El gràfic enganyós que relaciona les vacunacions de la grip amb les morts per coronavirus

marti_o on 20/07/2020

Les dades del gràfic volen mostrar una relació inexistent entre vacunes de la grip i morts per Covid-19


Fa unes setmanes, vam desmentir un àudio que deia que les vacunes de la grip eren les causants d’una part dels contagis per coronavirus, però aquesta idea segueix circulant en diversos formats, com vídeos a Youtube o imatges a Twitter. Aquests dies s’ha viralitzat un gràfic que assegura de manera fal·laç que la vacunació de la grip ha estat la causa que a diferents països europeus hi hagi hagut més o menys morts per Covid-19.

És un tuit ENGANYÓS perquè les dades del gràfic són en bona part certes, però volen exemplificar una relació entre vacunes de la grip i morts per Covid-19 que NO existeix. No hi ha evidències científiques que ho demostrin: la vacuna de la grip està elaborada a partir de virus morts i, per tant, no és infectiva i a nivell estadístic no sempre que dues variables es mouen en paral·lel vol dir que estiguin relacionades.

Per contrastar les dades del gràfic hem anat a buscar les estadístiques oficials. Les xifres de morts per coronavirus les hem extret del registre que publica diàriament l’OMS –fan referència al 13 de juliol–, la població de cada estat (per poder fer la ràtio de morts per cada 100.000 habitants), de les dades de l’OCDE i de l’Eurostat, l’Oficina Estadística de la Unió Europea, les dues fonts d’on també hem recopilat el percentatge de població major de 65 anys vacunada de la grip a cada país (Eurostat i OCDE).

Al gràfic s'observa que, efectivament, a molts països les variables de vacunació en majors de 65 anys i les morts per covid corren de forma paral·lela, però hi ha altres llocs on les coses són diferents. Com quedaria el gràfic si hi incloguéssim països com Grècia, Islàndia, Noruega, Eslovènia, Portugal, Nova Zelanda o Corea de Sud, entre d'altres, que s’han obviat en el tuit?

Corea del Sud, per exemple, és un país que registra només mig mort per cada 100.000 habitants i on el 85% de les persones majors de 65 estan vacunades de la grip, segons l'OCDE. També observem que Macedònia del Nord, Luxemburg i Portugal són tres estats amb un nivell semblant de morts per Covid-19 per 100.000 habitants i, en canvi, la seva taxa de vacunació de la grip varia del 7% al 61%, passant pel 40%. Finalment, hi ha un grup de cinc països –Finlàndia, Islàndia, Malta, Grècia i Nova Zelanda– on al voltant de la meitat de la gent major de 65 anys està vacunada de la grip i que, alhora, presenten una ràtio de morts per coronavirus per 100.000 habitants inferior a 6. De fet, tots menys Finlàndia estan per sota de 3.

L’estadística i l’epidemiologia desmenteixen

"No hi ha cap evidència científica que demostri que les persones vacunades de la grip tinguin més risc de contagiar-se del coronavirus", explica Irma Casas, doctora del servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Germans Trias. A més, hi ha "hipòtesis que apunten al fet que la vacunació de la grip pot ser un factor de protecció per la generació d’immunitat que podria protegir indirectament del coronavirus", afegeix. Això, però, també "són hipòtesis que s’han de confirmar o no en estudis amb una bona evidència científica".

Com funciona la vacuna de la grip?

A la majoria dels països, la vacuna de la grip és una vacuna inactivada, és a dir, està elaborada a partir de virus morts. A més, "la majoria de les vacunes estan només compostes per les partícules del virus necessàries per produir la resposta immunitària protectora i, per tant, no són infectives", ressenya la doctora Casas. Judit Villar, infectòloga de l’Hospital del Mar, afegeix que a la vacuna de la grip està "inactivada, que significa que el virus no és viable". El fet que sigui inviable que el virus de la grip es reprodueixi fa que també sigui inviable que es reprodueixi qualsevol altre virus, com el coronavirus, explica.

Fal·làcia ecològica

Sobre el gràfic, Irma Casas recorda que "les persones que han tingut més mortalitat per coronavirus han estat persones amb determinats factors de risc, que són els mateixos que predisposen a les complicacions per la grip". Això fa que el percentatge de persones majors de 65 anys vacunades de la grip, un grup de risc de Covid-19, sigui més alt justament en aquells països on hi ha hagut més morts per coronavirus.

Casas també explica que el que presenta el tuit és un exemple del que en estadística es coneix com la fal·làcia ecològica, una confusió típica que té lloc quan es troben associacions entre membres d’un grup poblacional que després no es demostren en estudis individuals. El fet que es trobin associacions entre dues variables no vol dir que l’associació sigui causal.

És cert que el gràfic indica una coincidència segons la qual els països on hi ha més persones majors de 65 anys vacunades contra la grip són –també– on hi ha hagut més morts per coronavirus. Ara bé, això NO vol dir que hi hagi una relació causal entre les dues variables. Sohail Jannessari, expert en Estadística de la Universitat Pompeu Fabra, sosté que "el gràfic mostra una associació, uns números que pugen junts, no mostra res més". Jannessari conclou que "aquest gràfic no parla científicament i no parla, en absolut, d’una relació entre els dos factors". Irma Casas afegeix que "per poder establir relacions entre dues variables, com pot ser entre una malaltia (Covid-19) i un possible factor d’exposició (vacuna de la grip), cal basar-se en estudis que demostrin amb evidència científica la seva relació causal, i actualment no n’existeix cap".

En aquest mateix sentit, per exemple, circula un missatge que diu que el consum de col disminueix la mortalitat per Covid-19.

Sohail Jannessari també explica que dues variables es poden moure juntes de manera totalment aleatòria o pot existir una variable de confusió, una causa comuna que afecta les dues variables i que fa que sembli que existeix una relació entre les dues. Per exemple, algunes variables que porten a confusió i que no s’han tingut en compte al gràfic del tuit podrien ser el trànsit aeri de cada país, el percentatge de gent que viu en nuclis urbans, l’esperança de vida de la població o els llits d’hospital que hi ha al sistema de salut.

En aquesta línia, veiem que Espanya, Regne Unit o Itàlia són llocs turístics exposats a un trànsit aeri alt, fet que podria haver estat un factor clau en l'expansió del coronavirus. De la mateixa manera, països amb més població en centres urbans (on s’han concentrat més casos) o amb una població més envellida han tingut més casos. En el cas dels llits per habitant, queda clar que el sistema de salut de cada país també té un impacte directe en la gestió de la pandèmia.

La infectòloga Judit Villar planteja la hipòtesi que una de les variables clau siguin els centres urbans: "Els llocs on s’han concentrat els casos són centres urbans amb molta població i això epidèmicament quadra. Les concentracions urbanes de persones que puguin estar infectades afavoreixen molt la transmissió del virus". A aquesta idea s’hi suma Sohail Jannessari: "Hem vist en diferents països que els nuclis urbans són l’epicentre del coronavirus, com Barcelona, Madrid o Nova York. Més gent, més densitat i més contagis". Alhora, "més centres urbans significa més desenvolupament i [que siguin] països més rics" i "els països més rics poden tenir més turistes i més capacitat per fer testos".

De fet, existeixen un bon grapat d’altres exemples de variables que es mouen en paral·lel, però que és evident que no tenen cap relació. Aquest és un exemple irònic: