El mem del suposat mur de pagament en un article científic de ‘Nature’ és enganyós
L’article actualment es troba amb accés lliure sense pagament
L’article actualment es troba amb accés lliure sense pagament
Què s’ha dit?
Que un article de la revista Nature titulat “La creixent inaccessibilitat de la ciència” té un preu de 8,99 dòlars, i que tracta sobre les barreres econòmiques per accedir a la ciència.
Què en sabem?
L’article és gratuït des del febrer del 2020 —abans estava restringit— i no tracta sobre els murs de pagament de les revistes, sinó sobre la dificultat lèxica de la ciència, que dificulta la comprensió del seu contingut entre persones no expertes.
Circula per xarxes socials la imatge d’un article científic de la revista Nature titulat The growing inaccessibility of science (la creixent inaccessibilitat de la ciència, en català), segons la qual cal pagar 8,99 dòlars per llegir-lo (o bé una subscripció anual de 199 dòlars). Les publicacions que comparteixen la captura, que apareixen regularment a plataformes com X (abans Twitter) o LinkedIn, però també en blogs universitaris, la presenten com un exemple irònic de la problemàtica dels costos elevats de l’accés a la informació acadèmica.
El mem és ENGANYÓS. L’article, publicat originalment el 30 d’abril del 1992, no tracta sobre les barreres econòmiques per accedir a la ciència, com suggereixen les publicacions, sinó que discuteix la dificultat lèxica i gramatical pròpia de la ciència. A més a més, actualment no té cap cost per als lectors —malgrat moltes de les publicacions de la revista sí que són de pagament.
Un article de Nature sobre les barreres econòmiques per accedir a la ciència té un cost de 8,99 dòlars.
L’article The growing inaccessibility of science és d’accés obert des del mes de febrer del 2020, segons ha explicat a Verificat Michael Stacey, cap de comunicació de Nature, que no ha donat detalls més concrets. Ara, “qualsevol que accedeixi l’article no hauria de veure una imatge com aquesta”, detalla Stacey en un correu. Abans, però, sí que calia efectuar un pagament per accedir-hi.
Els primers registres de la captura de pantalla daten justament del febrer de 2020, segons els resultats d’una cerca inversa feta en els cercadors Tineye, Google Images i Yandex. La publicació més antiga que hem trobat és de X (Twitter) i va ser publicada el dia 15 d’aquell mes.
La publicació acadèmica, que no és un article de recerca sinó un comentari a la revista —una secció encarregada pels editors de Nature i escrita per un sol autor, en aquest cas Donald P. Hayes, sociòleg de Cornell—, tampoc parla de termes econòmics. Tracta de les dificultats que entranya el llenguatge científic, i de com a les persones no expertes els és complicat entendre el que expliquen els articles acadèmics, sigui el públic general o els investigadors d’altres àmbits.
Accés restringit a la informació científica
La captura d’aquest article ha estat reutilitzada com a mem per denunciar les limitacions econòmiques associades a la publicació acadèmica. Aquest tipus d’humor reflecteix una preocupació generalitzada en el món acadèmic: l’accés restringit a la informació científica, sigui per costos o per falta de transparència.
Diverses publicacions i enquestes a personal relacionat amb les publicacions científiques, com aquesta del 2023, han defensat que el fet d’amagar els nous articles científics rere murs de pagament és una limitació per l’avenç de la ciència. Altres apunten que, donat que bona part de la recerca la financen fons públics, el públic hauria de poder accedir a ella gratuïtament com a retorn. Entitats internacionals com el Consell d’Europa i la UNESCO demanen la publicació en obert de tota recerca pública.
Ja fa uns anys que la Unió Europea va desplegar el programa Open Research Europe, que fomenta que les publicacions finançades amb fons europeus es trobin en obert. Malgrat tot, segons el portal de recerca de Catalunya, la mitjana de publicacions en accés obert entre el 2015 i el 2022 és del 40%.
Impulsar i promoure l’accés obert generalitzat, garantint alhora la qualitat del contingut, continua sent un tema de debat actual.