El Parlament Europeu amb més dones de la història encara no és paritari

El Parlament Europeu té avui l’hemicicle amb més dones de la seva història. En la novena legislatura, l’actual, l’Eurocambra compta amb un 39,3% d’europarlamentàries, una xifra superior a la mitjana mundial pel que fa a la presència de dones als parlaments nacionals, situada en el 26,9%, d’acord amb l’últim informe de la Unió Interparlamentària de les Nacions Unides, de desembre de 2023.

També sobrepassa la mitjana dels països de la Unió Europea (UE), del 34%, segons dades de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE, en les seves sigles en anglès). En números absoluts, els països amb més eurodiputades en l’actual legislatura són França, amb 39, i Alemanya, amb 37. Són, també, els dos estats que més escons escullen: 79 i 96, respectivament.

En termes percentuals i, per tant, més representatiu, els estats membre que compten amb més europarlamentàries i, de fet, els únics amb més dones que homes en les seves delegacions són Suècia, amb el 55%, i Finlàndia, amb el 54%. França, Letònia i Luxemburg, entre d’altres tenen el 50% i Alemanya el 36%. En el cas d’Espanya, el 44% dels escons a l’Eurocambra estan ocupats per dones.

El nombre d’eurodiputades ha registrat una tendència a l’alça des de les primeres eleccions amb sufragi directe a l’Europarlament, l’any 1979. Llavors, tan sols un 15,2% dels eurodiputats eren dones. Tanmateix, entre el 1952 i el 1979, tan sols hi va haver 31 diputades, el 15,2%, la majoria del Regne Unit, vuit. Cap per part d’Espanya. En aquell període, l’any que més dones van accedir al Parlament Europeu ser el 1975 (6 dones). A escala global, només hi ha sis països al món que tenen avui la meitat o més de dones que d’homes en les seves cambres baixes: Ruanda (61%), Cuba (53%), Nicaragua (52%), Mèxic (50%), Nova Zelanda (50%) i els Emirats Àrabs Units (50%). Cap d’ells, membre de la Unió Europea.

Tanmateix, amb l’inici de la novena legislatura europea, el 2019, dues institucions de la UE van nomenar per primera vegada una dona al capdavant. Es tracta de la Comissió Europea, que va escollir com a presidenta l’alemanya Ursula von der Leyen, i el Banc Central Europeu, que va triar la francesa Christine Lagarde. Pel que fa al Parlament Europeu, també està encapçalat actualment per una dona, la maltesa Roberta Metsola, la tercera des que se celebren eleccions amb sufragi directe. Metsola va estar precedida per les franceses Nicole Fontaine (1999-2002) i Simone Vail (1979-1982).

Representació espanyola a l’Eurocambra

Espanya té ara una delegació de 59 eurodiputats al Parlament Europeu, dels quals 26 són dones (el 44%). En els comicis de 2019, dels vuit partits que van obtenir representació europarlamentària, només tres estaven encapçalats per una dona: el Partit Popular (PP), amb Dolors Montserrat; Esquerra Republicana –dins la coalició Ara Repúbliques–, amb Diana Riba; i el PNB –en la Coalició per una Europa Solidària (CEUS)–, amb Izaskun Bilbao. Pel que fa a la delegació catalana a l’Eurocambra, dels nou eurodiputats escollits el 2019, només tres eren dones: Dolors Montserrat, Diana Riba i Clara Ponsatí.

Cal tenir en compte que l’estat espanyol aplica un sistema de llistes tancades i, per tant, l’electorat no pot canviar l’ordre de preferència dels candidats. La tria de cada partit respecte dels caps de llista és, doncs, inamovible.

Per a les eleccions comunitàries del pròxim 9 de juny, de les 33 candidatures publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), en 13 la cap de llista és una dona (39%). Si observem les formacions que actualment compten amb representació a l’Eurocambra, cinc aposten per una dona:

• PSOE, amb la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera
• PP, amb l’exministra de Salut i eurodiputada Dolors Montserrat
• ERC, amb l’eurodiputada, Diana Riba
• Podemos, amb l’exministra d’Igualtat, Irene Montero
• Sumar, amb Estrella Galán, fins ara directora general de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR)
• PNB, amb Oihane Agirregoitia, que revalida.

Respecte a la resta de candidatures amb actual presència a l’Europarlament, la llista de Junts i Lliures per Europa està encapçalada per l’exconseller i eurodiputat Toni Comín, Ciutadans torna a confiar en l’actual europarlamentari, Jordi Cañas, i Vox revalida fórmula amb l’eurodiputat, Jorge Buxadé.