Els alumnes estrangers no provoquen fracàs escolar, sinó que són els que més en pateixen
Els immigrants són els que pateixen més fracàs escolar, però no el provoquen. No hi ha evidència sobre l’efecte de la concentració d’immigrants a les escoles.
Què s’ha dit?
Que la immigració provoca fracàs escolar i endarreriment educatiu a les aules.
Què en sabem?
Els immigrants són els que més fracàs escolar pateixen, però això s’explica per altres factors que no tenen a veure amb l’origen, com les condicions socioeconòmiques. Tampoc hi ha evidència concloent sobre l’efecte que la concentració d’immigrants a les escoles té en la resta d’alumnes.
L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha assenyalat que la immigració “provoca fracàs escolar i endarreriment educatiu” en una publicació a la xarxa social X (antic Twitter) que acumula més de 80.100 visualitzacions en el moment de publicar aquest article. És una idea molt estesa que contribueix al discurs d’odi cap als alumnes nouvinguts i que les dades i estudis acadèmics espanyols i internacionals analitzats per Verificat no sempre recolzen. T’ho expliquem!
“La immigració massiva i invasiva […] provoca fracàs escolar i endarreriment educatiu a les aules.”
Sílvia Orriols
El fracàs escolar depèn de diferents variables i no es pot atribuir només a una causa, com l’origen de la persona. “No hi ha una relació directa de causa-efecte entre la taxa d’immigració que tingui un centre i el fracàs o èxit educatiu que tingui l’alumnat”, segons explica a Verificat Maria Jesús Comellas, professora emèrita d’Orientació Educativa del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i també hi coincideixen els diferents experts consultats per Verificat. De fet, tot i que les notes dels alumnes immigrants de les avaluacions PISA de mitjana són més baixes, si igualem les condicions socioeconòmiques entre alumnes estrangers i nadius les diferències en les notes disminueixen, segons assenyala un estudi de la Fundació Bofill.
A més, tampoc hi ha evidència que conclogui que l’alumnat estranger afecti negativament el rendiment de la resta d’alumnes de la classe. Una metaanàlisi publicada el 2010 que analitza estudis de diversos països sobre l’impacte de la proporció d’estrangers en el rendiment educatiu constata que els efectes sobre el rendiment són “petits” i que, en cas d’afectar negativament en les notes, afecten més els alumnes del mateix grup ètnic que als nadius. A Espanya, dos estudis troben que a partir d’un 15 o un 20% de concentració d’alumnat estranger a l’escola el fracàs escolar té més possibilitats d’augmentar, el que no vol dir que sempre incrementi. Aquestes investigacions no diferencien entre immigrants de primera i segona generació ni determinen si són els nadius o altres estrangers els alumnes més afectats per l’augment del fracàs escolar. Aquestes dades són essencials per fer aquest tipus d’estudis, segons una investigació del Banc Mundial, que destaca que és habitual trobar informes que no les tenen en compte.
A Catalunya, la proporció d’alumnes estrangers a primària i secundària el curs 2021/22 era del 15,9% de mitjana (18,6% al sector públic), d’acord amb les darrere xifres del Departament d’Educació. Concretament, en el cas de la comarca d’El Ripollès, on es troba Ripoll, el municipi governat per Sílvia Orriols, el percentatge d’alumnat estranger als centres de primària i secundària públics és del 16,2%, un percentatge una mica inferior al de la resta de Catalunya.
Els alumnes estrangers dupliquen la taxa d’abandonament escolar
“No hi ha cap evidència que la immigració provoqui fracàs escolar i endarreriment educatiu a l’aula”, segons afirma a Verificat Jordi Bayona, investigador sobre migracions i professor del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona (UB). La immigració, com hem explicat diverses vegades, és un fenomen “prou complex per a buscar relacions causals, ja que depèn d’altres factors, sobretot socioeconòmics”, segons assenyala Bayona.
Que els alumnes estrangers tenen un major risc de fracàs escolar és una realitat. Un dels principals indicadors d’això és deixar d’estudiar després de l’ensenyament obligatori, és a dir, el percentatge d’abandonament escolar prematur, que en el cas dels alumnes estrangers (37,6%) duplica el dels alumnes amb nacionalitat espanyola (16,4%), segons dades del 2018 recollides pel projecte europeu Reducing Early School Leaving in the EU. És a dir, “els alumnes estrangers no són els que causen el fracàs escolar, sinó els que pateixen més desigualtat educativa”, segons conclou Silvia Carrasco a Verificat, professora titular d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i una de les autores de l’estudi sobre l’abandonament escolar prematur dels estrangers a Espanya publicat el 2018 pel CIDOB. A més, segons avisa la professora, l’abandonament escolar prematur és un dels indicadors “més clars de risc d’exclusió social” en persones adultes.
