Els ‘fakes’ virals arran de la mort del papa Francesc

La mort del papa Francesc ha comportat onades de desinformació. Des de suposades imatges dels tres últims pontífexs conversant, fins a vídeos virals que semblen mostrar Francesc assegurant haver menjat carn un Divendres Sant, tot i ser pecat. En verifiquem els més virals.

El papa Francesc no va admetre haver menjat ‘choripán’ un Divendres Sant

Circula a X (abans Twitter) un vídeo en què el papa Francesc admet haver menjat choripán –una mena d’entrepà de xoriç típic de l’Argentina– un Divendres Sant, tot i considerar-se pecat per part de la religió catòlica. 

Malgrat que es difon com a real i els usuaris asseguren que el pontífex “s’inventa un argument teològic per justificar-ho”, la realitat és que es tracta d’un vídeo manipulat impulsat, principalment, per perfils humorístics.

Al vídeo viral s’aprecia que s’ha descarregat del compte d’un usuari anomenat @soyandyolivera, de la xarxa social TikTok. La descripció del seu perfil avisa que es tracta d’un “humorista”. Posteriorment, quan es reprodueix el vídeo, pot comprovar-se que empra les etiquetes “humor” i “fake” a la descripció.

En definitiva, és un muntatge creat per l’humorista de TikTok @soyandyolivera en què combina talls de si mateix amb altres d’una entrevista feta al papa Francesc a finals del 2024 al canal Orbe 21, tal com ha pogut comprovar Verificat a través d’una cerca inversa a Google Imatges. 

La fotografia dels tres últims papes junts és un muntatge

Ens heu demanat a través del WhatsApp de Verificat (+34 66 908 535) sobre una imatge en blanc i negre en què es veuen rient i xerrant els tres últims papes que ha tingut l’Església catòlica: Francesc, Benedicte XVI i Joan Pau II, quan els dos més recents encara eren cardenals. 

Es tracta d’una foto FALSA. Aquesta imatge circula des de fa una dècada i es viralitza cada cert temps, com també va passar arran de la mort del papa Benedicte XVI el desembre del 2022. Llavors, l’equip de verificació d’AFP Factual ja va publicar una verificació desmentint el contingut de la imatge. A través d’una cerca inversa a Google, es pot comprovar que la fotografia original, allotjada al banc d’imatges Alamy Stock, està feta el 1985 per l’agència de notícies Associated Press (AP News). 

A primera vista es pot apreciar que la foto està manipulada: la cara de la persona que apareix en el centre de la imatge està modificada perquè s’assembli al papa Francesc, tot i que en la fotografia original no és ell qui hi apareix. En canvi, la trobada sí que va ser entre el papa Joan Pau II i el seu successor, Joseph Ratzinger, que aleshores era cardenal a l’Alemanya Occidental. 

La tercera persona és el cardenal canadenc Édouard Gagnon, no pas Jorge Mario Bergoglio, segons publicacions de la premsa eclesiàstica, que va fer-se ressò del muntatge fotogràfic el 2015. 

El papa no va dur a terme una homilia sobre la felicitat

Amb la mort del papa Francesc han tornat a circular missatges que ja van fer-se virals fa anys i que afirmaven que el pontífex havia celebrat una missa en què declarava que “ser feliç és donar gràcies cada matí al miracle de la vida. Ser feliç és no tenir por dels teus sentiments […] Ser feliç és deixar viure la criatura que viu dins de cadascú de nosaltres, lliure, feliç i senzilla”. 

És fals que el papa pronunciés aquestes paraules en una homilia, tal com ja vam explicar. El text no apareix a la secció de la Santa Seu que recull totes les homilies pronunciades per Jorge Mario Bergoglio des que va ser nomenat líder de l’Església catòlica el 13 de març del 2013.

El servei informatiu de la Secretaria de Comunicació de la Santa Seu, Vatican News, ja va alertar el 3 de desembre del 2015 a la seva pàgina de Facebook dels missatges que s’adjudicaven erròniament al papa. “Aquesta mena de textos que circulen a Internet atribuïts al papa Francesc, generalment, no diuen quin dia i en quina ocasió van ser pronunciats. En aquest cas, seria fàcil per a qualsevol persona anar al web oficial de la Santa Seu i comprovar si, realment, són paraules del papa”. En efecte, el missatge de WhatsApp amb el sermó sobre la felicitat no indica ni la data ni el context en què va ser presumptament pronunciat.

Vatican News va oferir llavors un llistat de fonts oficials on els usuaris poden consultar l’autenticitat dels missatges del papa que es comparteixen a les xarxes: el compte d’X del pontífex, l’oficina de premsa de la Santa Seu i el web del Vaticà, el diari vaticà l’Osservatore Romano, la Radio Vaticana, el Centro Televisivo Vaticano i l’aplicació per a smartphones The Pope App. 

El papa Francesc no va aparèixer amb la bandera LGTBI

També circulen a les xarxes socials diverses imatges en què el papa Francesc apareix somrient amb una bandera LGTBI. Són FALSES. Tot i que és cert que el pontífex ha acostat l’Església al col·lectiu LGTBI –ha aprovat el baptisme a les persones transgènere i va donar suport a la protecció legal de les parelles del mateix sexe–, no hi ha imatges oficials en què aparegui amb una bandera LGTBI a les espatlles. 

Si es du a terme una cerca inversa d’aquestes fotos a Google Lens, no apareix cap banc d’imatges ni mitjà de comunicació de confiança que les hagi difós. Només hi ha enllaços a usuaris anònims d’X (abans Twitter) i Instagram que les comparteixen i, per tant, no poden donar-se per vàlides. 

Les imatges ja van circular en altres ocasions, com ara durant la celebració de l’Orgull LGTBI. 

D’altra banda, ColombiaCheck, membre com Verificat de la International Fact-Checking Network (IFCN), va identificar diverses incongruències a les fotos virals. Per exemple, que el crucifix que duu el papa al coll només penja d’una banda, o que els colors de la bandera LGTBI es barregen i es fonen, en comptes de presentar solidesa i continuïtat. L’entitat de verificació indica que, el més probable, és que es tracti d’imatges fetes amb intel·ligència artificial (IA).