El govern de Nova Zelanda no ha aprovat l’eutanàsia per pacients amb covid-19
És enganyós que els pacients amb covid-19 puguin optar a l’eutanàsia. La llei va entrar en vigor el novembre del 2021, però no s’ha aprovat exclusivament ni específicament pels pacients amb covid-19.
Què s’ha dit?
Missatges a les xarxes afirmen que Nova Zelanda ha aprovat l’eutanàsia per pacients amb covid-19 i que els professionals sanitaris que autoritzen aquest procediment reben 1.087 dòlars (950 euros) per fer-ho
Què en sabem?
Nova Zelanda va aprovar l’eutanàsia en referèndum el 2020 i la llei va entrar en vigor el novembre del 2021, però no s’ha aprovat exclusivament ni específicament pels pacients amb covid-19. El projecte de llei estava aprovat al Parlament el novembre del 2019.
S’han publicat diversos missatges des de finals del 2021 en anglès i també en castellà a principis del 2022 que afirmen que el govern de Nova Zelanda ha aprovat l’eutanàsia per pacients amb covid-19. És ENGANYÓS. La mort assistida és legal en aquest país des del 7 de novembre del 2021, però no s’explicita en cap cas que sigui per malalts contagiats amb el virus del SARS-CoV-2. La nova llei és per a pacients amb una “malaltia terminal que possiblement posarà fi a la seva vida en sis mesos” i que es troben en un “estat de deteriorament avançat i irreversible”.
“A Nova Zelanda, la nova llei d'eutanàsia permetrà que els pacients malalts per coronavirus decideixin si continuar amb la seva vida o no”
El desembre del 2021 es va fer viral un tuit en anglès que afirmava que els pacients ingressats per covid-19 podien morir per eutanàsia si els metges decidien que no podien sobreviure. El missatge citava un article del Catholic Herald que referenciava una consulta que havia fet la plataforma Defend NZ, contrària a la llei de la mort assistida, al Ministeri de Salut. Aquesta plataforma va preguntar si “un pacient hospitalitzat greu per covid-19 podia optar al suïcidi assistit o l’eutanàsia”. El Ministeri de Salut va respondre: “L’elegibilitat es determina cas per cas; per tant, el Ministeri no pot fer declaracions definitives sobre qui és elegible. En algunes circumstàncies, una persona amb covid-19 pot optar per la mort assistida”.
Aquestes paraules es van treure de context, ja que els pacients amb covid-19 no poden optar a la mort assistida, sol en casos excepcionals en què compleixen altres requisits mèdics, com tenir un deteriorament físic irreversible i patir una malaltia terminal que probablement acabarà amb la vida del pacient en 6 mesos. A més a més, tot i que va entrar en vigor el novembre de 2021 després d’un referèndum el 2020, el projecte de llei per legalitzar l’eutanàsia ja s’havia aprovat el novembre del 2019 (abans del primer cas detectat de coronavirus) al Parlament neozelandès. En qualsevol cas, sí que es poden donar casos en què els pacients que sol·liciten l’eutanàsia compleixen amb les condicions establertes i, a més, tenen una infecció per SARS-CoV-2, com tornaven a explicar des del Ministeri de Salut en aquesta verificació de Reuters.
Uns dies més tard de la publicació en anglès, la desinformació es va començar a difondre en espanyol. Una publicació a Twitter afirmava que “Nova Zelanda i diversos països de la UE comencen a aplicar l’eutanàsia a pacients amb covid”. Per referir-se a “diversos països de la UE”, la periodista només fa referència a Suïssa (país que no forma part de la Unió Europea) on segons diu s’ha aprovat una “càpsula de suïcidi assistit”, una informació que també és falsa segons aquesta verificació de Newtral.
Requisits per optar a l’eutanàsia a Nova Zelanda
Segons la Llei d’elecció del final de la vida, s’han de complir els següents requisits per demanar l’eutanàsia:
- Ser major de 18 anys
- Ser ciutadà o resident permanent de Nova Zelanda
- Patir una malaltia terminal que probablement posi fi a la teva vida en un termini de 6 mesos
- Estar en un estat avançat de deteriorament irreversible de la capacitat física
- Tenir un patiment insuportable que no pugui alleugerir-se d’una manera que la persona consideri tolerable
- Ser competent per prendre una decisió informada sobre la mort assistida
A més, com una garantia addicional, els professionals sanitaris no poden suggerir la mort assistida a un pacient, sinó que ha de ser aquest qui ho ha de plantejar en primer lloc, segons també indica la legislació. A banda d’això, una vegada el professional que atén el pacient considera que aquest reuneix tots els requisits, és necessària la validació d’un segon metge independent i en alguns casos fins i tot es pot demanar que un psiquiatra avaluï que la persona en qüestió és competent per prendre una decisió informada.
Els pacients amb covid-19 ho podrien demanar?
La metgessa Marta Guix, del servei d'oncologia de l’Hospital del Mar de Barcelona i membre del Comitè d'Ètica d’aquest, explica a Verificat que demanar l’eutanàsia per una malaltia infecciosa, com és el cas de la covid-19, “seria molt excepcional” i es podria donar només en casos en què el pacient tingui altres patologies acumulades. “Demanar la mort assistida només per la covid-19 és molt poc justificable”, afirma.
En el mateix sentit, la doctora Victòria Martorell, que dirigeix el departament de serveis de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i treballa en salut mental, malalties minoritàries i bioètica, apunta que la covid-19 és una malaltia aguda amb una evolució ràpida en la majoria de casos. En canvi, una persona que demana l’eutanàsia es troba en una altra casuística, “el procés és lent, premeditat i fred” i, precisament, s’aplica perquè encara que la persona segueixi respirant considera que no pot tenir unes condicions òptimes de vida.
En el cas de Nova Zelanda la llei parla de “deteriorament irreversible” però en el cas de la llei espanyola, també aprovada l’any passat, es parla de “patiment greu, crònic o impossibilitant”. Martorell explica que aquestes situacions es donen en pacients que tenen, per exemple, “malalties neurocognitives, que ja se sap com cursen i per les quals no existeix tractament” més enllà de les cures pal·liatives. Guix afegeix que la immensa majoria dels pacients amb covid-19 són lleus, i els que estan greus o a les unitats de cures intensives en molt pocs casos poden arribar a estar en una situació irreversible: “No és generalitzable en absolut, perquè la covid-19 no és considera una malaltia terminal”.
No hi ha retribució pels empleats públics
La notícia publicada en castellà per la web 7NN Noticias explica que els metges que participen en la mort assistida a Nova Zelanda reben una remuneració de 1.087 dòlars (950 euros). Aquesta retribució, però, només es dona en els casos en què els professionals sanitaris no formen part de la xarxa pública de salut.
En el cas dels metges privats sí que poden rebre una retribució en funció de la implicació que hagin tingut en el procés, que està dividit en cinc “mòduls” segons la guia pel personal sanitari. Per tant, un metge sí que pot rebre 1.087 dòlars per administrar les medicines que acaben amb la vida d’una persona (mòdul 5 de la guia), sempre i quan no estigui adherit al sistema públic de salut.
Com es detalla al lloc web del Ministeri de Salut, els metges i infermers que treballin “en la pràctica privada i en altres entorns que no formin part de la Junta de Salut del Districte (DHB, per les seves sigles en anglès) poden rebre finançament sobre la base d’honoraris” pels serveis que proporcionen. Al contrari, els empleats públics no reben cap remuneració extra per realitzar aquest procediment mèdic, com també indica la guia pel personal sanitari dels serveis no finançats pel DHB.