El fred no provoca refredats, però els pot afavorir

Quan baixen les temperatures, el nombre de refredats puja. Com s’explica això? A priori, sembla que no hi hauria d’influir perquè els refredats, com la resta de malalties infeccioses, estan provocats per microorganismes. Diversos vídeos de Youtube analitzen el tema, ja que està demostrat que en les estacions més fredes ens constipem més sovint. “No és una llegenda urbana”, tal com indica a Verificat Pere-Joan Cardona, cap del servei de Microbiologia a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Existeixen diverses raons que poden explicar aquest augment de refredats a l’hivern. Passar més temps en espais tancats, on l’aire no es renova de manera tan habitual, sumat a un “alentiment” de les defenses per les baixes temperatures, crearà les condicions ideals per l’atac per part d’aquests patògens.

Passem més temps en espais tancats

“A l'hivern, les nostres activitats socials passen d'exteriors a interiors, aleshores si un lloc està mal ventilat, hi ha més probabilitat de transmissió d'aquests virus respiratoris”, indica a Verificat Víctor Jiménez Cid, catedràtic de Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i membre del grup de difusió de la Societat Espanyola de Microbiologia (SEM).

Com moltes persones hem après durant la pandèmia, quan parlem, expulsem gotícules que es poden acumular als espais tancats, afavorint la transmissió d’aquests microorganismes. El mateix passa si tossim, cantem o estornudem: les partícules que expulsem (sense voler-ho i sense ser-ne conscients) podran contribuir a escampar aquestes infeccions.

La baixa temperatura també afecta les defenses

La temperatura sí que afecta els mecanismes de defensa corporals. Jiménez Cid apunta que “les defenses de les vies respiratòries funcionen de manera òptima a la temperatura corporal”, que és de 36 graus i mig, o fins i tot a alguns graus menys a les vies respiratòries —a la tràquea, la temperatura pot baixar de 32 a 20 graus si passem de respirar aire a temperatura normal a aire fred, i de 35 a 31 graus als bronquis en la mateixa situació—, degut a que estem inhalant constantment aire fred que pot refredar aquests òrgans. Les defenses de la via respiratòria, compostes en gran part per mucoses, són “com un camp de batalla, on sempre hi ha patògens i possibles patògens”, explica Jiménez, entenent els possibles patògens com a microorganismes oportunistes, que no causen patologies en estat normal, però que poden tornar-se invasius quan les defenses estan alterades. Com que contínuament estem respirant, entrem en contacte amb una gran varietat de microorganismes, dels quals molts no tenen per què ser patògens, però alguns sí.

Si la temperatura corporal baixa per sota del llindar de 36,5°C, algunes de les nostres defenses s'alenteixen, és a dir, alguns dels mecanismes de la immunitat innata —primera barrera que trobaran els virus quan intenten envair les cèl·lules de les nostres mucoses— funcionaran d'una manera menys eficaç. Així doncs, la resposta davant dels microorganismes patògens es pot veure afectada i podem patir una infecció amb més facilitat.

Però a quina temperatura ha d’estar aquest aire per afectar el nostre sistema immunitari? Doncs, tal i com apunta Jiménez Cid, “inhalar aire a 20-25 graus no afecta tant (…) les mucoses respiratòries”. En canvi, l’expert indica que inhalar aire a 0°C sí que pot suposar una baixada de temperatura local en mucoses de més de 10°C que disminueixi l'efectivitat de la immunitat innata i l'eficàcia de la resposta antiviral. És a dir, parlem de temperatures baixes, que nosaltres mateixos ja percebem com a fred.

Protegir-nos a vegades és tan senzill com respirar pel nas, en lloc de fer-ho per la boca, ja que, com apunta Cardona, “el nas atempera la temperatura de l’aire” i actua com a primer mecanisme de defensa perquè, quan entra l’aire, aquest estigui a una temperatura que s’acosti als 35-36 graus. Aquesta és la raó per la qual, a l’hivern, les persones amb bronquiopaties —malalties que afecten els bronquis, que són els conductes en els que es divideix la tràquea quan arriba als pulmons— poden patir exacerbacions de la seva malaltia —episodis que es donen durant el transcurs de la malaltia i que cursen amb un agreujament dels símptomes—. D’acord amb Pere-Joan Cardona, això es deu a que “els entren més microorganismes”.

Uns micro-pèls que netegen les vies de l’aparell respiratori

Jiménez ho exemplifica amb l’aclarament mucociliar, el mecanisme principal per eliminar les partícules que inhalem. “Les mucoses de les vies respiratòries baixes tenen uns cilis [una mena de pèls flexibles] (…) que s’estan movent contínuament, (…) empenyent qualsevol partícula que quedi enganxada al moc cap a fora”, explica. Si baixa la temperatura, la velocitat a què treballen aquests mecanismes és més lenta i, per tant, no compliran la seva funció de manera tan eficaç. 

És a dir, la infecció la causarà un microorganisme, però s'aprofitarà d'aquesta pèrdua d'equilibri entre les defenses i la capacitat d'atac que mantenia neutralitzat el patogen fins a aquest punt. “Quan ‘baixen les defenses’ —que pot ser per, per exemple, per una baixada temporal de la de temperatura que fa que les nostres cèl·lules es paralitzin—, el patogen podrà aprofitar aquesta oportunitat”, explica Jiménez Cid. La baixada de temperatures suposaria un avantatge pel microorganisme, que “ho tindrà més fàcil” per provocar la infecció.

Mantenir una higiene correcta vs abrigar-se molt

Aquesta situació és la mateixa que es dona en cas de menjar o beure una cosa molt freda. Jiménez Cid apunta que “probablement té a veure amb una baixada de temperatures, que alenteix els mecanismes, (…) que [en una situació normal] són eficaços per mantenir a ratlla a possibles patògens” i, per tant, perden part de la seva capacitat per defensar-nos de les infeccions.

Ara que sabem l’origen dels refredats, entendrem millor les recomanacions que fan els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units per evitar-los; l’organisme destaca l’importància de rentar-se les mans de manera freqüent, mantenir la distància amb les persones malaltes i practicar bons hàbits d’higiene en tossir i esternudar. És a dir, un seguit de mesures orientades a evitar la transmissió dels microorganismes causants.

Abans que arribin els rigors de l'hivern, la suma de les temperatures moderades, que propicia la realització d’activitats socials a exteriors, i la ventilació natural a les llars i espais socials, també conseqüència del clima càlid, ajuden a reduir el risc que es produeixin “supercontagis”, segons Jiménez Cid.

Abrigar-nos mai està de més, ja que, com hem vist, la baixada de la temperatura corporal pot afectar el nostre sistema immunitari. No obstant, encara que ens abriguem, si entrem en contacte amb el microorganisme patògen, probablement estarem condemnats a passar, un cop més, per un refredat.