El nou protocol del govern català és per garantir el dret efectiu al padró per a tothom, no per donar “papers” als immigrants
El nou protocol és per garantir el dret efectiu al padró per a tothom, que és obligatori per llei independentment de la situació administrativa de la persona.
Què s’ha dit?
Que la Generalitat ha activat un protocol per ajudar a empadronar-se a persones que no tenen papers i han entrat il·legalment, aconseguint així els papers.
Què en sabem?
El nou protocol és per garantir el dret efectiu al padró per a tothom, que és obligatori per llei independentment de la situació administrativa de la persona.
Una publicació viral a Twitter s’ha fet ressò d’una nova mesura del Govern de Catalunya afirmant que es tracta de donar “papers per a tothom”.
Això és FALS. El protocol presentat per la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, conjuntament amb la Sindicatura de Greuges i les sindicatures locals, és per garantir que cap persona vivint a Catalunya es queda sense estar empadronada per la seva situació administrativa. Però, l’empadronament en cap cas implica regularitzar la situació administrativa d’una persona.
Totes les persones estan obligades a empadronar-se al municipi on viuen, independentment de la seva situació administrativa, tal com estableixen l’article 15 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i l’article 6 de la llei d’estrangeria. De fet, la llei d'igualtat de tracte i no-discriminació del Parlament de Catalunya deixa clar que “les administracions públiques han de vetllar perquè les condicions municipals per a l’empadronament no comportin cap discriminació per a les persones migrants en situació administrativa irregular”.
“Nou "papers per a tothom". Els hi donarem, papers, ajuts, paguetes, educació, sanitat, vivenda…”
El 20 de juliol el departament d’Igualtat i Feminismes va presentar un nou protocol perquè la Sindicatura de Greuges i les sindicatures locals puguin acompanyar les persones que no aconsegueixen fer efectiu el dret al padró. Aquest protocol està previst que s’activi en aquells casos en què les persones “vegin vulnerat el seu dret al padró i rebin la negativa del seu ajuntament” perquè puguin ser acompanyades per les sindicatures per fer efectiu el seu dret, segons explica la nota de premsa de la conselleria.
L’objectiu del protocol és posar per escrit el compromís “de vetllar per l'empadronament universal” i “coordinar i endreçar” la funció del departament d’Igualtat i les sindicatures en casos de denegació de l’empadronament per part d’un ajuntament. En cas que amb aquesta mediació tampoc s’aconseguís l’empadronament, es podria recórrer davant l’Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND), expliquen des del departament de premsa de la conselleria a Verificat.
L’exigència d’inscriure’s al padró no és quelcom nou, de fet, és un dret i una obligació, com ja vam explicar en una verificació anterior. La legislació vigent estableix que totes les persones que visquin a l’Estat espanyol estan obligades a inscriure's al padró del municipi on resideixin habitualment, independentment del seu origen i de la seva situació administrativa. Així consta a l’article 15 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local i a l’article 6 de la llei d’estrangeria.
De fet, l’article 11 de la llei d'igualtat de tracte i no-discriminació del Parlament de Catalunya assenyala que “les administracions públiques han de vetllar perquè les condicions municipals per a l’empadronament no comportin cap discriminació per a les persones migrants en situació administrativa irregular o per a altres col·lectius vulnerables”.
Per tant, el nou protocol de la conselleria d’Igualtat i Feminismes va en la línia de fer efectiu aquest dret i complir així amb la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, que va ser aprovada el 2020 en gran part per unanimitat, tot i que Ciutadans i el Partit Popular es van abstenir o van votar en contra d’alguns punts.
La situació residencial no pot ser un impediment per empadronar-se
La conselleria també ha publicat una pàgina web de preguntes freqüents que resol els dubtes més habituals que la ciutadania planteja sobre el padró i també serveix per al personal tècnic dels consistoris. Aquests materials se sumen a altres publicacions informatives i de sensibilització sobre el dret a l’empadronament, que expliquen, entre d’altres, les diferents formes d’acreditar el domicili al municipi, ja que “en cap cas la situació residencial ha de suposar un impediment per a la gestió del padró”.
