El temps de desenvolupament no té perquè perjudicar la seguretat de les vacunes

Aquestes setmanes està circulant per WhatsApp un fil que assegura que “és absolutament impossible” que una vacuna sigui segura si s'ha desenvolupat en menys de vuit anys. És FALS: per a què una vacuna o qualsevol altre medicament sigui aprovat, s’ha d'haver demostrat que és segur i eficaç. Per a això, es duen a terme els assaigs clínics, que comprenen diverses fases (fase I, fase II, fase III…).

“És absolutament impossible que una vacuna sigui segura si no s'han respectat els terminis per a què ho sigui (uns 8 anys)"

Les vacunes contra la covid-19 han estat les més ràpides a desenvolupar-se de la història perquè no sols s'han obtingut els recursos econòmics necessaris, procedents tant de fons públics com fons privats, amb més rapidesa de l’habitual, sinó que a més s'ha fet un esforç internacional sense precedents per a compartir el coneixement entre països i publicar les dades dels estudis en obert.

Fases solapades

D'altra banda, s'han agilitzat molt les fases dels diferents assajos clínics: es van solapar les unes amb les altres per a guanyar temps. Quan els resultats que s’obtenien eran satisfactoris, es va poder anar aprovant la distribució de la vacuna en la població. S’ha de tenir en compte que moltes de les vacunes, concretament les d'ARN missatger, que són aquelles que no havien estat utilitzades abans en humans, ja comptaven no obstant això amb un desenvolupament previ, és a dir, que no es va començar de zero: “Darrere d'aquestes vacunes hi ha un treball de diverses dècades que va permetre que es desenvolupessin tan ràpid”, assenyala Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de ISGlobal. “Gràcies als estudis amb el SARS i el MERS, se sabia que la proteïna Spike era l'antigen d'elecció per a les vacunes, i que una substitució de dos aminoàcids en la seva seqüència la feien encara més estable”. De fet, aquesta versió súper estable la usen les vacunes de Moderna, Pfizer, Novavax i Jannsen.

 A més, tal com Sarukhan recorda, “no és d'estranyar que les primeres dues vacunes que es van aprovar ho fessin gairebé al mateix temps (Pfizer i Moderna)”, ja que “ambdues utilitzen la mateixa tecnologia (ARNm) i són les més ràpides de produir una vegada que es té la seqüència del virus i se sap quina és la proteïna que es vol usar com a antigen”. En aquest cas, conclou, “ja se sabia que era la proteïna Spike”.