Els agents socials havien pactat altres reformes laborals abans, tot i que Edmundo Bal afirma que la del 2021 és la primera
Tot i que és la primera reforma laboral de gran importància amb acord amb els agents socials, al llarg de la història hi ha hagut altres pactes entre patronal i sindicats, com el 1997 o el 2006
Què s’ha dit?
Edmundo Bal va assegurar que els agents socials van pactar la reforma laboral “per primera vegada a la història”.
Què en sabem?
Tot i que és la primera reforma laboral “de gran importància” amb acord amb els agents socials, al llarg de la història hi ha hagut altres pactes entre patronal i sindicats, com el 1997 o el 2006.
El portaveu adjunt de Ciutadans al Congrés i vicesecretari general del partit, Edmundo Bal, va afirmar en una entrevista al Cafè d'Idees de TVE Catalunya (al minut 1:26) que els agents socials van pactar la reforma laboral “per primera vegada a la història”.
És ENGANYÓS. Els experts consultats per Verificat i el mateix text del Reial decret llei reconeixen que és “la primera reforma laboral de gran importància” o “de grans dimensions” amb acord entre els agents socials, però al llarg de la història hi ha hagut altres pactes entre patronal i sindicats, com el 1997 o el 2006.
“[La reforma laboral la] havien pactat els agents socials per primera vegada a la història de les reformes laborals de l'Estatut dels Treballadors”
Edmundo Bal, Ciutadans
“La primera reforma laboral de gran importància”
El Reial decret llei 32/2021 de mesures urgents per a la reforma laboral, que va ser convalidat pel Congrés el passat 3 de febrer, relata al seu preàmbul que “les organitzacions sindicals i patronals CCOO, UGT, CEOE i CEPYME […] van acordar juntament amb el Govern de la Nació […] la primera reforma laboral de gran importància de la Democràcia que compta amb el suport del diàleg social”.
Amb aquesta afirmació coincideixen els experts contactats per Verificat. Jordi Garcia Viña, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona (UB), sosté que és “de les reformes laborals pactades entre sindicats i patronals de més envergadura”. I Xavier Boltaina, professor de Dret del Treball de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), afegeix que aquesta última és “segurament” la reforma laboral “més àmplia en què hi ha hagut acord amb els sindicats i els empresaris”, però assenyala que “hi ha hagut petites reformes pel camí que també han tingut consens”.
Per la seva banda, Consuelo Chacartegui, doctora en Dret i professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), recorda que “hi ha hagut altres reformes laborals que han tingut el consens dels interlocutors socials; fonamentalment, la del 1997 i la del 2006 van ser d'ampli abast”.
Un document de Comissions Obreres (CCOO) amb la cronologia de les reformes laborals des del 1980 parla de tres reformes laborals amb acords entre empresaris i sindicats:
- 1984: “Reforma del govern pactada amb CEOE, CEPYME i UGT”.
- 1997: “Consens entre sindicats i empresaris” i “suport del govern”.
- 2006: “Consens entre govern, empresaris i sindicats”.
Per tant, sí que hi ha hagut altres reformes laborals que, d'una manera o altra, han “pactat els agents socials”, a diferència del que va afirmar Edmundo Bal. Ens hem posat en contacte amb el departament de premsa de Ciutadans, però a l'hora de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.
La reforma del 2006
L'última reforma que va comptar amb complicitat de sindicats i patronal va ser la del 2006 (el Reial decret llei 5/2006), amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol i Jesús Caldera com a ministre de Treball. “Aquesta reforma va tenir el consens dels interlocutors socials i va fer un esforç molt important de transposició de les directives comunitàries”, afirma Consuelo Chacartegui.
En aquella època, els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'acord: “Govern, patronal i sindicats signen l'acord de reforma laboral”, van destacar El Mundo i La Ser.
Consuelo Chacartegui explica que, a diferència de l'última reforma laboral, les del 2006 i el 1997, tot i ser pactades, “sí que van tenir alguns canvis menors en el tràmit parlamentari, fruit del debat polític al Congrés i al Senat”.
La reforma del 1997
El 1997, El País va informar que patronal i sindicats havien segellat la reforma laboral, cosa que també va destacar La Vanguardia a la portada del 9 d'abril. A les pàgines interiors, aquest diari explicava que les cúpules de la patronal CEOE i dels sindicats UGT i CCOO havien donat “llum verda al document de la reforma laboral, negociada els últims mesos”. Va ser la que va acabar sent la Llei 63/1997.
