El risc d’una epidèmia de tètanus a València és baix

A mesura que passen els dies des del pas de la DANA a la Comunitat Valenciana, circulen més missatges a les xarxes socials que especulen sobre la proliferació de noves malalties que podrien provocar problemes més greus de salut pública. Una de les que més circula és la recomanació a la població valenciana de vacunar-se contra el tètanus en cas de fer-se alguna ferida. El risc d’epidèmia, d’acord amb experts i autoritats sanitàries, és molt baix. T’ho expliquem!  

La contaminació per fang, aigua estancada o materials contaminats pot facilitar la infecció per Clostridium tetani. En aquest context, el Consell de la Generalitat Valenciana ha sol·licitat, a més, experts per avaluar el risc d’altres malalties epidemiològiques després del temporal. També han publicat recomanacions de salut pública després d’una inundació, a banda d’insistir en precaucions per als voluntaris que treballen en la recuperació dels habitatges afectats, com ja vam explicar. 

Què és el tètanus?

El tètanus és una infecció del sistema nerviós causada per la Clostridium tetani. Quan aquest bacteri entra al cos a través d’una ferida, produeix una toxina que bloqueja els senyals nerviosos i causa espasmes musculars intensos i dolorosos. La malaltia és greu i pot provocar la mort si no es tracta ràpidament i en cas de no estar vacunada la persona que la pateix. El període d’incubació pot variar entre els 7 i els 21 dies, depenent de la gravetat de la ferida i la quantitat de patògens que hagin entrat a l’organisme.

Les espores del bacteri Clostridium tetani es poden trobar a terra, a les femtes i en aigües residuals. Això fa que el risc d’infecció augmenti en situacions d’inundacions, com la que s’ha viscut a València, on l’aigua estancada sovint conté terra en suspensió, fang i aigua contaminada amb excrements. Per aquesta raó, la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Sanitat han recomanat prestar especial atenció  si es té alguna ferida oberta. Mazón, en una entrevista a Antena 3, ha dit que “si algú té una petita ferida o sagna en alguna de les labors de construcció, és allà on ha de demanar la vacuna del tètanus” tot i que han demanat a experts que s’avaluï el risc epidemiològic.

En cas de patir una ferida mentre es manipula aigua potencialment contaminada, es recomana administrar una dosi de record de la vacuna contra el tètanus per prevenir possibles infeccions. Un mite habitual és el que assegura que, si et talles amb un ferro oxidat que es trobi a l’aire lliure, també cal administrar una vacuna de record, però es recomana perquè el ferro pot estar contaminat, no perquè contingui òxid. 

La cobertura de vacunació contra el tètanus a Espanya és molt alta, especialment entre la població jove. Prop del 95% de les persones nascudes entre el 1982 i el 1994 tenen nivells adequats d’anticossos contra el tètanus, segons informes d’estat de la vacunació recents. Aquestes dades fan que el risc de pandèmia per aquesta malaltia sigui molt baix, per la transmissibilitat del bacteri –que no passa de persona a persona– i per l’alt percentatge de la població vacunada, entre altres factors, com recull aquest article, on s’ha analitzat la informació publicada sobre el tètanus en casos de desastres naturals. Una informació que també corrobora i recopila aquesta publicació, duta a terme per investigadors japonesos i en què s’observa la presència del tètanus, precisament, en inundacions. 

L’ús de mascaretes, àmpliament recomanat als voluntaris que participen de les tasques de neteja a la província de València, no serveix per a aquest bacteri, ja que no es transmet per la via aèria, sinó que es contagia només per ferides directes. 

Altres possibles malalties

A més del tètanus, les inundacions poden afavorir l’aparició d’altres infeccions, com s’exposa en aquest article sobre les possibles malalties que poden aparèixer després d’una catàstrofe natural. Com més dies passen, hi ha més possibilitats que es puguin propagar més malalties o contaminar més aigües, així com la proliferació de mosquits en aigua que estigui encara estancada.  

Una de les més comunes és la leptospirosi, una malaltia transmesa per la ingesta d’aigua contaminada amb orina d’animals infectats que pot causar febre, dolors musculars i, en casos greus, dany renal o hepàtic. També hi ha risc d’hepatitis A, transmesa per ingestió d’aigua o aliments contaminats, sigui amb matèria fecal o aigües residuals. 

En grans inundacions, augmenta la presència de malalties gastrointestinals, que provoquen diarrees per bacteris com l’Escherichia coli o la Salmonel·la, poc comuns en condicions normals d’higiene i d’eliminació de residus domèstics però molt més habituals en aigües contaminades. 

Finalment, els cossos en descomposició i la presència de cadàvers en aigües estancades poden afavorir la proliferació de mosquits, així com la contaminació amb altres microorganismes o virus. 

De totes maneres, les víctimes mortals de catàstrofes naturals solen produir-se a causa del mateix desastre i és poc probable que la població tingui infeccions agudes o epidèmiques. Això indica que el risc que els cossos morts suposen per a la salut pública és extremadament baix, tal com conclou aquest estudi, on es recopila diferent informació sobre riscos d’infecció per als treballadors de seguretat pública i els treballadors funeraris, així com les directrius per a la gestió dels difunts i la prevenció d’infeccions. 

L’ús de mascaretes, guants i altres equips de protecció individual (EPI) és essencial en aquestes situacions i s’utilitza per minimitzar el contacte (i la ingesta o inhalació accidental) sobretot de gotes, residus o substàncies que podrien contenir agents patògens. 

Aquesta mesura contribueix significativament a reduir el risc d’infecció i protegeix tant les persones que treballen en ambients potencialment contaminants com la població en general. Per tant, la implementació d’aquestes pràctiques no només és recomanable, sinó que resulta fonamental en situacions en què hi ha una potencial exposició a patògens.