El que diu l’informe del Consell d’Europa sobre els presos independentistes i que el govern espanyol i ERC obvien en els seus comunicats

El passat 3 de juny el Comitè de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar l’esborrany d’un informe que parla dels polítics catalans a la presó. L’informe, titulat Haurien de jutjar-se els polítics per declaracions realitzades en l'exercici del seu mandat? i redactat pel polític letó socialista Boriss Cilevics, es debatrà el 21 de juny a l'Assemblea Parlamentària de Consell d'Europa, que està formada per diputats i senadors dels 47 estats membres, i va suscitar interpretacions antagòniques a Espanya.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va publicar un comunicat en què celebrava que el Consell d’Europa, una organització internacional que no té res a veure amb la Unió Europea i que es defineix com “la principal organització de drets humans del continent”, urgís a “Espanya alliberar els presos polítics catalans i retirar els càrrecs d'extradició contra els exiliats”.

A l’altre extrem, el Ministeri d’Afers Exteriors va destacar en una nota de premsa que el Consell d’Europa havia avalat “l’actuació d’Espanya en relació amb els polítics independentistes catalans”. Analitzem l’informe per explicar què diu sobre cada part.

L’informe avala l’actuació d’Espanya?

El Ministeri d’Afers Exteriors va publicar dijous una nota de premsa en la qual sostenia que el Consell d’Europa “avala l’actuació d’Espanya i reconeix que els polítics independentistes van actuar al marge de la constitució i de la legalitat”.

En el punt 96, l’informe argumenta que “l’aprovació de les ‘lleis de desconnexió’ [la del referèndum i la de transitorietat jurídica] i la celebració del referèndum van ser clarament inconstitucionals i van desobeir directament les ordres del Tribunal Constitucional”, encara que reconeix que, en la seva opinió, els condemnats “no eren violents o ‘tumultuosos’”, que “és possible que requerissin algunes sancions, per exemple [per] ‘desobediència’”, però que “les llargues penes de presó per 'sedició' semblen desproporcionades”.

En el punt 97, el relator reconeix que “els objectius dels polítics catalans empresonats i els mitjans utilitzats per ells eren clarament incompatibles amb la Constitució espanyola”, però subratlla que el seu informe no s’ocupa “de qüestions legals o polítiques més generals, com les condicions en què la secessió és o hauria de ser possible” ni aborda “la qüestió de l’autodeterminació, la integritat territorial i el dret de secessió” (en els punts 1 i 14).

El Ministeri també destaca que l’informe sosté que “Espanya és una democràcia vibrant, on impera una cultura de debat públic obert i lliure, i on la mera expressió de punts de vista proindependentistes no proporciona cap base per obrir una causa penal”. El punt A.8 de l’informe, on efectivament apareix la informació que destaca el Ministeri, també argüeix que “diversos polítics catalans van ser processats i finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre d’altres per declaracions realitzades en exercici dels seus mandats polítics”.

El plantejament de l’informe

L’informe també reconeix al punt 53 que, “almenys oficialment”, els polítics catalans no van ser processats ni tan sols condemnats pel que van dir, sinó pel que suposadament van fer. I això dificulta, diu, l’elaboració i redacció de l’informe. Aquesta última reflexió, per exemple, no consta en el comunicat del govern espanyol.

Al final del seu comunicat, l’executiu considera que l’informe “parteix d’un plantejament erroni, la presumpció que els líders polítics independentistes van ser processats per expressar les seves idees en l’exercici del seu mandat”. Un “prejudici”, diu el Ministeri, que “contamina tot el text”.

El text del Ministeri passa per alt alguns altres elements de l’informe que posen en dubte l’actuació de les autoritats espanyoles. El relator argumenta que la condemna dels exconsellers del govern català per malversació de fons públics “suscita alguns interrogants” (punt 89) i demana a Espanya que garanteixi que “la disposició penal sobre malversació de fons públics s’apliqui de manera que la responsabilitat sorgeixi només quan es puguin establir pèrdues reals i quantificades per al pressupost o els actius estatals” (punt 9.3.4).

El relator també demana a les autoritats espanyoles que s’abstinguin “d’exigir als polítics catalans detinguts que reneguin de les seves opinions polítiques profundament arrelades a canvi d'un règim carcerari més favorable o una oportunitat d’indult” (punt 9.3.5).

A més, en alguns punts l’informe posa en dubte certs aspectes de la sentència de Tribunal Suprem del judici del procés. El relator argüeix que “queda la pregunta de per quins fets van ser condemnats exactament els exmembres del govern català, atès que l’organització d’un referèndum il·legal va ser explícitament despenalitzada i participar i fins i tot organitzar manifestacions pacífiques constitueix l’exercici d’un dret fonamental” (punt 96) i considera que “alguns passatges de la sentència de Tribunal Suprem semblen il·lustracions de la dificultat de justificar la presència de violència com exigeix el delicte de sedició” (punt 97).

