El nou reglament de la llei d’estrangeria no permetrà votar als immigrants en situació irregular

Multitud d’usuaris a les xarxes socials han dit que el Govern vol “comprar vots” amb el nou reglament de la llei d’estrangeria. El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions preveu, amb aquest text, la regularització de 900.000 immigrants en situació administrativa irregular en els pròxims tres anys. Els usuaris apunten que aquest període de temps coincideix amb les pròximes eleccions generals: “Casualment, en les dates pròximes a les pròximes eleccions”, diuen, i especulen, que són “900.000 vots per al PSOE” o “un milió de vots més”.

És ENGANYÓS. No hi ha una relació directa entre les persones en situació irregular que podran beneficiar-se de les regularitzacions previstes i el seu dret a vot. El nou reglament, que introdueix modificacions a la llei d’estrangeria (publicades al BOE el 20 de novembre de 2024), facilita els permisos de residència i laborals, i no les nacionalitzacions, necessàries perquè una persona pugui votar en les eleccions generals.

“És a dir, 900.000 vots per a les pròximes eleccions generals [arran de les modificacions del nou reglament de la llei d’estrangeria]”

Les modificacions que estableix el nou reglament de la llei d’estrangeria aprovat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions el 19 de novembre de 2024 se centren en la “simplificació de tràmits” per a l’obtenció i renovació de permisos de residència i laborals. Aquests canvis entraran en vigor el maig de 2025 i no contemplen cap canvi en els tràmits per a obtenir la nacionalitat espanyola, un requisit imprescindible per a poder votar a les eleccions generals.

Els canvis se centren en les figures d’arrelament

Alguns dels canvis afecten les figures d’arrelament, que és la via amb la qual les persones en situació irregular poden sol·licitar permisos de residència per passar a una regularització temporal, segons recull la llei d’estrangeria (pàgina 110). Fins ara, les persones estrangeres que fes tres anys que estaven a Espanya podien sol·licitar el permís de residència si tenien família directa al país o una vida social i laboral a la comunitat. El nou reglament redueix el temps al país a dos anys.

A més, hi ha canvis en les figures d’arrelament existents (familiar, social, laboral i per a la formació). I s’afegirà la figura de l’”arrelament de segona oportunitat”, pensat per a les persones a les quals se’ls denega l’asil i que passen temps esperant per a aplicar l’arrelament social. Canviarà la nomenclatura de dues d’elles (socioformativa i sociolaboral) i alguna de les condicions per a demanar la residència. Per exemple, les persones estrangeres amb autorització de residència per estudis podran treballar des del primer dia.

David Querol Sánchez, president de la Comissió d’Estrangeria del col·legi d’Advocats de Mataró i vocal d’Estrangeria del Consell General de l’Advocacia Espanyola, explica a Verificat que “amb aquesta modificació es tracta de provocar que es resolgui tot més ràpid”. El lletrat apunta que, una altra de les modificacions en aquesta línia, és que el permís de residència passarà a renovar-se per quatre anys, mentre que fins ara la durada era, en general, d’un any.

Ni nacionalització, ni dret a vot

És a dir, el nou reglament afecta les persones estrangeres que poden optar a permisos de residència o a les qui ja el tenen. No obstant això, no incideix directament en les nacionalitzacions, un estatus jurídic diferent de la regularització i una condició necessària per a obtenir el dret a vot a les eleccions generals. “El dret a vot dels estrangers, en general, no es veu afectat”, assegura Querol.

De fet, les persones sense nacionalitat espanyola només poden votar a les eleccions municipals. Més concretament, només estan habilitades a fer-ho les persones nacionals d’un altre país de la Unió Europea i aquelles nacionals de països amb els quals Espanya té un acord de reciprocitat, com s’explica en l’informe La participació política de les persones estrangeres a la Unió Europea (pàgina 20). “A més, la inscripció no és automàtica i cal fer-la per a cada cita electoral”, explica Gemma Pinyol- Jiménez, coautora i directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies, una de les entitats que ha redactat l’informe.

La mesura, que en cap cas consisteix en una reducció legal dels períodes necessaris per a obtenir la nacionalitat, podria afectar de manera indirecta a les nacionalitzacions en casos molt concrets. Querol ho exemplifica amb una persona de l’Argentina, que per ser d’un país iberoamericà pot sol·licitar la nacionalitat espanyola després d’una renovació i dos anys de residència legal i continuada. Fins ara, això li suposava, normalment, renovar més vegades de les necessàries el permís de residència perquè, segons Querol, la lentitud dels tràmits ho exigia. La intenció és alleugerir-ho i que això no passi, però els temps per passar del permís de residència a la nacionalització i poder votar superarien el moment de les pròximes eleccions generals.

En el cas de tercers països (que no són europeus i amb els quals Espanya no té cap conveni) és necessari tenir 10 anys de residència legal i continuada per a poder accedir a la nacionalització, uns temps que les modificacions que introdueix el nou reglament no alteren. Les persones amb l’estatus de refugiat han d’haver residit un mínim de 5 anys al país.

Els canvis descrits no entraran en vigor fins a maig de 2025, i les eleccions generals estan previstes, com a molt tard, per a juliol de 2027, poc més de dos anys després.