Els ‘fact-checks’ del primer Debat Verificat sobre el paper de les pantalles en l’educació

Verificat va celebrar aquest dimarts el primer col·loqui del cicle Debats Verificats, amb el títol “Pantalles: amenaça o eina educativa?” on es va discutir sobre el paper que han de jugar les pantalles en la vida formativa dels més joves. Els quatre experts invitats, la Marina Fernández, presidenta d’Adolescència Lliure de Mòbils; Josep M. Ganyet, investigador especialitzat en intel·ligència artificial; Montse Jiménez, docent d’educació secundària i Daniel Ilzarbe, van coincidir en la necessitat de crear espais lliures de mòbils en l’entorn familiar i l’escola.

La taula de fact-checking de Verificat que hi havia a l’acte va resoldre en directe un parell d’equivocacions menors, en un context en què els ponents treballaven amb una gran quantitat de dades. Per exemple, es va dir com a metàfora que “el nostre cervell és el mateix que fa 40.000 milions d’anys”. El cervell, però, sí que ha evolucionat des de l’inici de la humanitat (molt més recent). Ho vam precisar per evitar possibles confusions, malgrat entendre-ho com una manera de parlar.

Vam afegir un altre matís: tot i que no hi ha un consens científic sobre quina és l’edat òptima per donar el primer mòbil, sí que hi ha recomanacions clares per part d’institucions pediàtriques i col·legis de medicina. En general, coincideixen a apuntar que, fins als sis anys, res de pantalles i, dels 12 als 16 anys, com més pugui endarrerir-se la seva arribada, millor.

Finalment, es va dir que un estudi de la consultora CyberGuardians constata que les malalties mentals han crescut en un 200% en menors de vint anys a Espanya i que les despeses per hospitalització en adolescents per trastorns de la salut mental també han incrementat en un 200%. Aquesta última dada, però, és en realitat del 400%. Una petita equivocació que no va desviar l’atenció del fet que hi ha hagut un augment dels diagnòstics per trastorns de salut mental tant a Espanya com als Estats Units, segons aquesta recerca.

Més enllà d’aquests matisos, els experts van oferir estudis i afirmacions que ens van fer reflexionar. Compartim amb vosaltres algunes dades que van verbalitzar i que hem pogut certificar com a correctes.

“Hi ha molts estudis que associen problemes en l’aprenentatge i en el rendiment. Ara mateix no en sabem la direcció, sí que sabem que està associat.”

Daniel Ilzarbe, Psiquiatre infantil i de l’adolescència de l’Hospital Clínic.

Hi ha molts estudis que mostren que els infants i adolescents que passen més temps amb els telèfons mòbils tenen més simptomatologia depressiva i d’ansietat. Però no és clar què causa què: el fet que els adolescents passin temps amb el mòbil fa que tinguin més simptomatologia depressiva, o és més aviat que els infants amb aquesta simptomatologia tendeixen a passar més hores amb el mòbil?

La recerca científica encara no ha estat capaç de resoldre aquesta pregunta, que a més, compta amb el repte de no poder fer un experiment exposant intensivament a un grup d’infants a les pantalles, si hi ha la sospita de què pot tenir un impacte en la seva salut. Vam recopilar bona part de l’evidència al portal Educació i pantalles.

“Un ús seleccionat del mòbil per alguns propòsits educatius concrets i controlats pot millorar el rendiment més que no utilitzar-lo mai, però si ens passem ens n’anem a l’extrem oposat”. 

Daniel Ilzarbe, Psiquiatre infantil i de l’adolescència de l’Hospital Clínic.

Un ús moderat de les TIC a les aules millora els resultats en matemàtiques en comparació amb un ús molt baix, però l’abús de les tecnologies té l’efecte contrari, amb una reducció notable del rendiment. Aquesta tendència, present en diferents perfils d’alumnes, països i regions, segueix una forma de “U” invertida, segons l’informe ISEAK (2021), basat en dades de PISA 2018 per als països de l’OCDE i les comunitats autònomes espanyoles.

“Donem abans el mòbil que les claus de casa”.

Josep M. Ganyet. Investigador expert en IA.

No hem trobat estimacions oficials de l’edat a què les famílies donen les claus de casa. Tanmateix, hi ha un estudi de l’ONG Educo, que treballa pel benestar i els drets de la infància, que apunta que se solen entregar entre els 11 i els 12 anys. En canvi, a Espanya, l’edat mitjana del primer mòbil és lleugerament inferior als 11 anys, segons un informe d’UNICEF.

“Molts pedagogs recomanen que a la canalla més jove els hi donin un mòbil Nokia (analògic)”.

 Josep M. Ganyet, investigador expert en IA.

L’Informe del Ministeri de Joventut i Infància, el Pla Digital de l’Associació Espanyola de Pediatria i el Col·legi de Metges de Barcelona recomanen dels 12 als 16 anys prioritzar els mòbils analògics i endarrerir el primer mòbil el més tard possible, especialment si el dispositiu té accés a internet.

“Un estudi publicat a ‘The Lancet’ demostra que la prohibició a les escoles no és l’únic pas que s’ha de fer. El problema no canvia si traiem la restricció perquè on més utilitzen el mòbil és en el temps lliure amb les famílies”.

Marina Fernández, Adolescència Lliure de Mòbils.

Un estudi de la Universitat de Birmingham publicat aquest febrer a The Lancet Regional Health Europe i que compara els efectes de les pantalles entre alumnes de centres on els mòbils estaven prohibits i altres en què no ho estava, va concloure que no hi havia diferències entre ambdós grups en hores totals d’ús del dispositiu.

“S’ha demostrat amb un estudi a les comunitats autònomes on estava restringit l’smartphone que la conflictivitat ha baixat un 18%, ha millorat el rendiment acadèmic i l’atenció”.

Marina Fernández, Adolescència Lliure de Mòbils.

Un estudi de la Universitat de València va estudiar dades de Galícia i Castella-La Manxa -dues comunitats autònomes on s’han prohibit els mòbils a les escoles- i va concloure que hi havia hagut una reducció de fins al 18% en l’assetjament escolar, així com millores en el rendiment acadèmic.

“Estònia té un marc digital amb molt bons resultats a la fotografia de PISA i amb dades de context positives, també Singapur.”

Montse Jiménez, Docent de secundària.

Estònia té els millors resultats acadèmics d’Europa en l’informe PISA i compta amb una estratègia educativa consensuada per la majoria dels partits polítics fins al 2035 que inclou aptituds digitals. Al seu torn, Singapur té un pla fins al 2030 amb la tecnologia al centre de les polítiques educatives.

“Nosaltres (la societat) en global estem 6 hores i 40 minuts a la pantalla”.

 Montse Jiménez, docent de secundària

Aquest és el temps mitjà diari que els internautes de tot el món van passar a internet durant el tercer trimestre del 2023, segons l’informe “Digital 2024: Global Overview Report” publicat per DataReportal.