El debat electoral de la cadena SER, verificat

A la meitat de la campanya electoral dels comicis del 14 de febrer, sis dels vuit candidats a presidir la Generalitat s'han tornat a trobar en un debat, aquest cop a la cadena SER. Hem verificat les seves declaracions.

"Nova Zelanda és un gran exemple de com amb una renda bàsica universal, que posi a la butxaca de les persones els diners essencials per poder sostenir la vida dels primers dies, recordem ha augmentat en un 40% les persones que necessiten de la solidaritat per alimentar-se, amb aquesta renda bàsica universal que nosaltres proposem i que s’hauria pogut fer des de l’inici, s’hauria pogut aturar l’activitat, frenar el contagi i hauríem pogut salvar moltes més vides"

Dolors Sabater, CUP (minut 1:03:11)

És ENGANYÓS. Nova Zelanada no ha aplicat mai una renda bàsica universal, sí que es va debatre fa uns anys i, durant la pandèmia, el govern ha aprovat diferents tipus d’ajudes públiques, però al seu web no apareix cap subsidi similar a la Renda Mínima Universal. Va ser Finlandia el país que durant dos anys, entre el 2017 i el 2018, va impulsar un projecte pilot d’aquest tipus. En aquest temps, el govern va ingressar 560 euros a 2.000 ciutadans d’entre 25 i 58 anys sense feina, amb la finalitat de determinar si una major seguretat econòmica estava relacionada amb un increment dels llocs de feina. 

Els beneficiaris van reconèixer que se sentien "més segurs econòmicament" i van veure com s’incrementava la seva "sensació de benestar", l’experiment gairebé no va tenir impacte en la creació de treball, com revela l’estudi que va fer el govern després de l’experiment. És a dir, la idea que "ha funcionat" és interpretable. A més a més, Sabater fa menció explícita a frenar contagis de Covid-19 i el projecte pilot de Finlàndia va ser dos anys abans de l’arribada de la pandèmia.

El govern espanyol va aprovar el maig l’Ingrés Mínim Vital, una ajuda que poden sol·licitar aquelles persones que tinguin almenys un any de residència en territori espanyol i es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica (entre d’altres requisits). A diferència d’aquest ajut, la Renda Mínima Universal és per a tota la població, independentment dels seus ingressos.

"Catalunya lidera els test amb 4.500 per cada 100.000 habitants"

Salvador Illa, PSC (minut 38:32)

És ENGANYÓS. Catalunya va realitzar 4.340,14 proves per cada 100.000 habitants durant la setmana del 25 al 31 de febrer, lluny de les 8.163,37 de Castella i Lleó i també per darrere de les 4.956,73 de Galícia i les 4.661 d’Extremadura, segons les dades del Ministeri de Sanitat a 4 de febrer.

Catalunya sí que liderava el número total de test des de l’inici de la pandèmia a data de 28 de gener, segons les darreres dades del Ministeri, amb 5.733.642 tests, per davant de la Comunitat de Madrid, amb 4.597.116, i d’Andalusia, amb 3.471.311.

Amb un índex de 753,48 testos per 1.000 habitants a la setmana, tenint en compte l’acumulat des de l’inici de la pandèmia, Catalunya tampoc ocupa la primera posició. Va per darrere de Navarra (921,19), País Basc (896,81), La Rioja (856,68) i Astúries (809,65).

"Vostè [a Illa] ha tirat enrere un dret que ha costat molts anys d’aconseguir i que afecta a dia d’avui que moltes dones quedaran sense acompanyament i només podran fer-ho [avortar] farmacològicament"

Dolors Sabater, CUP (minut 52:08)

És ENGANYÓS. La candidata de la CUP a la Generalitat, Dolors Sabater, ha recriminat a Illa haver impulsat com a ministre de Sanitat la reforma de la llei de l’avortament, perquè provocarà que "moltes dones es quedaran sense acompanyament" i "només" podran accedir a la tècnica farmacològica.

És cert que Illa va promocionar com a titular de Sanitat la modificació d’aquesta legislació, però per ”establir les mesures adequades” (és a dir, un marc legal) per a que els centres sanitaris puguin oferir a dones que es troben en les 9 primeres setmanes de gestació avortar de manera farmacològica, segons el text de consulta pública previ al projecte de modificació del Reial Decret 831/2010, del 25 de juny.

El text, que no s’ha aprovat, no esmenta en cap moment que les dones es quedaran sense acompanyament mèdic ni que estaran obligades a recórrer als fàrmacs si volen interrompre un embaràs. El text de consulta previ a la reforma, que el Ministeri de Sanitat va penjar al seu web temporalment el gener, explica que és "oportú" introduir-lo ara perquè "és més econòmic degut al baix cost dels fàrmacs utilitzats", a més de "la simplicitat de les instal·lacions necessàries". Ambdós factors "redueixen el cost total dels procediments en un terç dels quirúrgics".

A més, argumenta que la reforma vol solucionar dos problemes detectats: d’una banda que s’apliqui el mètode quirúrgic a totes les interrupcions voluntàries d'embarassos, el que converteix en “més difícil i complicat l’ús d’instal·lacions, personal i equipament necessari”, i d’una altra banda la saturació del sistema públic, perquè fins ara “la demanda es reorienta cap el sector privat”. Segons el Ministeri, el 85% dels avortaments es realitzen en centres privats, costejats pel Sistema Nacional de Salut.

