El consum d’informació científica: com influeix l’edat en la nostra confiança?

Un grup d’investigadors de la Universitat Carles III de Madrid i la Universitat de Santiago de Compostel·la ha publicat recentment un estudi que assenyala que els joves espanyols no confien tant en la ciència com les persones de més de 65 anys. En concret, van fer una enquesta a 1800 persones, i van observar que, a la pregunta de si estaven d’acord amb l’afirmació que “la ciència busca la veritat”, un 72,6% dels enquestats d’entre 18 i 24 anys estaven d’acord, una xifra inferior a la dels més grans de 65 anys, grup en què el 90,2% va recolzar aquesta afirmació.

Els científics també van observar que el percentatge de joves d’aquesta mateixa edat que creuen que la ciència és un perill per a la humanitat gairebé triplica els que sostenen aquesta opinió entre els més grans.

Per Alberto Quian, professor de Periodisme a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i coautor de l’estudi, és “paradoxal, i molt preocupant, que les generacions amb més accés a la informació i a l’educació, les més ben formades en la història d’Espanya són les que menys informació consumeixen i les que més desconfien de la ciència i del periodisme”, i insta a “fer una reflexió profunda sobre què està passant”, tal com assenyala un comunicat.

Coincideix amb ell Carlos Elías, catedràtic de Periodisme al departament de comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), també autor de l’estudi, que assenyala que “cal incidir a les escoles, als instituts i també a les universitats, en una cosa que s’anomena educomunicació, i que implica que els xavals i xavales entenguin quines són les fonts solvents, què implica la ciència, […] i què és el mètode científic”.

Tal com indica el professional, és de vital importància començar l’alfabetització mediàtica informacional (AMI) des del col·legi. Per això, una de les nostres àrees de treball és el projecte educatiu Desfake, que cerca desenvolupar la capacitat de l’alumnat per avaluar críticament la informació que reben a través de les xarxes. Desfake permet millorar la capacitat per reconèixer les fonts fiables i diferenciar la informació rigorosa de la que no ho és. L’objectiu del projecte és formar ciutadans responsables que qüestionin allò que els genera dubtes, es facin les preguntes adequades i tinguin les eines necessàries per actuar i protegir-se davant de la desinformació que es troben dia rere dia a la xarxa; és a dir, educar en AMI.

Els recursos, materials, activitats i guies del projecte estan dissenyats per treballar a l’aula, on el professorat n’és el protagonista i s’encarregarà de transmetre allò que aprengui. Les dues primeres càpsules són gratuïtes i estan disponibles aquí. A més, si vols rebre informació sobre temes relacionats i estar al dia de la darrera tendència en desinformació, pots subscriure’t a la nostra newsletter.

Les limitacions de la investigació estan determinades per l’aplicació d’una estadística que dificulta establir correlacions entre les variables analitzades. A més, com que és una enquesta nacional, els resultats no són extrapolables a l’àmbit internacional. “Considerem que aquests resultats poden servir com a base per a altres investigacions que permetin desxifrar i explicar variables que han pogut influir en els comportaments del públic espanyol”, conclouen els investigadors.

Els motius d’aquesta desconfiança encara són desconeguts, però què en sabem de l’accés a la informació?

Necessitem informació per sobreviure

Comunicar i rebre informació veraç és un dret fonamental contemplat a la Constitució Espanyola de 1978 (article 20.1.d). Necessitem informació per prendre decisions i relacionar-nos amb les persones del nostre voltant.

Ara bé: de quina informació disposem? Quines són les nostres fonts? És fonamental informar-nos amb contingut de qualitat, però no tothom és conscient del paradigma actual. L’arribada d’internet ha multiplicat la quantitat d’informació a què podem accedir, però identificar-ne el contingut que ens informa amb rigor s’ha convertit en una tasca complicada.

Tot en la seva justa mesura

Vivim en un moment de sobreinformació (o infoxicació): la informació es mou en temps gairebé real i de manera accelerada. De fet, cada minut es registren més de 330.000 tuits a Twitter, es publiquen 66.000 fotos a Instagram i es registren gairebé sis milions de cerques a Google (dades de DOMO, 2022).

Tot això fa menys probable que sigui verificada i la llibertat de consum ha obert la porta a la publicació indiscriminada d’informació imprecisa, sense contrast, irrellevant o fins i tot manipuladora. És tan gran l’excés d’informació publicada, molta de la qual, de baixa qualitat, que fa que sigui molt més difícil processar-la i comprendre-la. És el que anomenem infoxicació.

Com tot, aquest fenomen té les seves conseqüències: si consumim contingut que, posteriorment, descobrim que és fals, la nostra confiança en els mitjans de comunicació o, en el cas de l’article que esmentem, en la ciència, es veurà minvada.

L’impacte de la desinformació

Anomenem desinformació al contingut fals, erroni o enganyós, intencionadament o no, que pot ser percebut com a real. El concepte engloba, doncs, una gran diversitat de continguts. La desinformació no amaga sempre darrere una intencionalitat de fer mal, malgrat que la conseqüència acabi sent aquesta. Una de les formes més famoses de desinformació són les notícies falses (fake news) que simulen ser peces informatives de mitjans de comunicació.

Davant d’aquest problema, estem disposats a desenvolupar estratègies per evitar ser víctimes d’aquesta desinformació? O preferim seguir cecs i assumir-ne les conseqüències negatives? Coneixem aquestes conseqüències?

D’això en parlem a la Càpsula 1: L’era de la desinformació, disponible de forma gratuïta aquí (previ registre a la plataforma).

Comprendre el coneixement científic a les aules

Per poder entendre i evitar tenir un pensament de desconfiança envers la ciència és important comprendre com es construeix el coneixement científic. D’aquesta manera podrem comprendre la rigorositat que hi ha darrere de la ciència i la manera com raonen les persones que s’hi dediquen.

Però com podem treballar això a l’aula? La Càpsula 3. Pilars del coneixement, disponible a la plataforma Desfake, proposa portar-ho a l’aula de la manera següent: d’una banda, identificant quins són els pilars que componen la construcció del coneixement científic; de l’altra, avaluant la confiança de les fonts; i finalment, reconeixent els perills de les pseudociències.

Aquesta càpsula permetrà a l’alumnat entrar en contacte amb el mètode científic, treballar el consens científic i desenvolupar un pensament crític davant de les pseudociències. L’objectiu és posar èmfasi en la importància d’atendre el mètode i l’evidència.

Negacionisme i ciència

A més de la importància de desenvolupar el pensament crític envers la ciència, també és rellevant entendre i identificar com es desinforma sobre ciència, és a dir, comprendre de quines maneres es posa en dubte la ciència, l’evidència científica i la seva construcció, de manera infundada. Això també és conegut com a negacionisme científic.

Per poder aprofundir quines tècniques es fan servir per negar la ciència, així com totes les repercussions que generen aquestes en la problemàtica del canvi climàtic, a la Càpsula 7: Desinformació i canvi climàtic, hi ha desenvolupada tota una proposta didàctica que gira entorn del negacionisme.