El sistema electoral a Catalunya: a quins partits beneficia i a quins perjudica

Després de les eleccions al Parlament del 14F, s’han viralitzat missatges i arguments que plantegen que el sistema electoral català beneficia els partits independentistes. T’ho expliquem.

El diferent cost dels escons a cada província

Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia i per aquest motiu se li aplica la Llei Orgànica de Règim Electoral General, la LOREG, que fixa, per exemple, que la circumscripció electoral és la província (article 161) i que la barrera legal és del 3%, és a dir, que els partits que treuen menys d’un 3% dels vots en una circumscripció no opten al repartiment d’escons (article 163).

Així doncs, a Catalunya s’escullen 85 diputats per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona, segons regula la Disposició Transitòria Segona de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que remet a l’Estatut de Sau, de 1979. Aquest repartiment fa que un escó a Lleida o Girona sigui més ‘barat’ que un escó a Barcelona, on es necessiten més vots que a la resta de províncies per aconseguir un representant al Parlament.

Per traduir els vots aconseguits a les urnes en escons, igual que passa a les eleccions generals, en les autonòmiques es fa servir la fórmula D’Hondt, que consisteix a dividir el total de vots d’un partit entre tots els números fins a arribar al total d’escons (a Barcelona, doncs, es divideix entre 1, 2, 3… i successivament fins a arribar a 85). Els valors més alts seran traduïts a escons. En aquesta taula es pot veure un exemple i en el gràfic posterior, s’aprecia com s’acaben repartint al Parlament (el cas és hipotètic).

El repartiment beneficia els dos principals partits independentistes

Aquest càlcul matemàtic fa que, amb el recompte final, la proporció de vots i d’escons que obté cada formació no sempre coincideixi i que, a Catalunya, els beneficiats tendeixin a ser els dos principals partits independentistes, que aconsegueixen un percentatge d’escons superior als vots recollits a les urnes.

A Girona, per exemple, Junts per Catalunya va aconseguir el 32,68% dels vots i es va quedar amb el 41,18% dels escons en joc, una diferència de 8,5 punts. Els partits independentistes han tingut històricament més suport a les províncies menys poblades i, per tant, aconseguir un escó els exigeix menys vots. A Girona i a Lleida els partits independentistes van superar el 65% dels vots, mentre que a Barcelona es van quedar amb el 47%.

La desproporció també es dona en les eleccions d’altres comunitats autònomes. En les eleccions de diumenge, el partit més beneficiat del sistema electoral va ser Junts per Catalunya, que va obtenir el 20,04% dels vots i el 23,70% dels diputats, una diferència de 3,66 punts. No obstant això, hi ha comunitats on aquesta diferència és el doble o fins i tot el triple. El cas més extrem és Castella-la Manxa, on el PSOE va rebre el 57,58% dels escons després d’haver estat votat pel 44,11% dels electors. La segueixen Astúries, Castella i Lleó i Galícia. La línia horitzontal mostra la diferència entre el percentatge de vots i d'escons de JxCat per poder comparar-lo amb les altres comunitats.

Què passa a Catalunya?

Gemma Ubasart, professora de Ciència Política de la Universitat de Girona, sosté que l’aplicació de la LOREG a nivell català genera un efecte bastant proporcional dins de cadascuna de les circumscripcions. Una altra qüestió és com es reparteixen els escons entre circumscripcions, que es va fixar en les primeres eleccions autonòmiques, durant la Transició.

En les eleccions de diumenge, per exemple, la CUP va aconseguir un escó més que els comuns amb 5.000 vots menys. Això es deu al fet que el votant d’En Comú Podem està molt concentrat a Barcelona (en aquesta circumscripció van rebre el 85% dels seus suports), mentre que el de la CUP està més repartit al llarg del territori (el 70% dels sufragis els va aconseguir a Barcelona). A més, la CUP va doblar en vots als comuns a Girona i Lleida, on els escons són més ‘barats’ que a Barcelona.

La circumscripció de Barcelona tria 85 diputats per als gairebé quatre milions d’electors. Això implica que si votés tot el cens cada escó tindria un “cost” de 47.000 vots. En canvi, en l’altre extrem, Lleida escull 15 escons entre gairebé 300.000 electors, de manera que cada escó requereix 20.000 vots. És a dir, un partit necessita que menys persones el votin a Lleida per aconseguir un diputat. A Girona i Tarragona, cada escó té un cost del voltant de 30.000 vots. Històricament, els partits nacionalistes catalans (ara Junts per Catalunya, ERC i la CUP, abans CiU) tenen més vots a Girona, Lleida i Tarragona que a Barcelona, cosa que els permet “aprofitar-se” d’aquest desequilibri i treure partit del fet que Girona, Lleida i Tarragona estiguin sobrerepresentades.

