El te d’agulles de pi no és un tractament eficaç contra les trombosis que poden donar-se després de les vacunes

Ens heu fet arribar un article per correu electrònic en el qual s'enalteixen els suposats beneficis del te d'agulla de pi silvestre com a tractament eficaç contra els efectes secundaris de la vacuna de la covid-19; en concret, enfront dels coàguls i els cicles menstruals anormals. També s'assegura que la seva ingesta evita la "replicació i modificació inapropiades de l'ARN i l'ADN", que suposadament es produiria després d'haver rebut una vacuna. Totes aquestes suposades propietats són FALSES. No s'ha demostrat que la ingesta de te d'agulles de pi silvestre previngui la formació de coàguls i tampoc és cert que eviti la modificació d'ADN o d'ARN de les nostres cèl·lules, ja que aquest no és un efecte dels vials, com ja hem explicat.

"El que ens interessa [del te amb agulles de pi] es troba en els seus efectes inhibidors de la cascada de coagulació que causa microcoàguls, accidents cerebrovasculars i cicles menstruals anormals. I també els seus efectes contra la replicació i la modificació inapropiades de l'ARN i l'ADN"

Segons l'autor del text, l'origen del qual és desconegut, aquestes suposades propietats anticoagulants estarien vinculades a la presència d'àcid shikímic, un compost emprat en fàrmacs antigripals, i que es troba en les agulles del pi silvestre: "Un estudi publicat a Research Gate confirma que l'àcid shikímic ofereix una activitat antiagregant plaquetària, cosa que significa que ajuda a detenir la formació de coàguls de sang".

En primer lloc, Research Gate no és una revista científica, sinó una xarxa social d'investigadors on es comparteixen articles científics, tot i que sense necessàriament avaluar el seu rigor científic. És com si s'afirmés que un article ha estat publicat en Facebook. A més, no és possible trobar l'estudi al qual fa referència l'autor, perquè tampoc apareix enllaçat en el seu text.

Un fàrmac antigripal

L'àcid shikímic és famós sobretot per ser un element clau en la síntesi industrial de l'oseltamivir antiviral (Tamiflu), un fàrmac que combat la grip. Fa una dècada un grup d'investigadors de la Universitat de Calgary (el Canadà) va descobrir que l'àcid shikímic podia extreure's de les agulles del pi, però ja se sabia anteriorment que aquest també es trobava present en altres bacteris i plantes, com l'arbre liquidàmbar, d'Amèrica del Nord.

Després de diversos estudis realitzats sobre aquest tema per diferents grups de recerca, s'ha conclòs que les majors concentracions d'àcid shikímic es troben en les beines de la planta de l'anís estrellat xinès (Illicium Verum) i de l'anís estrellat silvestre (Illicium anisatum L), que creixen en les zones muntanyenques del sud de la Xina.

Sense evidència científica

“Alguns estudis suggereixen que l'àcid shikímico podria tenir altres usos farmacèutics, com per exemple reduir l'agregació de plaquetes (procés clau en la formació de trombes)”, indica a Verificat Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, com aquest dut a terme en rates, o aquest altre sobre població humana sedentària. No obstant això, afegeix, “les concentracions d'aquest compost en el te d'agulles de pi són molt inferiors a les que s'usen en aquests experiments, i de moment no hi ha cap assaig clínic que demostri un benefici d'aquest compost en pacients amb trombosis”, conclou.

De moment, no hi ha cap estudi publicat fins avui a PubMed, el major repositori d'articles mèdics del món propietat la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, en el qual s'hagi estudiat com influeix aquest compost en el desenvolupament de la covid-19 o per a combatre els efectes adversos de les vacunes, ni sobre com influeix en ells el te d'agulles de pi.

Tampoc s'han descrit fins avui, tal com assenyala l'autor del correu, un efecte regulador de l'àcid shikímic o del te d'agulles de pi sobre el cicle menstrual de les dones, que han notificat en els últims mesos patir canvis tant en la seva durada com en la seva intensitat després d'haver rebut la vacuna.

Els trombes, efectes secundaris extremadament rars

Cal recordar que els esdeveniments de trombosis després de les vacunes per vectors virals són molt poc freqüents —entre 1 i 10 casos per milió per als vacunats amb AstraZeneca o Johnson and Johnson— i que existeixen ja a la clínica productes eficaços per al seu tractament: “Tot i que aquest tipus de trombosi és potencialment letal, aquests casos es poden tractar amb èxit si s'identifiquen a temps”, assenyala Sarukhan.

En el cas concret de les trombosis trombocitopèniques associades a les vacunes (VITT, en anglès), aquestes es formen per la generació d'anticossos que reconeixen la PF4, un factor secretat per les plaquetes, i l'activació d'aquestes, “de manera similar a allò que succeeix amb la trombocitopènia induïda per heparina (HIT)”, assenyala la immunòloga.

Per tant, per a tractar-les “se solen administrar immunoglobulines per via intravenosa (per a bloquejar l'activació de les plaquetes pels anticossos anti-PF4) i anticoagulants (de preferència no heparínics)”, els quals, segons indica l'experta, “han mostrat ser eficaços per a tractar els rars casos de VITT”.