No hi ha relació entre els casos d’hepatitis en nens i la vacuna de la covid-19
Està circulant un article que assenyala que la vacuna de Pfizer causa hepatitis, però es tracta d’una afirmació falsa.
Què s’ha dit?
Que la vacuna de Pfizer és la causa dels casos d’hepatitis de gravetat inusual registrats les últimes setmanes en nens.
Què en sabem?
Que les vacunes han quedat totalment descartades per les agències reguladores, al no estar la inmensa majoria dels menors amb hepatitis vacunats contra la covid-19.
Està circulant per xarxes un article que assenyala que un “estudi de Pfizer confirma que la injecció d'ARNm s'acumula al fetge i causa hepatitis”, i que aquesta és la raó de l'augment de casos en nens que està tenint lloc a nombrosos països, entre ells Espanya. És FALS. Pfizer no ha publicat cap informe en què suggereixi aquesta relació i cap estudi similar ha estat publicat a la comunitat científica. És cert que el Ministeri de Sanitat espanyol, entre altres països, ha notificat un augment de casos d'hepatitis d'origen desconegut i la comunitat científica està bolcada a trobar-ne les causes, però de moment la vacuna per al covid-19 està pràcticament descartada. De fet, la majoria dels menors diagnosticats no havien rebut la punxada.
Un estudi de Pfizer suggereix que la vacuna Covid-19 és la culpable del gran augment de l'hepatitis entre els nens
En una dotzena de països a tot el món, entre els quals hi ha Espanya, s'està registrant un augment de casos d'hepatitis de gravetat inusual en nens sans. Aquesta condició, consistent en una inflamació del fetge, pot tenir multitud d'orígens, però no hi ha cap estudi de Pfizer que confirmi que “la injecció d'ARNm s'acumula al fetge i causa hepatitis”, tal com assenyalen els missatges de desinformació a xarxes.
"No s'ha identificat cap vincle amb la vacuna covid-19", assenyala en un comunicat oficial el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en anglès), organisme de referència per a epidèmies de la Unió Europea. De fet, tal com indica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), “la immensa majoria de nens afectats no havien rebut la vacunació contra la covid”. Per exemple, en cap dels casos que s'han donat en menors de 10 anys al Regne Unit, l'afectat estava vacunat.
"Els casos es concentren en menors de cinc anys en què no està autoritzada cap vacuna Covid-19", apunta José Antonio Navarro-Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació Covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV). "Fins avui no es disposa de cap evidència que les vacunes siguin les responsables d'un quadre que tot indica que està causat per l'adenovirus F41", apunta, "en qualsevol cas les Autoritats Sanitàries Mundials es troben fent una investigació exhaustiva i de moment es descarta qualsevol associació causal”, afegeix.
Un informe del 2020 mal interpretat
El text que estem tractant de verificar cita com a font de les seves afirmacions un “estudi de biodistribució de la vacuna Pfizer de l'agència reguladora japonesa”. Es tracta d'un estudi en ratolins de novembre de 2020 que, en realitat, la mateixa farmacèutica va facilitar a l'agència reguladora japonesa, i que apareix citat diverses vegades a l'informe d'aprovació del fàrmac de l'Agència Europea del Medicament (EMA, a anglès). El document no assenyala en cap cas que la vacuna causi hepatitis. De fet, l'EMA indica el contrari: “no hi va haver cap patogènesi severa al fetge”.
La publicació en qüestió també afegeix algunes de les captures de pantalla del suposat estudi del qual treuen tota la informació. Aquestes pertanyen en realitat a un informe publicat per l'Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès) del 19 de febrer del 2021 sobre seguretat de la vacuna de Pfizer, on no assenyalen que la vacuna causi hepatitis. De moment, es desconeix l'origen dels casos, però les primeres investigacions apunten a un adenovirus —virus que típicament causa els refredats, encara que no només— observat a la majoria dels pacients analitzats com el més probable.
D'altra banda, és cert que s'han fet públics estudis de cas en humans en què es planteja la possibilitat que hagi estat la vacuna d'ARNm —en el cas que enllacem, després de la injecció de Moderna— la que hagi donat lloc a certes hepatitis en adults. Això no vol dir que s'hagi establert una relació de causa i efecte, simplement s'ha detectat aquesta malaltia en persones concretes (un estudi d'aquest tipus analitza específicament el cas d'un pacient que ha tingut un quadre únic d'una malaltia que mereix ser compartit amb la comunitat acadèmica).
Origen encara desconegut
Com hem esmentat anteriorment, l'origen de les hepatitis en general pot ser divers: “Poden ser (causes) infeccioses o conseqüència de l'exposició a una substància tòxica, inclòs l'alcohol i alguns medicaments”, assenyala Graham Cooke, professor de recerca de malalties infeccioses de l'Institut Nacional de Recerca en Salut i Atenció (NIHR, en anglès) a l'Imperial College de Londres, a SMC UK.
“A nivell mundial”, segueix, “les causes més importants són els virus que s'han adaptat per infectar el fetge (hepatitis viral A-E, i particularment hepatitis B i C). Les primeres proves semblen haver-les descartat com causa de l'hepatitis que s'està investigant actualment”, conclou.
Què causa l'hepatitis als nens?
Encara que de moment no hi ha una conclusió clara, les primeres anàlisis sobre això assenyalen un adenovirus –en particular de tipus F41– com a sospitós principal, ja que va ser trobat en la majoria dels casos analitzats. Al Regne Unit, 40 dels 53 pacients van donar positiu per adenovirus, segons els informes britànics.
Tal com assenyala Simon Taylor-Robinson, hepatòleg de l'Imperial College de Londres, a SMC UK, “no és estrany tenir adenovirus a la primavera”, però el que ha cridat l'atenció dels científics és que aquest tipus, el F41, no està relacionat amb quadres greus d'hepatitis en nens sans com els observats fins ara (encara que sí en pacients immunocompromesos). “L'hepatitis lleu és molt comuna en els nens després d'una varietat d'infeccions virals, però el que s'està veient en aquest moment és força diferent. Els nens experimenten una inflamació més greu, cosa que en alguns casos fa que el fetge falli i requereixi un trasplantament”, assenyala Cooke.
En un informe del 25 d'abril, l'Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit va plantejar la possibilitat que hi hagi un “cofactor” que provoqui aquesta “presentació clínica més greu en nens petits” amb hepatitis, com una susceptibilitat més gran a causa d'una exposició reduïda durant la pandèmia, haver tingut SARS-CoV-2 previ o una altra infecció, o una coinfecció o toxina encara no descoberta. "Alternativament, pot haver sorgit una nova soca d'adenovirus amb característiques alterades", conclouen.
De moment, científics com Taylor-Robinson insisteixen en la dificultat de “determinar la causa i l'efecte [de les hepatitis], perquè els virus poden ser comuns de totes maneres, per la qual cosa poden ser presents però no necessàriament ser-ne la causa”, conclou. De fet, un altre dels sospitosos a la llista és el SARS-CoV-2, que va ser detectat en 10 dels 60 casos analitzats per les entitats britàniques.