Els ‘fact-checks’ del tercer Debat Verificat sobre la crisi de l’habitatge

Verificat va celebrar dimarts el tercer col·loqui del cicle Debats Verificats, amb el títol “Habitatge: estem davant d’un canvi de model?”, on es va discutir sobre les principals causes de la crisi habitacional i les mesures que diferents sectors proposen per fer-hi front amb les veus expertes de la Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres; Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; Luisa F. Pinto, referent de la missió d’habitatge al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Montserrat Pareja-Eastaway, Chair de la European Network of Housing Research i codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (UB-UAB-UPC-UPF).

La taula de fact-checking de Verificat no va haver d’intervenir quasi bé en tot l’acte. Després del debat hi va haver un parell de dades noves que van sorgir i que hem verificat posteriorment, són aquestes:

“Cada cop hi ha més habitatges en menys mans“

Carme Arcarazo, Portaveu del Sindicat de Llogateres.

T’HO EXPLIQUEM. No hi ha dades públiques sobre la concentració del parc d’habitatge en mans de grans tenidors. Hem trobat que, segons una petició de transparència a la Direcció General del Cadastre del diari la Marea, del 2014 al 2024, el nombre de propietaris amb més de deu habitatges a Espanya ha augmentat un 20%, mentre que el grup de propietaris d’un sol immoble ha caigut un 1,78%. Per altra banda, un estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OH-B) deia que hi havia un total de 2,2% de tenidors amb més de 5 habitatges a la ciutat el 2023, que ostentaven el 23,2% del total del parc d’habitatges de Barcelona, tot i que no donava dades temporals per comparar la seva evolució. Mentre que una altra sol·licitud de transparència d’eldiario.es va trobar que a la província de Barcelona els tenidors de més de 10 habitatges tenien un 7,56% del parc.

“Espanya és el país que més habitatge té de la Unió Europea per càpita”

Luisa F. Pinto, Referent de la missió d’habitatge al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).

T’HO EXPLIQUEM. Segons un estudi de l’OCDE, el 2022 Espanya era el sisè país amb més habitatge per càpita de la Unió Europea, després d’Itàlia, França, Portugal, Finlàndia, Letònia i per davant d’Àustria, Estònia, Suïssa, Lituània o Alemanya. Un estudi de Statista facilitat per la ponent a Verificat i no accessible al públic sense subscripció, posiciona Espanya en segon lloc el 2023. D’acord amb les xifres de la Comissió Europea, entre el 2010 i el 2022, els Estats membre que més permisos de construcció van atorgar van ser Bulgaria, Estònia i Malta, mentre que Itàlia, Grècia i Xipre van ser els que menys.

A part, al final del debat vam dir que havien sorgit dues fonts de dades per parlar dels pisos buits a Barcelona. Segons l’últim cens d’habitatge de l’INE, amb dades del 2021, que ho calcula agafant de referència el consum energètic de cada llar, un 8,2% dels habitatges a Barcelona estan buits. Mentre que segons el cens d’habitatges buits fet el 2019 amb un treball de visites a 103.864 pisos susceptibles d’estar buits, l’Ajuntament va trobar només 10.052 habitatges buits, equivalents a l’1,2% del parc.

Un repàs de les afirmacions més destacades

Altres afirmacions correctes que es van fer i que van aportar context a tot el que es deia són aquestes:

“De les compravendes, el 58% es fa sense hipoteca, al comptat“

Carme Arcarazo, Portaveu del Sindicat de Llogateres.

Segons dades del Consejo General del Notariado, el 58% de les compravendes es van tancar sense finançament l’any 2023. Per l’any 2024, aquest nombre era del 52%, segons les xifres de la mateixa institució.

“Si prenem els darrers 15 anys, des del 2009 al 2024, el lloguer ha pujat un 44,69%, l’IPC ha pujat un 33,83%, i el salari mínim interprofessional ha pujat un 81,73%“

Òscar Gorgues, Gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.

Així ho mostren les dades de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i del Ministeri de Treball i Economia Social.

“Hi ha 418.612 habitatges buits a Catalunya, i 25.144 estan en mans de grans tenidors“

Montserrat Pareja-Eastaway, Chair de la European Network of Housing Research i codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge (UB-UAB-UPC-UPF).

A Catalunya hi ha un total de 418.612 habitatges buits, és a dir, el 10,69% del total, segons l’últim cens d’habitatge de l’INE, amb dades del 2021, que ho calcula agafant de referència el consum energètic de cada llar. Per altra banda, l’any 2024 hi havia un total de 26.144 pisos en desús propietat de grans tenidors, segons dades de l’Agència de l’Habitatge (AHC). Pertanyen a empreses, bancs i fons d’inversió que acumulen cadascú més de 10 habitatges en el conjunt de Catalunya, i que estan obligats a registrar-los perquè a més la llei preveu que els propietaris hagin de pagar un impost per a aquests immobles.

“Ara, amb els nous contractes registrats i fiances registrades a l’Incasòl, es veu que als 140 municipis on s’aplica la regulació del mercat tensionat, el lloguer ha baixat. A Barcelona, un 6,4% i a la resta un 3,5%“

Luisa F. Pinto, Referent de la missió d’habitatge al Pla Estratègic Metropolità.

Catalunya aplica des del 16 de març del 2024 la limitació del preu del lloguer en els municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. Des del 10 d’octubre del 2024, la xifra de municipis declarats zones de mercat residencial tensat es va ampliar de 140 municipis a 271, que inclouen el 90% de la població, uns 7 milions de persones. Segons les dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, s’ha produït un descens d’un 3,7% del preu del lloguer en el conjunt de municipis de les zones declarades com a mercat residencial tens a Catalunya i d’un 6,4% a la ciutat de Barcelona.