El Dia de l’Espanyol no és un “invent” del govern de Madrid, és una celebració de l’idioma impulsada per l’ONU
La Diada de Sant Jordi coincideix amb el dia de l’idioma epanyol i l’anglès, iniciativa de l’ONU
Les xarxes socials de Catalunya s’han omplert de missatges criticant el govern de Pedro Sánchez per declarar Dia de l’Espanyol el 23 d’abril, una jornada assenyalada al calendari català en la que se celebra la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. "Que Espanya declara la Diada de Sant Jordi 'Día del Español'?", es preguntava un usuari en un missatge amb 1.400 retuits. No és així. El Dia de l’Idioma Espanyol és una iniciativa de Nacions Unides per a celebrar l’idioma, com fa amb les seves sis llengües oficials (anglès, francès, espanyol, xinès, rus i àrab).
La data es va escollir en honor a l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes i, com coincidia amb la mort de William Shakespeare, l’ONU va decidir integrar la celebració a la del Dia de l’Idioma Anglès. Amés, el 23 d’abril va se declarat día internacional del llibre per l’UNESCO el 1995. Coincideix amb Sant Jordi, jornada en la que històricament Catalunya ha celebrat la seva cultura i llengua, a més del dia dels enamorats.
“Les Nacions Unides sempre han buscat maneres creatives de promoure els idiomes oficials en totes les esferes de la seva tasca, entre les que per suposat no podía faltar l’espanyol”, explica la institució al seu web. En el cas de l’espanyol, els 20 Estats membre de parla hispana de l’ONU també van crear al 2013 el Grup d’Amics de l’Espanyol.
El seu objectiu és coordinar i organitzar activitats que ajudin a promocionar l'ús de la llengua en el funcionament de l’ONU, un idioma que parlen més de 580 milions de persones a tot el món, el 7,6% de la població mundial, de les quals 483 milions són natives. Això converteix l’espanyol en la segona llengua materna del món per número d’habitants i el tercer idioma més utilitzat a internet.
L’origen de la polèmica: un tuit del Ministeri d’Exteriors
La polèmica neix arrel d’un tuit del Ministeri d’Exteriors publicat el 20 d’abril sobre la commemoració de la llengua. “El proper 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes, celebrem el Dia de l’Espanyol”, diu el missatge, que s’ha fet viral i ha rebut nombroses respostes retraient la coincidència amb Sant Jordi.
El missatge ha generat molta polèmica a les xarxes i una de les veus més crítiques ha estat la de Vicent Partal, director del diari digital català Vilaweb, qui ha firmat l’article d’opinió titular “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana”. En ell, el periodista acusa el govern de “contraprogramar” Sant Jordi amb el Dia de l’Espanyol, tot i tenir “364 dies més per a col·locar aquest nou invent tan nacionalista”.
Sant Jordi, un dels dies més festius a Catalunya
L’origen de Sant Jordi és una combinació entre tradicions i costums de diferents èpoques, explica la Generalitat al seu web. Coincideix el fet de que Sant Jordi és el patró de Catalunya amb el costum medieval de celebrar una fira de roses al Palau de la Generalitat. A aquestes celebracions se li va sumar el Dia del Llibre, instaurat el 1926, una festivitat que aleshores ja era internacional, afirma el govern. Aquests precedents es van ajuntar per donar lloc al Sant Jordi que avui coneixem, Segons la tradició, es regalen roses i llibres a familiars, amics i persones estimades. Això ha convertit la jornada en un dia clau per a l’industria editorial.
El Dia de l’Espanyol a altres institucions
El govern estatal no és l’única institució que celebra el Dia de l’Espanyol. Aquest 23 d’abril ha estat commemorat, per exemple, per Nacions Unides (ja ho van fer l’any passat i al 2019), l’Organització d’Estats Iberoamericans i l’Organització Mundial del Comerç. El Ministeri d’Exteriors també va celebrar aquesta jornada al 2020, 2019 i 2018. Altres institucions que la van celebrar van ser la Secretaria de Cultura del govern mexicà o la Missió Permanent de la República Argentina a les Nacions Unides el 2019. A més, el últims anys l’Instituto Cervantes ha celebrat el Dia E o Dia de l’Espanyol el 21 de juny i el 2 de juliol.
Dia Internacional del Libre
El 7 d’octubre de 1926 es va celebrar per primer cop a Espanya el Dia del Llibre, a instàncies de l’escriptor valencià Vicent Clavel Andrés. Quatre anys més tard es va passar la festivitat al 23 d’abril per ser el dia en que van morir Cervantes i Shakespeare. En aquesta data també van néixer o morir altres autors destacats com Josep Pla, Garcilaso de la Vega, Manuel Mejía Vallejo, Maurice Druon, K. Laxness o Vladimir Nabokov.
La celebració es va internacionalitzar el 15 de novembre de 1995 quan l’UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor pel seu nexe amb tants escriptors. D’aquesta manera s’honra els llibres i es promou la lectura a tot el món.
Quan va morir exactement Cervantes?
El dia de la mort de Cervantes sempre ha generat un gran debat. Les institucions l’atribueixen al 23 d’abril de 1616, un dels motius principals pels quals es celebra oficialment el Dia del Llibre en aquesta jornada. A més, és la data en què s’entrega el premi de literatura Miguel de Cervantes, el més prestigiós en llengua espanyola, que s'atorga en reconeixement a la trajectòria d’escriptors espanyols i hispanoamericans. La Universitat d’Alcalà de Henares, on té lloc l’entrega del galardó, també adjudica el 23 d’abril com el dia de la seva mort.
El web creat pel Ministeri de Cultura per commemorar el quart centenari de la mort de Cervantes al 2016 assenyala però que l’escriptor va morir el 22 d’abril. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes explica que l’autor va morir el 22 d’abril, pero aclareix que “al dia següent, als registres de San Sebastià, la seva parròquia, es consigna que la seva mort va tenir lloc el dissabte 23, d’acord amb el costum de l’època, que només es quedava amb la data de l’enterrament”. Per aquest motiu, el govern espanyol i el resta d’organitzacions mantenen el 23 d’abril com el dia oficial de la seva mort.
Aquesta és una verificació fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Podeu llegir la versió en castellà aquí.