El que va dir Colau sobre un referèndum a Catalunya i les “tonteries”

Ens pregunteu per un mem en què apareix la foto de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i se li atribueixen dues frases: “el referèndum és un dret” i “el referèndum és una tonteria”. Colau s’ha manifestat des del principi del procés a favor de celebrar un referèndum a Catalunya, però ara no ha dit de manera textual que sigui una tonteria.

L’alcaldessa explicava en una entrevista a Els Matins de TV3 el dilluns 6 de setembre per què el seu partit, En Comú Podem, ha renunciat ara a defensar un referèndum que contempli l’opció de la independència. Colau va argumentar a l’entrevista que “no hi ha cap condició per plantejar un referèndum a curt termini” i que “és irreal” (al minut 35:34). Més endavant, l’alcaldessa va afirmar que, després de la pandèmia, “la gent ja no està per tonteries” (minut 36:12).

Després de l’entrevista, Colau va aclarir les seves paraules en un missatge al seu canal públic de Telegram: “el concepte «tonteries»en cap cas es referia al referèndum en si, sinó a fer polèmiques amb temes menors com si Pedro Sánchez va o no va a una reunió, a les baralles entre partits i a les promeses irreals a curt termini”. I afegia que “si s’escolta la resposta sencera al programa, s’entén perfectament”.

La resposta a l’entrevista

En la conversa amb la periodista Lídia Heredia, l’alcaldessa de Barcelona va dedicar uns minuts a criticar les dificultats que estan tenint els governs espanyol i català per reunir la taula de diàleg. “Que parlin entre ells i es posin d’acord en qui hi ha de ser. Jo crec que la gent està molt cansada de veure aquest pim-pam-pum a través dels mitjans de comunicació en coses que són menors”, va dir.

Després d’aquestes paraules, Heredia li va preguntar per què el seu partit ha renunciat ara a defensar un referèndum que contempli la independència i Colau va respondre: “Perquè és evident que no hi ha cap condició ara per plantejar un referèndum a curt termini, és irreal. Han passat moltes coses aquests anys: hi ha hagut una situació duríssima, hi ha hagut repressió, hi ha hagut judicialització, però també hi ha hagut autoengany i també hi ha hagut promeses que sistemàticament s’incomplien per part dels partits independentistes. Doncs potser aterrem. I menys grandiloqüència, menys promeses incomplertes i més treballar humilment, pas a pas, per buscar punts d’acord i per avançar. Perquè la ciutadania, després del que ja portàvem abans, ara amb la pandèmia, la crisi climàtica… crec que la gent ja no està per tonteries. Si us plau, a poc a poc, pas a pas, i que quan es comuniqui una cosa sigui perquè s’ha treballat i perquè efectivament es pot avançar. Jo crec que això la ciutadania ho agrairà, que la política sigui útil, que potser sigui una mica més modesta, menys grandiloqüent, però que permeti avançar i no que estiguem en aquest bloqueig i en aquesta tensió i polarització permanent”.

Les reaccions des de l’independentisme

Després de les paraules d’Ada Colau, diferents dirigents d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya van criticar davant els mitjans i a Twitter les declaracions de l’alcaldessa.

La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, va dir en una roda de premsa (i ho va repetir en una entrevista a EuropaPress) que li semblava “absolutament denunciable que l’alcaldessa de la capital de Catalunya digui tontos i digui que fan tonteries el 80% dels catalans que creuen que la solució del conflicte entre Catalunya i Espanya passa per votar” i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va respondre també en roda de premsa (i a Twitter) que “no es tracta de tonteries com diuen algunes, es tracta del projecte democràtic més potent per servir a la Dona i home de la mà gent”.

També es van referir a aquestes paraules el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, en un tuit, o la portaveu de Junts, Elsa Artadi, en una roda de premsa. De fet, els mitjans de comunicació catalans també es van fer molt ressò de les paraules de Colau i els tuits que citaven aquesta resposta, per exemple de NacióDigital o del perfil d’Els Matins de TV3 (on va fer l’entrevista), van tenir molta repercussió.