El text qüestiona la interpretació que fa el Tribunal Suprem del delicte de sedició: “Es pot considerar que les protestes pacífiques estan ‘fora de les vies legals’ en el sentit de l’article 544 del Codi Penal (sedició)? Pot l’exercici d’un dret fonamental convertir en delicte greu simplement perquè moltes persones exerceixen el seu dret al mateix temps?”, Es pregunta el ponent. “Francament, no ho crec”, respon (punt 85). El relator també assenyala que les accions que el Suprem va considerar sedicioses “semblen estar molt lluny de la redacció de l’article 544, que exigeix, concretament, un ‘aixecament tumultuós’” perquè existeixi la sedició (punt 82).

El relator considera els delictes de rebel·lió i sedició “obsolets”

El relator també parla dels delictes de rebel·lió i sedició com a “obsolets i excessivament amplis per abordar el que en realitat és un problema polític que s’ha de resoldre per mitjans polítics” i assenyala que fer servir aquests delictes “pot ser contraproduent” (punt 98). En la seva opinió, “una interpretació tan àmplia del delicte de sedició, juntament amb la despenalització explícita de l’organització d’un referèndum il·legal, podria crear un problema de nullum crim, nulla poena sine lege”, una expressió llatina que significa que “no hi ha delicte ni pena sense llei” (punt 87).

Finalment, l’informe demana “reformar les disposicions penals sobre rebel·lió i sedició de manera que no puguin ser interpretades en el sentit de desfer la despenalització de l’organització d'un referèndum il·legal o donar lloc a sancions desproporcionades per transgressions no violentes” (punt 9.3.1). Aquesta recomanació no queda recollida en el comunicat del Ministeri.

Els líders independentistes són presos polítics?

D’altra banda, el comunicat que va publicar ERC dijous recull les peticions que fa l’informe a Espanya (en el punt 9, a la pàgina 4) i parla d’un reconeixement de “presos polítics” que no és precís. En les seves primeres línies, el comunicat posa èmfasi en el fet que l’informe “admet que les i els líders independentistes empresonats són presos i preses polítiques”. Això no apareix de manera explícita en el text, que tampoc nega que ho siguin.

L’informe cita la definició de presos polítics que apareix en la Resolució 1900 (2012) de l’Assemblea i apunta que “els polítics que siguin detinguts per haver fet declaracions en l'exercici dels seus mandats polítics que respectin els límits de la llibertat d’expressió estan compresos en aquesta definició i han de ser posats en llibertat sense demora” (punt A.6). Considera que, tot i que a Espanya “la mera expressió d’opinions” no és motiu de persecució penal, els líders independentistes van ser condemnats “entre altres per declaracions realitzades” durant els seus mandats polítics (punt A.8).

A més, en el punt A.9, l’informe fa un seguit de recomanacions i peticions en general als Estats membre de Consell d’Europa. Entre elles cita l’alliberament “sense demora de tots i cada un dels polítics que compleixin amb la definició de presos polítics de l’Assemblea de conformitat amb la Resolució 1900”, sense fer cap referència explícita.

En les conclusions de l’informe, el ponent sosté que “les denúncies de violacions dels drets de defensa, la imposició injusta de la presó preventiva i els dubtes sobre la neutralitat dels tribunals que s’ocupen dels casos dels polítics catalans també poden ser rellevants”.

Què diu l’informe sobre l’indult?

El comunicat d’ERC afirma que l’informe “admet formats en la línia de l’amnistia”. La referència a l’amnistia no és explícita, però el relator demana “considerar la possibilitat d’indultar o alliberar de presó als polítics catalans condemnats, […] considerar la possibilitat d’abandonar els procediments d’extradició contra polítics catalans que viuen a l’estranger” i “retirar els enjudiciaments restants també dels funcionaris de menor rang involucrats en el referèndum inconstitucional del 2017 i abstenir-se de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques simplement expressant la seva solidaritat amb els detinguts” (punt A.9.3).

En el punt 94, l’informe assenyala que “la delegació espanyola recorda [que] la llei exigeix el penediment dels presos que desitgin qualificar per un indult”. Això mateix ho va dir Pablo Casado fa uns dies i, com vam verificar aleshores, és ENGANYÓS.

Com vèiem anteriorment, l’informe també demana a les autoritats espanyoles que s’abstinguin de “demanar als polítics que renunciïn a les seves conviccions polítiques a canvi de l’indult o de condicions penitenciàries més favorables” (punt 9.3.5). Així figura en el comunicat d’ERC, que no esmenta que l’informe afegeix que “se’ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals”.

El diàleg polític com a solució

Finalment, tant el Ministeri com Esquerra Republicana citen que l’informe apel·la a “entaular un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya […] sense recórrer al dret penal” (punt 9.3.6). El que ERC no diu, i que sí que apareix en el comunicat del Ministeri, és que l’informe parla de “l’autoritat de l’Estat de dret” i del “ple respecte a l’ordre constitucional espanyol”. ERC tampoc esmenta que el ponent sosté que “potser el diàleg inclusiu i obert sigui un millor mitjà per convèncer el poble català que romandre a Espanya és el millor” (punt 98).

__________

Per fer aquest article, ens han ajudat:

• Alfonso Casasola, professor del Curs d’Expert en la Unió Europea de LISA Institute i diplomat en Dret Internacional
• Andreu Olesti, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. La versió en castellà es pot llegir aquí.