El cos no és un rellotge i la majoria de les dones no té la regla cada vint-i-vuit dies

Encara que per a la majoria de les dones en edat fèrtil el cicle menstrual dura entre 21 i 35 dies, la regla no és una ciència exacta i entre un 14 i un 25% de les dones presenten cicles irregulars. Però, què vol dir tenir un període irregular? I més important, podem conèixer les seves causes?

Tot i que totes les dones poden tenir alteracions ocasionals en la regularitat menstrual, només un percentatge molt baix de les dones té cicles exactament de vint-i-vuit dies, ja que cada dona depèn del seu “rellotge intern” que varia en cada cos. T’ho expliquem!

Per bé que la menstruació és un procés estudiat en profunditat, encara avui en dia moltes persones no tenen clar per què algunes dones presenten un període tan puntual com un rellotge mentre que d’altres el tenen irregular. Durant el cicle menstrual, un dels ovaris allibera un òvul perquè aquest es fertilitzi. Si l’òvul no és fecundat durant el cicle, el cos s’encarrega d’expulsar el recobriment de l’úter a través de la vagina, procés que coneixem com a menstruació, tal com vàrem explicar aquí.

La (im)puntualitat de la regla

Malgrat que sempre hem sentit que el cicle menstrual dura 28 dies, aquesta xifra és una mitjana. En realitat es considera que un cicle és regular quan dura entre 21 i 35 dies, tal com explica el Servei Nacional de Salut del Regne Unit (NHS, per les sigles en anglès) al seu web, que classifica com a irregular qualsevol període que se surti d’aquesta franja. És a dir, si un cicle menstrual dura 23 dies i el proper 32, per exemple, també es considera regular.

“El número vint-i-vuit està imposat, però en realitat són molt poques les dones que tenen les seves regles cada vint-i-vuit dies”, explica a Verificat Jésica Obercie, ginecòloga de Dexeus Dona, una clínica de Barcelona especialitzada en els àmbits d’obstetrícia, ginecologia i medicina de la reproducció. “Tot i que la gran majoria de les dones té el cicle regular (entre 21 i 35 dies), només el 30% d’aquestes té cicles que duren la mateixa quantitat de dies cada mes”, exposa. “La majoria de les dones té cicles variables, és a dir, el cicle varia la seva duració cada mes, però sense sortir-se de la normalitat”, afegeix.

“Només un percentatge molt baix de les dones té cicles exactament de vint-i-vuit dies quan es realitza un seguiment a llarg termini”, coincideix en conversa amb Verificat Ana Robles, ginecòloga i obstetra de l’Hospital del Mar de Barcelona. “No som ‘robots’ i els mecanismes que controlen aquesta regularitat són tan complexes i poden alterar-se per tants factors que es considera ‘la normalitat’ quan la regla ve cada 3 o 5 setmanes”, conclou l’experta. Per altra banda, cal tenir present que “els cicles no seran sempre iguals al llarg de la vida, aquests tendeixen a modificar-se […] i és normal que això succeeixi”, agrega Obercie.

Un altre aspecte que també és diferent en cada dona és la duració la menstruació, que “acostuma a durar de tres a cinc dies”, indica Dexeus Dona al seu web. “Si sempre t’ha durat una mica més, fins a sis o set dies, i si les teves revisions ginecològiques són correctes, no has de preocupar-te”, abunda, tot i que recorda que “si habitualment no et dura més de cinc [dies] i un mes s’allarga diversos dies més, hauries de consultar-ho [amb un especialista]”, afegeixen.

El rellotge intern

La causa d’aquestes diferències comença en el cervell i en la seva comunicació amb el cos a través de la segregació d’hormones i senyals nerviosos, que canvien en funció del moment del cicle en què es trobi cada dona. Quan parlem del cicle menstrual, en realitat ens referim a “la unió del cicle ovàric i el cicle uterí-endometrial” que, junts, fan possible la menstruació, explica Robles.

El cicle ovàric s’encarrega tant de l’activació i maduració dels oòcits —cèl·lules germinals femenines que donen lloc als òvuls—, com de l’ovulació; mentre que el cicle uterí-endometrial s’encarrega del creixement, maduració i preparació de l’úter per a la gestació.

Qui controla aquests dos cicles és l’eix hipotalàmic-hipofisiari del cervell, responsable també de multitud de processos del cos humà com els cicles circadiaris i del “rellotge intern” de cada dona, explica a Verificat Sergio Martínez, director clínic territorial de ginecologia i obstetrícia de l’àrea metropolitana nord de l’Institut Català de la Salut.

“És la coordinació entre la secreció d’hormones [controlada per l’eix hipotalàmic-hipofisiari] i la maduració de l’endometri [els canvis de l’úter davant una possible gestació] que fa que es produeixi la menstruació”, remarca Martínez. “Com que aquest procés varia en cada dona, això és el que fa que els cicles durin més o menys”, conclou l’expert.

Factors que alteren aquesta sincronia

Com que tot està orquestrat des del cervell, un canvi en el context normal d’una dona pot afectar puntualment a l’aparició de la menstruació. L’edat, la dieta, les infeccions, l’ús d’anticonceptius o l’activitat física són alguns dels factors que afecten la duració del període menstrual. “Totes les dones […] poden tenir alteracions en la regularitat menstrual ocasionals que no es considerin perilloses”, explica Robles. Això pot succeir, per exemple, “en períodes d’estrès transitori, canvis de pes importants, malalties transitòries, ingesta de fàrmacs (com en el cas de la vacuna de la covid), drogues…”, esclareix.

Per exemple, al mes de juny, que és quan hi ha més estudiants en època d’exàmens, “és quan rebem més consultes sobre retards en la regla i aquests són causats per l’estrès”, aporta Orbecie, exemplificant com els factors externs poden afectar la menstruació sense que necessàriament estigui succeint res dolent al nostre cos. “No som un rellotge”, afegeix.

I, com fa l’estrès per modificar el cicle menstrual? Doncs bé, quan estem estressats, el nostre cos allibera una sèrie d’hormones, entre elles el cortisol, tal com vàrem explicar aquí, que s’encarreguen d’assegurar l’activitat de les funcions essencials en una situació d’alarma. En una situació estressant, els nivells de cortisol actuen sobre l’eix hipotalàmic-hipofisiari, suprimint la secreció d’hormones reproductives —estrògens i progesterona— i indicant al cos que es troba en una situació d’alarma no òptima per reproduir-se i en la qual és prioritària la supervivència abans que la continuïtat de l’espècie. És per això que els cicles poden esdevenir irregulars en situacions d’estrès.

Irregularitats menstruals que s’allarguen

En alguns casos, les irregularitats del cicle es poden perllongar en el temps, per exemple si existeixen patologies com l’endometriosi, i en altres ocasions aquesta asincronia pot ser puntual. En aquests casos “es requereixen canvis en les condicions ambientals per tornar a tenir cicles regulars”, indica Martínez.

Però, quan cal preocupar-se? És cert que sí que existeixen algunes circumstàncies anormals que ens han d’alertar: “Si les irregularitats són constants, el sagnat és abundant, la regla no es presenta en tres mesos o apareix de forma més freqüent de l’habitual és convenient consultar al ginecòleg”, recomana Dexeus Dona al seu web. A més a més, cal destacar que “no s’ha de normalitzar el dolor amb la regla”, remarca Orbecie. “La regla ha de ser una cosa més del nostre dia a dia […] i quan afecta la qualitat de vida hem de consultar a un professional”, conclou l’experta.