La justificació de Colau: assegura que es referia al “politiqueig”

En tres entrevistes els dies posteriors, Colau va ser preguntada per les seves paraules i va traslladar el mateix missatge. En una entrevista a l’Aquí Cuní de SER Catalunya el 14 de setembre, va explicar (al minut 5:13) que estava parlant del fet que “portem molts anys de patiment, que el problema de fons és difícil de resoldre i no es resoldrà d’un dia per l’altre, que la gent està cansada que es facin falses promeses que se sap que no es poden complir, que la gent està cansada del politiqueig i de les baralles per cada petita cosa, de qui va o qui no van a una reunió, on es fa aquesta reunió…” i “en aquest context” va dir que “la gent ja no està per tonteries”.

El  8 de setembre, a La Hora de La 1 de TVE havia contestat (al minut 42:21) que “la gent està molt cansada del politiqueig, del pim-pam-pum entre partits, que es diguin coses que després no es poden complir, que en privat et diguin que saben que no es pot fer un referèndum a curt termini, però que en públic diguin una altra cosa”.

I en una entrevista el dia anterior a Hora 25 de la SER argumentava que quan parlava de «tonteries», “en cap cas” s’estava referint al referèndum o a la qüestió política de fons i que en la mateixa entrevista a TV3 deia “que era una qüestió molt seriosa i que portaria molt temps abordar-la i que ha causat molt sofriment per molts motius”. Colau es va pronunciar en els següents termes a la SER: “Parlava del cansament de la ciutadania. […] «Que la gent no estava per tonteries» em referia al politiqueig, perquè la primera pregunta que m’havia fet a mi la periodista era què em semblava si Pedro Sánchez anava o no anava a la taula”.

La defensa el referèndum per part de Colau

Un dels primers posicionaments de Colau sobre la qüestió va ser el maig del 2015, durant la campanya electoral de les municipals. L’aleshores candidata era contundent: “Et podem donar la garantia absoluta que nosaltres farem molt més per la sobirania de Catalunya i pel dret de decidir que CiU”. Aquell mateix any, la coalició germana a les autonòmiques del setembre, Catalunya Sí Que Es Pot, defensava (a la pàgina 208 del seu programa electoral) que “Catalunya és una nació que té dret a decidir lliurement el seu futur” i demanava “acordar la celebració d’un referèndum o consulta amb garanties per conèixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya”.

Dos anys més tard, Colau va manifestar a Al Rojo Vivo de La Sexta que no creia que la votació de l’1 d’octubre de 2017 fos el referèndum que Catalunya necessitava i va reconèixer a Betevé que no era un referèndum “amb totes les condicions”. No obstant això, l’1 d’octubre Colau va anar a votar. Per a les eleccions del desembre d’aquell any, Catalunya en Comú-Podem reclamava al seu programa electoral (a la pàgina 14) que “la celebració d’un referèndum acordat suposaria un exercici efectiu del dret a decidir que permetria superar l'statu quo actual”.

Finalment, al programa electoral per a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021 apareixia una nova aposta (a la pàgina 73): “Proposem que l’acord polític al qual s’arribi en les negociacions [de la mesa de diàleg] ha de ser referendat per la ciutadania i acordar un procediment que permeti consultar la ciutadania sobre el futur polític, i reguli el referèndum”.

Per cert, el 9 de novembre del 2014, a la consulta del 9N, Colau va explicar en un post de Facebook que havia votat “sí sí” a la pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i “En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”. Va argumentar que no és independentista i que no estava interessada a “crear nous estats”, però va justificar haver votat “sí sí” perquè hi havia “un moviment popular a Catalunya” que estava reclamant “més i millor democràcia enfront d’un Govern del PP”.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.