En aquest sentit, s’ha viralitzat un tuit de Convivència Cívica Catalana on es presenten les dades del PP a Barcelona (84.124 vots i 3 escons) i de Junts a Lleida (44.214 vots i 5 escons). Les dades són correctes (amb uns pocs vots de diferència), però la comparació és enganyosa.

Elecciones #14F:

•Barcelona: el PP obtiene 84.124 votos, que le dan 3 escaños.
•Lérida: JxC obtiene 44.214 votos, que le dan 5 escaños.

Así funciona el sistema electoral que da mayoría de escaños con minoría de votos al nacionalismo desde hace décadas en Cataluña.

— Convivencia Cívica (@CCivicaCatalana) February 14, 2021

Com hem dit, cada circumscripció és proporcional dins de si mateixa. Així, la diferència del “preu” d’un escó a Lleida per als tres principals partits era de menys de 1.000 vots i a Barcelona la diferència de preu entre els cinc més votats tampoc superava els 1.000 vots. De fet, la comparació es podria fer al revés: a Lleida, Vox va tenir 8.839 vots i va aconseguir un escó i a Barcelona, la CUP va aconseguir 133.607 vots (quinze vegades més) que es van traduir només en cinc diputats. El que canvia, doncs, és el que costa aconseguir un escó en les diferents circumscripcions i el fet que en aquelles on és més fàcil aconseguir-lo és on els partits independentistes tenen els seus principals feus. És aquí on rau la desproporció.

Una persona, un vot?

Una alternativa que s’ha plantejat des d’alguns sectors per corregir el sistema electoral català seria fer que Catalunya fos una circumscripció única; això implicaria que els 135 diputats de Parlament es repartissin entre el total de vots. Amb aquest resultat, es reduirien les desproporcions entre els vots obtinguts i el nombre de diputats a la cambra catalana, però es perdria la representació per les comarques d’interior.

Segons Gemma Ubasart, professora de Ciència Política de la Universitat de Girona, això garantiria una proporcionalitat al 100%, però cal tenir en compte que “un sistema electoral no només té com a objectiu assegurar la proporcionalitat, sinó també altres qüestions” i en aquest sentit “la representativitat territorial també té un sentit”. Al cap i a la fi, es tracta d’una decisió política. De fet, l’article 56 de l’Estatut consagra que el sistema electoral també “ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya”. A més, Ubasart argumenta que el principi d’“una persona, un vot” no es dóna en cap sistema electoral, ja que d’aquesta manera es poden combinar altres elements que també són importants, com la representació territorial o el fet que el parlament no estigui excessivament fragmentat.

En el cas de Catalunya, com que el cens de Barcelona és tretze vegades més alt que el de Lleida, vuit més que el de Girona i set més que el de Tarragona, els partits tindrien menys incentius per fer campanya i, un cop al poder, polítiques per als territoris que no fossin de la província de Barcelona, ja que aquests votants representarien una proporció més petita respecte del total.

El mateix passa al Congrés

La Regla D’Hondt també s’aplica a les eleccions generals i aquí els dos grans partits, el PSOE i el PP, són els que surten beneficiats. En els últims comicis, els del 10 de novembre de 2019, el PSOE va tenir el 28% dels vots i el 34,3% dels escons (6,3 punts més) mentre que el PP va aconseguir el 20,8% dels sufragis i el 25,4% dels diputats (4,6 punts més). Per la seva banda, la diferència en el cas d’ERC i JxCAT va ser tan sols de 0,1 punts de més. En canvi, Podem i Ciutadans van sortir perjudicats d’aquesta conversió, ja que el seu pes en el Congrés és 2,4 i 4 punts menys als vots obtinguts a les urnes, respectivament.

Això es deu a la mida de districte electoral: hi ha circumscripcions que reparteixen pocs escons (a Sòria, per exemple, només hi ha dos en joc) i això fa molt difícil que un tercer partit (més enllà del PP i el PSOE) pugui entrar a la distribució de diputats. Coincideix que a les zones rurals, menys poblades, el PP i el PSOE acostumen a tenir suports i això fa que es quedin amb les poques cadires en joc en detriment de partits més petits, que no reben suficients vots per aconseguir escons en aquestes províncies.

Aquesta peça està escrita en el marc d'una col·laboració entre Newtral i Verificat. Llegiu la versió en castellà aquí.