Els experts recomanen limitar el consum de tonyina, però no està clar que la quantitat adequada siguin dues llaunes setmanals
Analitzem la recomanació de consumir dues llaunes de tonyina setmanals.
Què s’ha dit?
Que s’ha d’anar amb compte amb la ingesta de tonyina degut a la possible presència de mercuri.
Què en sabem?
Les llaunes de tonyina tenen una quantitat de metilmercuri, un derivat del mercuri que pot ser tòxic, inferior al límit establert com a segur i, per tant, la quantitat recomanada per consumir dependrà de la mida de la llauna. A més, la recomanació canvia si parlem de col·lectius vulnerables com persones embarassades o infants, als quals es recomana evitar-ne el consum.
Ens heu fet arribar un article que assegura que el consum de tonyina no hauria de superar les dues llaunes setmanals a causa de la presència de mercuri en aquest peix blau, un tema que també ha aparegut en diversos vídeos de Youtube. És ENGANYÓS. És veritat que els experts recomanen moderar el consum de tonyina, però no està clar que s’hagi de limitar a dues llaunes, ja que aquestes poden tenir un pes diferent i, per tant, una quantitat diferent de metilmercuri. Dues llaunes de les més grans disponibles al mercat espanyol (112 grams) contenen 0,06 mg de metilmercuri (és a dir, 60 micrograms), una quantitat inferior a la que les autoritats sanitàries consideren perillosa per a un adult mitjà (al voltant de 90 micrograms per a una persona d’uns 70 kilograms). La tonyina es desaconsella a les persones embarassades i menors de 10 anys perquè pot provocar problemes en el desenvolupament del sistema nerviós.
Els peixos grans com la tonyina (…) tenen un alt contingut del mercuri, així que hauríem d'anar amb compte d'ingerir-los.
Les llaunes de tonyina contenen, de mitjana, 0,26 mg de metilmercuri —la forma química del mercuri més tòxica i fàcilment absorbible pels organismes vius— per quilogram de tonyina, segons un estudi de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). La quantitat d’aquest compost que trobem a cada llauna depèn de la seva mida, però fins i tot en les més grans que trobem al supermercat (que contenen uns 112 grams de tonyina, i per tant, contenen de mitjana 0,029 mg de metilmercuri) és inferior a la ingesta setmanal que recomana la Comissió Europea (1,3 micrograms per kilo de pes corporal). És a dir, segons les xifres de referència, caldrien més de 3 llaunes grans per superar la quantitat recomanada en una persona de 70 kg.
El pes de cadascú és un factor clau a l’hora de tenir en compte els grams de tonyina clara (el nom genèric que rep la tonyina de les llaunes, Thunnus albacares i Thunnus obesus) que podem consumir setmanalment (a major pes, major tolerància), però també hi influeixen altres condicions com l’edat. El mercuri es considera especialment perillós per als infants en edat de creixement i per això el seu consum està desaconsellat en menors de 10 anys i en persones gestants.
Nivells segurs d’ingesta de metilmercuri
Les concentracions més altes de metilmercuri es troben en espècies situades a la part més alta de la cadena tròfica —la posició que ocupen en la cadena alimentària—, és a dir, en els grans predadors com ara el tauró, el peix espasa i la tonyina. Aquests són peixos blaus (oily fish, en anglès), amb un alt contingut en àcids grassos omega-3 de cadena llarga que poden ajudar a la salut cardiovascular. Els peixos blancs, per la seva banda, són baixos en greixos, i en general la presència de metilmercuri no representa un problema. Alguns exemples són el bacallà o el llenguado.
La majoria de les persones tenen nivells de mercuri en sang per sota dels mínims associats amb possibles efectes de salut, però el metilmercuri és una neurotoxina potent. Per a evitar un possible enverinament per aquesta causa, ja sigui per una exposició puntual molt elevada o pel consum de petites quantitats durant un llarg període de temps, l'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea (EFSA) va establir en un informe del 2018 que la ingesta màxima setmanal recomanada per a la població general és d’1,3 micrograms de metilmercuri per cada kilo de pes corporal.
La major part del metilmercuri ingerit s’expulsa del cos a través del sistema digestiu com a mercuri inorgànic. El metilmercuri restant pot entrar a la circulació enterohepàtica, mentre que un petit percentatge de mercuri inorgànic s'absorbeix i es distribueix als teixits. “Els efectes de l'exposició crònica a una concentració baixa de metilmercuri sobre la salut humana segueixen sent controvertits”, com indica un estudi del 2012 publicat a la Revista de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Societat Coreana de Medicina Preventiva, que explica que el possible efecte del metilmercuri en sistema cardíac, el sistema reproductiu i el sistema immunitari s’està investigant.