El Ministeri planteja que, "amb els avenços científics", "es pot utilitzar el mètode farmacològic en embarassos no desitjats que no superin les 9 setmanes de gestació, que són la majoria". La reforma legislativa "té com a finalitat establir les mesures adequades per a que els centres sanitaris extra hospitalaris puguin realitzar aquesta nova tècnica" i "evitar que les dones es vegin abocades a haver d’anar a establiments privats hospitalaris".

Preguntada per Verificat sobre les paraules de la seva candidata, la CUP ha explicat que “l’avortament farmacològic es realitza al domicili, sense acompanyament ni suport sanitari i psicològic". És cert que es realitza a casa, però hi ha un seguiment mèdic, tal i com va explicar fa uns dies a Newtral la doctora Paloma de Andrés, ginecòloga a un CAP de Madrid. La reforma tampoc suggereix que les dones estaran obligades a utilitzar aquesta opció, tal i com ha dit Sabater durant el debat de la SER.

El text, un pas previ al projecte de reforma, va provocar el malestar de la ministre d’Igualtat, Irene Montero, membre de la part de Podemos que forma el govern de coalició amb el PSOE. Montero reivindicar en un tuit el 22 de gener que "l’avortament farmacològic mai ha de ser la primera opció, ni tan sols la prioritària".

"Hi ha persones que van a la presó per haver-ho dit, que són uns lladres [el rei]"

Dolors Sabater, CUP (minut 1:20:09)

És ENGANYÓS. En els últims anys, hi ha hagut diferents casos a l'estat espanyol de rapers que han sigut condemnats per enaltiment del terrorisme per les lletres de les seves cançons, però ningú ha sigut condemnat només per afirmar que els Borbons són uns lladres. Uns dels casos més recents és el del raper mallorquí Valtonyc, que va marxar a Brussel·les i no va arribar a entrar a la presó.

El febrer del 2018 el Suprem va confirmar la pena de tres anys i mig de presó que l’Audiència Nacional havia imposat a Valtonyc per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces. El raper va argüir que actuava en exercici dels seus drets a la llibertat d’expressió i a la creació artística i va destacar que el llenguatge del rap és extrem, provocador, al·legòric i simbòlic, però l’alt tribunal va rebutjar els seus arguments. A la sentència, el Suprem va subratllar que l’Audiència Nacional havia tingut en compte que els missatges de les cançons del raper tenien un “indubtable caràcter laudatori de les organitzacions terroristes GRAPO i ETA” i comportaven una lloança “dels mitjans violents emprats per la citades organitzacions terroristes”. D’entre les frases de les cançons de Valtonyc que va ressenyar l’Audiència Nacional, hi havia les següents:

• “A veure si ETA posa una bomba i explota”
• “Per a tots aquells que tenen por quan arrenquen el seu cotxe, que sàpiguen que quan rebentin les seves costelles brindarem amb xampany”
• “Un tret al front del teu cap està justificat o sempre queda esperar que li segresti algun GRAPO”

Valtonyc defensa que no feia ni apologia del terrorisme ni amenaces de mort: “Qui et vol amenaçar no et fa una cançó”, va afirmar.

"A Catalunya hem pagat el preu més alt de tot l’Estat per cada pacient que ha estat derivat a les UCI de les clíniques privades"

Jéssica Albiach, En Comú-Podem (minut 1:05:00)

Jéssica Albiach, candidata dels comuns, es referia al decret llei que va aprovar el Govern a l’abril on especificava els preus que paga a les clíniques privades per la derivació de pacients des de la sanitat pública a causa de la pandèmia. El preu per cada alta hospitalària d’una persona amb Covid ingressat a l’UCI són 43.400 euros, independentment de la durada de l’atenció prestada. Considerem que l’afirmació d’Albiach és NO VERIFICABLE, perquè els valors de les diferents comunitats no són comparables.

Durant tota la pandèmia, hi ha hagut poca transparència dels governs autonòmics en relació amb aquesta qüestió, però fa uns dies La Vanguardia va publicar un resum de les dades que havia recollit EFE i que feia paleses les diferències entre els diferents territoris. De fet, recentment la Comunitat de Madrid va intervenir la sanitat privada per atendre pacientes de coronavirus i la conselleria de Sanitat madrilenya pagarà 2.084 euros per dia pels pacients amb Covid derivats a un centre privat que s’hagin d’ingressar a l’UCI, segons va explicar eldiario.es. A Catalunya, la xifra de 43.400 euros correspon al preu d’un ingrés mitjà de 28 dies a 1.550 euros al dia i es va establir d’acord amb els tècnics del departament de Salut, segons el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, en declaracions al Fets o Fakes de Catalunya Ràdio

Per la seva banda, Lluís Monset, director general de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), va confirmar a Verificat que l’acord final amb la Generalitat va venir d’una proposta del Departament de Salut que la patronal va acceptar. Monset ens va explicar que cal tenir en compte que els 43.400 euros que es van acabar aprovant són per un pacient donat d’alta que ha passat per l’UCI i que inclouen els dies d’ingrés previ i el procés de rehabilitació (d’entre deu i catorze dies), que s’han de sumar a les setmanes que el pacient hagi estat a l’UCI.