Els immigrants en situació irregular paguen el mateix pels medicaments que els residents que cobren menys de 18.000 euros l’any, però no sempre tenen les mateixes facilitats
Els immigrants en situació irregular paguen un 40% dels medicaments, igual que els residents amb rendes inferiors a 18.000 euros l’any. Però, a la pràctica tenen dificultats per accedir a la sanitat pública.
Què s’ha dit?
Que els immigrants en situació administrativa irregular un cop arriben a Espanya passen al sistema sanitari amb un descompte del 40% en medicaments.
Què en sabem?
Els immigrants en situació irregular paguen un 40% dels medicaments, igual que els residents amb rendes inferiors a 18.000 euros l’any. Però, a la pràctica tenen dificultats per accedir a la sanitat pública.
S’ha fet viral un missatge que assegura que els immigrants en situació administrativa irregular tenen un descompte en medicaments del 40%. Realment els estrangers que no tenen la residència paguen un 40% del preu dels medicaments, segons la modificació de 2018 de la llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, el mateix que les persones amb residència que tenen rendes inferiors a 18.000 euros l’any, independentment que tinguin o no la nacionalitat.
No obstant això, en moltes comunitats autònomes les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya no poden accedir a la sanitat pública en igualtat de condicions que les persones residents. Segons una investigació de la plataforma en defensa de l’accés a la sanitat pública Yo Sí Sanidad Universal, en 14 comunitats autònomes els estrangers en situació irregular estan exclosos de la prestació pública durant els primers tres mesos. Catalunya, per cert, no és una d’elles.
“Sabieu que els immigrants il·legals un cop arribats a Espanya passen al sistema sanitari amb una descomte en medicaments del 40%? Pagat amb els teus impostos.”
El mateix descompte que els residents amb rendes baixes
La llei aprovada pel govern de Pedro Sánchez el 2018 sobre l’accés universal al Sistema Nacional de Salut modificava la llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris de 2015, que estableix els preus que han de pagar els usuaris pels medicaments.
Segons aquesta modificació, que pretenia donar a les persones en situació irregular “el necessari accés a la prestació farmacèutica en igualtat de condicions”, des de l’any 2018 les persones “no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya” paguen un 40% del preu dels medicaments (article 102.5 punt E).
És a dir, pagaran el mateix que els residents amb rendes inferiors a 18.000 euros. Les persones que estiguin entre els 18.000 i els 100.000 euros paguen un 50% del preu de venda al públic i les que superen els 100.000 euros paguen el 60%.
Les persones que tenen el descompte més gran, és a dir, que paguen menys, són els pensionistes i els seus beneficiaris, un 10% del preu dels medicaments, sempre que no tinguin rendes superiors a 100.000 euros, com estableix el mateix article 102 de la llei de 2015.
La modificació de 2018 no només canviava aquest accés als medicaments, sinó que també canviava la llei 16/2003 de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut explicitant que les persones en situació administrativa irregular “tenen dret a la protecció de la salut i de l'atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola” (article 3 ter). Això canviava després que l’any 2012 la llei de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut deixés “fora de l’atenció sanitària amb càrrec a fons públics a persones adultes no registrades ni autoritzades a residir a Espanya”, com detalla la llei de 2018.
Dificultats per a anar al metge
Malgrat buscar l’objectiu d’aconseguir la universalitat de la sanitat amb la llei de 2018, el Ministeri de Sanitat va publicar un document de recomanacions per interpretar la llei en el cas de les persones estrangeres en situació irregular i això ha donat peu a diferències entre les comunitats autònomes. Aquest document de recomanacions demana l’empadronament de la persona a Espanya almenys tres mesos abans d’accedir al metge de forma gratuïta, a excepció de les urgències.
Aquest matís en la recomanació del ministeri ha donat peu que en 15 comunitats autònomes facturin o puguin facturar als pacients per anar al metge en un centre públic i que en 14 comunitats els estrangers estiguin exclosos de la prestació pública en els tres primers mesos des de la seva arribada al país, segons una investigació realitzada per la plataforma en defensa de l’accés a la sanitat pública Yo Sí Sanidad Universal. Això fa que anar a urgències sigui l’única via d’accés a la sanitat pública per molts estrangers que es troben en aquesta situació, segons detalla l’entitat. Aquesta és una font de part, que es dedica a defensar l’accés universal al sistema sanitari per a tothom i denuncia els casos en què es vulneren els drets dels estrangers.
Catalunya, Balears, Castella-La Manxa i Andalusia són les comunitats on les persones en situació irregular sí que tenen accés a la cobertura pública durant els tres primers mesos, ja que no demanen els tres mesos d’empadronament, segons la mateixa investigació feta la per la plataforma.