El PDeCAT i el 3%: què en diu el jutge i què el partit

La candidata del PDeCAT a les eleccions catalanes, Àngels Chacón, va defensar durant el debat a TV3 (en el minut 1:38:20) que que els únics imputats que té el seu partit són pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. No obstant, el PDeCAT també s’ha vist involucrat en la presumpta financiació irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Repassem la situació d’aquesta causa, què en diu el jutge i què ha defensat el partit des de la seva fundació fa poc més de tres anys i mig.

"El PDeCAT és un partit creat el 2016 transparent, democràtic i els únics imputats que tenim són per l’1 d’octubre"

Àngels Chacón, PDeCAT

Una de las incerteses que ha sobrevolat el PDeCAT (el Partit Demòcrata Europeu Català) des de la seva fundació el 2016 és la seva relació amb el seu antecessor, l’antiga Convergència, involucrada en el famós cas 3% que s’està investigant, amb la causa encara oberta a l’Audiència Nacional. La fase d’instrucció ha acabat, però el jutge instructor, José de la Mata, va vincular fa temps el PDeCAT a aquest cas. La formació sempre s’ha desmarcat de les suposades pràctiques il·lícites de CDC, tot i que durant la campanya electoral d’aquest 14F l’expresident de la Generalitat Artur Mas i la candidata Àngels Chacón han reivindicat el llegat polític de Convergència.

En el debat de TV3, parlant de corrupció, Chacón va presumir que els únics investigats (abans imputats) del seu partit, fundat el 2016, eren polítics involucrats amb el referèndum de l’1 d’octubre. Segons ha assenyalat el departament de premsa del partit, es tracta, per exemple, de Josep Rull, Jordi Turull o Quim Forn, líders independentistes empresonats que ara formen part de Junts per Catalunya, però que eren associats al PDeCAT fins fa uns mesos; o de Céser Puig i Pere Soler (aquest darrer, actual membre de la direcció del partit), que formen part de la ex cúpula d’Interior de la Generalitat absolta per l’Audiència Nacional.

També hi ha hagut diversos alcaldes de la formació investigats pels seus vincles amb la celebració del referèndum com Ferran Bel (Tortosa), Marc Solsona (Mollerussa), Josep Maria Corominas (Olot), Carles Pellicer (Reus), Joan Ubach (Tremp), Gerard Sabarich (Rialp), Enric Mir (Borges Blanques), Antoni Villas (Juneda), Carles Pellicer (Reus), Lluís Soler (Deltebre), Montserrat Carreras (Cunit) o Valentí Junyent (Manresa).

El PDeCAT, imputat

El juliol del 2018, el jutge De la Mata va imputar el PDeCAT com a partit (juntament amb Convergència) pels delictes de tràfic d’influència, suborn i blanqueig de capitals, delictes que haurien comès durant almenys 11 anys. De la Mata va considerar que el PDeCAT era una "mera transformació o canvi d’apariència d’una mateixa realitat, amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats a les qual pugués haver incorregut la formació política precedent". Entre els indicis, el jutge assenyalava:

• Que la direcció del PDeCAT va emplaçar per carta a tots els grups municipals que seguien tenint el nom de CiU a que passéssin a dir-se Partit Demòcrat, com va explicar La Vanguardia.
• Que bona part dels perfils a xarxes socials del PDeCAT corresponien a perfils vinculats a CDC i que molts d’ells es van crear abans de la fundació del partit, per exemple, 123 dels 172 perfils de Facebook estaven actius des d’abans. De fet, el compte oficial del partit actiu actualment (@Pdemocratacat) es va crear el 2007 i els comptes de les branques locals de la formació també daten d’abans del 2016 (per exemple, la de Manlleu, de Barcelona, de Osona o de Badalona).
• Que la composició dels òrgans de direcció del PDeCAT era molt semblant a la composició que presentaven dos anys abans els òrgans de direcció de CDC.
• Que 37 de les 42 seus del PDeCAT s’ubicaven a locals de propietat de CDC.
• Que CDC figurava com a titular de les línies de telefonia de 21 seus del PDeCAT.
• Que “una part absolutament substancials dels treballadors de CDC” estaven en nòmina de CDC, però prestaven els seus serveis professionals per al PDeCAT.

Amb tot això, la conclusió del jutge De la Mata va ser que el nou partit conservava "una identitat substancial amb l’estructura, funcionament i recursos humans i materials amb els que comptava l’anterior partit" i que, en molts casos, eren titularitat de CDC”.

En aquell moment, després de l’auto del jutge, el partit es va desmarcar de Convergència en un comunicat i també el va defensar el president a Twitter: "Els fets que s’investiguen son d’una etapa en què el PDeCAT no existia. Som un partit nou de fa 2 anys i no permetrem que ningú embruti el nostre nom".

Imputacions a les files del PDeCAT

D’altra banda, l’abril del 2020 el jutge De la Mata va decidir formar una peça separada denominada "donacions blanqueig" per la instrucció de les suposades donacions a CDC per blanquejar capital i va citar en qualitat d’investigat, entre d’altres, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i l’exalcaldessa de Calella Montserrat Candini, segns l’auto a què ha tingut accés Verificat. Montserrat Candini forma part de la Direcció Executiva del partit i és la número 83 de la llista del PDeCAT per Barcelona aquest 14F i Irene Rigau, no va a les llistes, però ha fet campanya pel PDeCAT i és associada del partit.

El departament de premsa del partit defensa que les causes són totes prèvies al 2016 i que com a PDeCAT i associats només hi ha investigacions judicials relacionades amb l’1 d’octubre. El partit considera la decisió del jutge De la Mata "arbitrària" i insisteix que els fets que s’imputen són previs a la seva constitució.

Altres elements que relacionen CDC i PDeCAT

Més enllà dels arguments que utilitza el jutge De la Mata per considerar que el PDeCAT és la "mera transformació o canvi d’aparença" de Convergència, hem trobat d’altres elements que relacionen les dues formacions. En primer lloc, tant a les eleccions autonòmiques del desembre del 2017 com a les generals de l’abril del 2019, hi va haver acords de coalició entre CDC i PDeCAT (a la qual es va sumar JxCAT en les generals del 2019) sota la marca de Junts per Catalunya. De fet, la coalició del 21D va permetre que Junts per Catalunya tingués drets electorals.

A més a més, el 2018, el grup parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament va fer una donació de 2,3 milions d’euros a CDC i de gairebé un milió al PDeCAT i el 2019, de 100.000 euros a CDC i 2,4 milions al PDeCAT.

Finalment, fa uns dies, l’Audiència Nacional va retirar la personació de la Generalitat com a acusació particular en la causa del 3% perquè va considerar que ostentaria la doble condició d’investigada i acusada, ja que la Generalitat “està integrada per partits polítics diversos, entre els quals hi ha l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya”.

Aquesta peça està escrita en el marc d'una col·laboració entre Newtral i Verificat. Llegiu la versió en castellà aquí.