Les notes estan correlacionades amb l’estatus socioeconòmic
Aquesta diferència entre nadius i estrangers, tant en el percentatge d’abandonament escolar com en les notes de les avaluacions PISA, no es dona per l’origen de l’alumne. La situació laboral dels pares, el nivell d’estudis de les famílies, l’any d’arribada al país, les llengües parlades a casa i la segregació del centre educatiu són alguns dels factors que més correlacionats estan amb el fracàs o l’èxit educatiu dels estudiants. Així ho assenyalen a Verificat Jordi Bayona i Gerard Ferrer, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigador de la Fundació Bofill. És a dir, com explica Comellas, el percentatge d’alumnes estrangers “no ha de suposar un problema d’aprenentatge” si es té en compte en “l’enfocament pedagògic” del centre.
Un dels principals arguments que desmunta que les diferències entre alumnes es donin simplement per l’origen estranger d’uns és que si igualem les condicions entre alumnes estrangers i nadius les diferències en les puntuacions també disminueixen. Així ho demostra una anàlisi publicada a l’anuari de 2020 de la Fundació Bofill: la diferència de puntuacions entre nadius i estrangers descomptant l’índex socioeconòmic de l’alumnat es redueix a la meitat a Catalunya.
Sense evidència concloent sobre l’efecte en la resta d’alumnes
La literatura científica sobre l’impacte dels alumnes estrangers en els resultats que obtenen els nadius és baixa, com constata un estudi del Banc Mundial que analitza la situació a Països Baixos, tot i que amb resultats “rellevants més enllà del context holandès”. Una de les poques metaanàlisis existents, publicada el 2010, va demostrar que una major “proporció de minories ètniques sembla tenir un efecte més fort en els estudiants del mateix grup ètnic que en els estudiants del grup ètnic majoritari o d’altres grups minoritaris”.
En l’àmbit espanyol, hi ha investigacions sobre l’impacte de la concentració d’alumnat estranger que conclouen que, de mitjana la taxa de promoció escolar dels nadius no varia amb l’arribada d’immigrants mentre la concentració d’alumnes estrangers sigui menor del 15% o 20%. Però, aquest efecte negatiu quan el percentatge d’estrangers supera aquest llindar també es pot explicar per una relació espúria: les escoles amb més estrangers també tenen més autòctons amb situació econòmica desfavorable, perquè els que tenen més recursos acostumen a optar per l’escola privada o concertada, segons detalla Bayona a Verificat. A més, aquests estudis que mostren un major fracàs escolar als centres a partir d’un cert percentatge d’estrangers no tenen en compte les diferències entre l’alumnat immigrant, com explicàvem més amunt.
A Catalunya, la proporció d’alumnes estrangers a les aules de primària i secundària era del 15,9% de mitjana (18,6% al sector públic), d’acord amb les darreres xifres publicades pel departament d’Educació del curs 2021/22. Mentre que a la comarca del Ripollès, la concentració de població estrangera als centres de primària i secundària públics és del 16,2%, una mica menor que la mitjana catalana. Però, això vol dir que el nivell de l’alumnat es pot veure afectat? “No es pot fer aquesta anàlisi com si es tractés d’un col·lectiu homogeni i que actua en bloc”, assenyala la professora Comellas, fent referència als alumnes estrangers.
D’entrada, hi ha diferències en les notes de PISA: els immigrants de segona generació (que han nascut aquí) treuen de mitjana millors puntuacions que els de primera generació. Però, entre els alumnes arribats de fora del país també es poden trobar diferències. Una investigació més àmplia del Banc Mundial feta amb dades dels Països Baixos no troba efectes dels alumnes immigrants que ja porten anys vivint al país sobre les notes dels nadius. L’estudi només observa que els alumnes arribats recentment “tenen un petit efecte negatiu en el rendiment dels nadius en llengua”, però no en matemàtiques. El “resultat clau” de l’article, segons els propis investigadors, és “la importància del procés d’integració per a compensar els possibles efectes adversos de la concentració d’immigrants a les aules”.
En aquest sentit, és rellevant “l’enfocament pedagògic que faci el centre per tal que la presència d’alumnat immigrant no determini les relacions ni l’aprenentatge de tot l’alumnat”, assenyala Comellas, com per exemple, “prioritats de continguts, temps per assolir els aprenentatges, dinàmica a l’aula, etc.”.
En la seva afirmació, Orriols també relaciona la migració amb la degradació dels serveis públics i l’augment inseguretat, dues qüestions que ja hem verificat anteriorment i que són falses: els immigrants ni degraden els serveis públics ni disparen la inseguretat.