Una persona de 70 kilos hauria de consumir com a màxim 91 micrograms (1,3 micrograms per cada kilo de pes corporal) a la setmana, segons càlculs de Verificat en base a les recomanacions de la Comissió Europea. Això correspon a una mica més de quatre llaunes de tonyina de 77 grams (cadascuna amb un contingut de 20 micrograms de metilmercuri) o unes tres llaunes de 112 grams (amb uns 29 micrograms), segons un estudi de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) amb 21 mostres de llaunes de tonyina comercialitzades a Espanya. A la pràctica els resultats podrien ser una mica diferents, ja que el pes de les llaunes pot variar, com també la quantitat de metilmercuri en cada una.
Altres estudis també han avaluat la presència d’aquest tòxic a les llaunes de tonyina. Un d’ells, publicat al 2020 i que analitzava la quantitat de metilmercuri i altres compostos en la tonyina en conserva i la no processada, va trobar que la concentració mitjana de metilmercuri en la tonyina en conserva era de 0,207 mg/kg (un valor similar, tot i que lleugerament inferior al que va trobar la AESAN, de 0,26 mg/kg). L’estudi apuntava, no obstant, a una diferència significativa entre la tonyina en conserva i la tonyina no processada, que tenia nivells més elevats de metilmercuri (0,517 mg/kg). De fet, la tonyina vermella (Thunnus thynnus, la que es compra fresca o filetejada i congelada), és l'espècie més gran de tonyina i acumula més metilmercuri que la tonyina en llauna.
El perill del mercuri en menors
No obstant, aquesta recomanació canvia en el cas de persones embarassades o en període de lactància i en infants menors de 10 anys, sobretot els que en tenen menys de 3, que haurien d’evitar el consum de peixos que puguin tenir altes quantitats de metilmercuri (peix espasa/emperador, tonyina vermella (Thunnus thynnus), tauró i lluç de riu). La raó és que el metilmercuri afecta sobretot al sistema nerviós central en desenvolupament, per això la població més sensible a aquest metall són els infants i els fetus per exposició indirecta a través de la placenta materna durant l'embaràs. “El risc més gran és durant l'embaràs, per afectació del sistema nerviós en desenvolupament. I per extrapolació se suposa en nens petits que també estan en desenvolupament. Sobretot afecta la capacitat d'aprenentatge, el nivell intel·lectual i, probablement, els sentits (oïda, vista)” explica a Verificat Carlos Rodrigo Gonzalo de Llíria, Director clínic territorial de l’Àrea Pediàtrica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Recomanacions nutricionals
L’AESAN recomana que la població general hauria de consumir peix entre tres i quatre vegades per setmana, “entenent una racció com a 100-125 g de peix en filets o 200-250 g de peix complet no filetejat. I variant entre blanc i blau”, indica a Verificat María Sanchidrián, especialista en Nutrició Clínica per la Universitat de Granada (UGR).
El peix blau sol tenir nivells més alts de contaminants com el metilmercuri que el peix blanc, com indica el Servei Nacional de Salut (NHS) de Regne Unit. Per això, la recomanació seria no menjar més de 2 porcions de peix blau a la setmana. Pel que fa al peix blanc, el mateix web explica que se’n pot menjar amb seguretat sense un límit específic recomanat. La recomanació de menjar peix 3-4 vegades a la setmana, doncs, estaria més relacionada amb la varietat d’aliments inclosos en la dieta.
Els dietistes també distingeixen entre la ingesta recomanada segons la quantitat de mercuri per llauna i la ingesta recomanada segons els aspectes nutricionals. A nivell nutricional, en el cas de població general, consumint dues llaunes grans de tonyina (que correspondrien a una quantitat de 224 grams), ja s’haurà complert amb més de la meitat de la ingesta recomanada en quantitat, i a més, com indica Sanchidrián, “no seria bo (…) perquè més de la meitat de les teves racions seran peix blau”.
L’origen del metilmercuri
El metilmercuri es forma quan el mercuri es combina amb el carboni. Els organismes microscòpics de l'aigua i el sòl poden convertir aquest mercuri elemental i inorgànic (Hg) en un compost orgànic de mercuri, el metilmercuri, que és el que s'acumula a la cadena alimentària, tal com indiquen els Centres pel Control i la Prevenció de les Malalties dels Estats Units (CDC). Podem trobar mercuri inorgànic a la carn i la fruita i és molt menys tòxic que el metilmercuri i no suposa cap problema per al consumidor, ja que l'exposició no excedeix la Ingesta Setmanal Tolerable.
