El Parlament de Catalunya va rebutjar una proposta per a “perseguir el terrorisme gihadista” però ja existeix pressupost per a fer-ho

Ens pregunteu per diversos missatges virals que asseguren que “els polítics catalans han votat no a perseguir el terrorisme gihadista”, arran d'una proposta presentada per Vox en el Parlament català. És veritat que una proposta concreta relacionada amb aquest tema va ser rebutjada per la majoria dels diputats catalans, tanmateix, això no significa que el Departament d'Interior, a través dels Mossos d'Esquadra, no persegueixi el terrorisme gihadista a Catalunya.

En el ple del Parlament del passat 21 d'octubre, el grup parlamentari de Vox va proposar incloure en la moció sobre Seguretat Ciutadana un punt que deia el següent (divuitè): “Que la conselleria d'Interior posi tots els mitjans al seu abast per a lluitar contra l'islamisme radical o gihadisme integrista, promogui l'expulsió dels imams salafistes i combati amb fermesa els matrimonis forçosos de nenes menors d'edat”. Aquesta esmena va ser rebutjada amb 144 vots en contra (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP) i 19 a favor (Vox, Cs, PPC). El vídeo amb el moment d'aquesta votació s'ha viralitzat a les xarxes socials i grups de WhatsApp i Telegram.

Els Mossos d'Esquadra, que tenen competència plena en crim organitzat i terrorisme segons l'article 164 de l'estatut d'autonomia, ja persegueixen el terrorisme gihadista a Catalunya. Segons explica a Verificat David Sánchez, inspector de la Comissaria General d'Informació de Mossos, la policia catalana treballa tant en la investigació especialitzada en terrorisme gihadista com en la prevenció i detecció de radicalització violenta.

El 30% d'operacions per terrorisme gihadista es realitzen a Catalunya

Un exemple de que existeix aquesta persecució del terrorisme gihadista a Catalunya és el nombre d'operacions i de detinguts en aquest àmbit. Des de 2012 fins al 16 d'abril d'enguany, Catalunya ha estat la comunitat autònoma on més operacions contra el terrorisme gihadista s'han realitzat (71) i també on hi ha hagut més detencions (119), segons dades del Departament de Seguretat Nacional. Això suposa el 30% del total d'operacions realitzades en tota Espanya i un 28% del total de detinguts. Concretament, l'any passat a Catalunya va haver-hi set operacions policials que van resultar amb 11 detinguts i si comparem aquestes xifres amb les de Madrid, les de la capital espanyola són més baixes; el 2020 va haver-hi tres operacions que van acabar amb sis detinguts (dades fins al 17 de desembre).

Més enllà de les actuacions policials, Sánchez també afirma que els Mossos fan “treball en xarxa amb institucions educatives i penitenciàries -entre moltes altres- per a poder detectar possibles casos de radicalització”. Aquest treball de prevenció també està detallat en l'informe de Prevenció de la Radicalització i el Terrorisme a Catalunya, que va realitzar el Síndic de Greuges (el Defensor del Poble català) el 2017.

El terrorisme gihadista és un fenomen global, com explica Sánchez i també afirmava el director general de la Guàrdia Civil el 2017, qui va remarcar que és una de les majors amenaces per a la seguretat internacional en l'actualitat. Per això, l'inspector explica que des de Mossos treballen en coordinació amb les forces de seguretat a nivell espanyol i europeu. A nivell estatal, des de 2018 els Mossos formen part del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que és el màxim òrgan de coordinació de la lluita antiterrorista a Espanya i depèn del Ministeri d'Interior. Aquest organisme és qui estableix el nivell d'alerta terrorista en tot el país, que actualment és de 4 sobre 5.

Mossos no persegueix els imams salafistes

Quant a la persecució d'imams salafistes –també anomenats fonamentalistes– que proposava l'esmena presentada per Vox, Sánchez afirma que “els oratoris musulmans no són un punt d'interès per a fer activitat antiterrorista perquè no hi ha cap relació entre la religió musulmana ni la salafista amb el terrorisme”. De fet, l'inspector explica que els Mossos treballen analitzant els perfils de persones que han estat detingudes per pertànyer a grups terroristes a Catalunya i la majoria d'aquests no formen part de comunitats salafistes.

El salafisme és una branca de l'islam que promulga el retorn de la religió als ancestres (salaf), però no es tracta d'un corrent terrorista ni una banda armada i el gihadisme dins d'aquest corrent religiós és minoritari, segons una recerca de María Ángeles Ramírez, especialista en antropologia de l'islam.

A més, “els oratoris musulmans són actors necessaris per a la prevenció i des de Mossos treballem amb algun d'ells per a detectar casos de radicalització”, explica Sánchez.

Pressupost de la Generalitat

Els recursos que els Mossos poden dedicar a investigar, detectar i prevenir el terrorisme gihadista depenen del pressupost del departament d'Interior de la Generalitat, concretament de la partida destinada a Seguretat Ciutadana. Aquesta partida pressupostària és la que ocupa la major part del pressupost d'Interior i des de 2017, any en què es van produir els atemptats de la Rambla i Cambrils, ha augmentat un 15%. En 2017 el pressupost definitiu destinat a Seguretat Ciutadana era de 963,9 milions d'euros i al setembre de 2021 ha estat de 1.110 milions.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Podeu llegir la versió a Newtral aquí.