Javier Arenas, llavors ministre de Treball i Afers Socials, s'hi va referir a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de l'11 d'abril del 1997, com recull la Moncloa: “El govern vol reiterar el reconeixement a l'esforç que han fet sindicats i organitzacions empresarials per aconseguir un acord que considerem transcendental”.
Juan José Hita, professor de Dret i expert en reformes laborals de la UB, explica que “el 1997 sí que es va arribar a un acord entre les patronals i sindicats a l'Acord Interconfederal d'Estabilitat a l'Ocupació”.
Tot i això, en aquell cas hi va haver lleugeres diferències en la negociació respecte a la de la reforma que han pactat ara el govern espanyol i els agents socials. Jordi Garcia Viña apunta que “patronals i sindicats van pactar un acord i van demanar al Congrés que el traduís sense canviar una coma” i Xavier Boltaina argüeix que “hi va haver acord entre tots, però l'acord l'havien fet prèviament sindicats i empresaris i el govern d'Aznar s'hi va sumar”.
“Les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a l'àmbit estatal van considerar urgent i inajornable reprendre algunes qüestions pendents en el marc del diàleg social”, recull el preàmbul de la llei.
La reforma del 1984
El 1984 (la Llei 32/1984), l'acord va ser entre el govern espanyol, els màxims responsables de patronals i la UGT, com va explicar El País. La Vanguardia va posar en relleu que aquell acord econòmic i social “vertebraria les relacions laborals els dos propers anys”.
La mateixa llei posava en valor al seu preàmbul “les converses sostingudes amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives en un esforç per aconseguir el màxim consens social al voltant d'aquestes reformes”.
Sense acord, vagues generals
Aquestes tres reformes laborals van comptar amb el suport de sindicats i patronal. No obstant això, no sempre ha estat així. En els darrers 30 anys hi ha hagut, per exemple, quatre vagues generals per protestar contra les diferents reformes laborals:
- El 28 de maig del 1992 (La Vanguardia)
- El 27 de gener del 1994 (El País)
- El 29 de setembre del 2010 (manifest de CCOO i UGT)
- El 29 de març del 2012 (UGT)
L'Estatut dels Treballadors del 1980: l'origen
En les seves declaracions, Edmundo Bal al·ludia a l'Estatut dels Treballadors. De què estem parlant? Xavier Boltaina explica que l'Estatut del Treballador del 1980 és “la principal norma que amb el sistema democràtic comença a regular relacions laborals individuals i col·lectives a Espanya”.
Es tracta de la Llei 8/1980, del 10 de març. “Va ser la 'mare' de la legislació laboral”, apunta Ferran Camas, catedràtic de Dret Laboral i director de la Càtedra d'Immigració a la Universitat de Girona (UdG). De fet, la mateixa Constitució Espanyola fixa a l'article 35 que “la llei regularà un estatut dels treballadors”.
Posteriorment, s'han aprovat dos textos refosos de la Llei de l'Estatut dels treballadors: el Reial decret legislatiu 1/1995 i el Reial decret legislatiu 2/2015.
Consuelo Chacartegui assenyala que aquesta tècnica legislativa (el text refós) “té lloc quan es vol refondre (unificar) un text que ha patit molts canvis a causa de reformes puntuals anteriors”. El que es fa senzillament és “agafar les modificacions que s'han fet i fer un text únic”, assenyala Jordi Garcia; “no hi ha cap canvi, es posa una mica d'ordre”.
No es tracta, aclareix Xavier Boltaina, d'una nova reforma, sinó que “s'havien fet tantes reformes que calia aprovar una nova llei mitjançant un reial decret legislatiu que fes un refós per aprovar una norma que fos coherent”.
A què ens referim quan parlem de “reforma laboral”?
“En general, nosaltres parlem de reforma laboral quan reformem l'Estatut dels Treballadors”, assenyala Garcia Viña. Boltaina afegeix que en una reforma laboral també “podem estar parlant d'altres aspectes que no estiguin a l'Estatut dels Treballadors”.
Així doncs, “el que ha fet aquest Reial decret llei 32/2021 ha estat modificar o reformar (o dit altrament, actualitzar en funció del pacte assolit) nombrosos preceptes de la vigent Llei de l'Estatut dels Treballadors (que va ser aprovada l'any 2015, en substitució de la de 1995)”, resumeix Camas.
El nivell de modificacions i actualitzacions és tan elevat que la reforma laboral del 2021 ja s'ha retocat: el Reial decret llei 1/2022, publicat al BOE el 19 de gener, modifica dos aspectes “molt tècnics, però els modifica”, assenyala Garcia Viña. Tot això porta Boltaina a pronosticar que “tard o d'hora s'haurà de fer un text refós”.