El tram autonòmic d’IRPF de Catalunya no és més alt que a la resta de comunitats, com afirma Santi Rodríguez

El secretari general del Partit Popular de Catalunya, Santi Rodríguez va dir, dilluns 17 de juny en una entrevista al programa Cafè d’Idees de RTVE (minut 9:26), que el tram autonòmic sobre l’impost de la renda a les persones físiques (IRPF) és més alt a Catalunya que a la resta de comunitats. Aquesta afirmació és ENGANYOSA. La manera com es calcula l’IRPF, per trams d’ingressos, i les variables que hi influeixen, fan impossible fer una comparació general.

“El tram autonòmic sobre l’impost de la renda a les persones físiques és més alt a Catalunya que a la resta de comunitats“

Santi Rodríguez, secretari general PP Catalunya

Si comparem els trams d’ingressos amb què es calcula l’IRPF, Catalunya té el tipus més alt pel primer tram, d’un 10,5%. El segon tram, però, ja s’iguala amb altres comunitats autònomes i el tipus màxim, amb un 25,5%, no és el més alt de l’Estat.

Catalunya tampoc és la comunitat amb més trams impositius: en té nou. Altres territoris com Navarra i la Comunitat Valenciana en tenen 11 i Galícia i Madrid, per exemple, en tenen cinc. Aquesta dada és rellevant perquè la divisió de trams també suposa diferències a l’hora de comparar quant paga la població mitjana. El mateix informe del Panorama de la Fiscalidad Autonómica y Foral de 2024, del Consell General d’Economistes, estableix que “actualment cap comunitat autònoma té una tarifa exactament igual a l’estatal, i per això és difícil realitzar comparacions, perquè en molts casos no coincideixen ni en el nombre de trams”.

Ernest Pons, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona, assegura a Verificat que “la comparació no és homogènia, ja que cada comunitat autònoma pot definir trams diferents i, a més, pot definir tipus diferents a cada tram”. Afegeix que “tot i tenir tota la informació, no sortirà que una CCAA sigui allà on es paga més i una altra sigui allà on es paga menys”.

Pons explica que “el més pràctic per fer comparacions és establir “tipologies” de contribuents (o famílies). Per exemple, una parella sense fills on tots dos treballen, amb un sou determinat, que viuen de lloguer, etc., quant pagarien a Catalunya? Quant pagarien a Madrid? A continuació, una família formada per una parella on un treballa a temps complet i l’altra a temps parcial, amb dos fills, amb habitatge de propietat, etc. I anar definint tipus”. Segons Pons, “quan anem pujant de tram, les diferències s’incrementen”.

Les deduccions varien segons la regió

En el càlcul d’aquest impost també hi intervenen les deduccions. N’hi ha de caràcter general que apliquen a totes les comunitats, i d’altres que s’apliquen al tram autonòmic. Un exemple és l’habitatge habitual. Catalunya hi té deduccions per inversió, lloguer i rehabilitació, però no apliquen a tots els contribuents. A Andalusia, en canvi, la deducció és pels diners invertits en el lloguer, per la inversió en pisos de protecció oficial i per a les persones joves. I a l’Aragó, les deduccions són pel llogater, per les víctimes de terrorisme que adquireixen un habitatge habitual i per qui ho fa o el rehabilita en nuclis rurals. De la mateixa manera que amb la residència, les deduccions per circumstàncies personals i familiars, per donatius i donacions i per altres motius, també són diferents a cada comunitat autònoma.

Què diu la llei?

Segons la legislació que regula el finançament de les comunitats autònomes (llei 3/2009 i llei 22/2009) els territoris tenen capacitat per regular l’import mínim personal i familiar sobre el qual es calcula l’impost. És a dir, poden decidir sobre quina quantitat de la teva renda no tributes perquè es considera que s’utilitza per necessitats bàsiques personals i familiars. S’obté sumant els mínims per contribuent, descendents, ascendents i per discapacitat. Cada CCAA pot incrementar o disminuir, amb un límit màxim del 10%, les quantitats establertes pels mínims. L’escala autonòmica també és regulable per cada regió, amb l’única condició que sigui progressiva.

També poden regular les deduccions. Aquestes, poden ser per circumstàncies personals i familiars, per inversions no empresarials, per aplicació de renda, per subvencions i ajudes públiques no exemptes percebudes de la comunitat autònoma, excepte les que afecten el desenvolupament d’activitats econòmiques o rendes que s’integren a la base de l’estalvi. Igual com els augments i reduccions en el percentatge de deducció per inversió en habitatge habitual.

El PP Catalunya no ha confirmat, en el moment de publicar aquest article, no ha respost a Verificat.