vam explicar a Les mentides alimenten l’odi.
No és possible cobrar 1.800 euros
També és fals que, com s’afirma a l’àudio viral, es pugui arribar a cobrar 1.800 euros. La renda garantida de ciutadania la poden rebre les persones que porten vivint a Catalunya en els últims dos anys i que tenen uns ingressos inferiors a l’indicador de renda de suficiència (664 euros). La prestació consisteix en dues parts: una partida no condicionada i una altra complementària de caràcter temporal de 150 euros que es dona quan la persona subscriu un pla individual d’inserció laboral i es revisa cada any. La suma de les dues és igual a l’indicador de renda de suficiència, per tant de 664 euros.
Segons la taula de quanties que surt a la llei 14/2017 (disposició adicional tercera), la renda garantida de ciutadania queda de la següent manera en funció dels membres de la unitat familiar:
- Unitat familiar 1 adult: 664 euros.
- Unitat familiar 2 membres: 996 euros.
- Unitat familiar 3 membres: 1.096 euros.
- Unitat familiar 4 membres: 1.196 euros.
- Unitat familiar 5 membres: 1.208 euros.
La quantitat màxima a la qual pot ascendir la renda, segons la mateixa llei 14/2017, és el 182% de l’indicador de renda de suficiència, és a dir, 1.208 euros. Per tant, no és possible amb rebre 1.800 euros com afirma l’àudio viral.
Aquest missatge d’àudio no és recent, ja es va viralitzar a Facebook i Twitter l’any 2019 exactament en el mateix format. En aquell moment, però, tampoc era possible cobrar 1.800 euros per la renda garantida de ciutadania perquè les quantitats de la prestació eren menors que les del 2020 (diposició adicional tercera).
La Caixa no diferencia l’origen dels ingressos
En el missatge el suposat treballador del banc diu que “no li poden treure les comissions perquè només rep ajudes”. Això també és fals. Segons afirma a Verificat el departament de premsa de CaixaBank, no hi ha una distinció entre si els ingressos del compte bancari provenen de subvencions/ajudes o nòmines. El banc no cobra comissions en el casos del Compte Social, al que poden accedir les persones que es troben en casos d'especial vulnerabilitat, és a dir, que no ingressen més de 600 euros al mes i no tenen un saldo mitjà mensual superior als 2.000 euros.