El consum de drogues a Barcelona no es pot comparar al dels anys 80

• Les xifres de consumidors d’heroïna s’han convertit en un argument de campanya a Barcelona. En concret, tant la candidata per Junts per Catalunya, Elsa Artadi, com el candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, Manuel Valls, comparen el consum actual d’aquesta droga amb el que hi havia els anys 80.

• El Ministeri de Salut descriu com “molt baix” el consum d’heroïna.

• Les primeres dades d’admissions a centres de drogodependència a Espanya són de 1991. Les estimacions de consumidors també van començar en aquella època.

Hem tornat a la situació dels anys 80. Cocaïna, heroïna, crack, cannabis han entrat amb molta potència"

Manuel Valls, la setmana passada durant una visita a La Verneda.

Cal un canvi, tornem a veure heroïna als carrers, trilers a la Rambla i prostitució, hem tornat a la Barcelona dels 80”

Elsa Artadi durant un acte l’1 d’abril.

Els dos candidats ha repetit aquesta idea en diferents ocasions durant els darrers dies.

Les dades sobre consum de drogues es relacionen amb l’augment de la inseguretat a Barcelona, però no hi ha dades que demostrin que el consum d’heroïna hagi tornat als nivells dels anys 80, quan “les drogues” es van convertir en un dels principals problemes del país. L’heroïna, que es va arribar a considerar una “epidèmia”, va arribar al seu punt àlgid entre el 1991 i el 1992, amb més de 1.700 morts annuals a tota Espanya.

El 1991, segons els primers registres oficials, hi havia entorn a 150.000 consumidors problemàtics d’heroïna a tot el país. El 2016, la xifra havia disminuït a 68.000, segons ha confirmat a Verificat el Ministeri de Sanitat, que insisteix en el “clar descens” de les xifres i en la “notable transformació de la realitat social associada a aquesta substància”.

Aquest descens es reflexa en les dades de morts per sobredosi a Barcelona de l’Agència de Salut Pública de la ciutat, que no publica xifres anteriors a 1995 ni posteriors a 2015.

El número de morts per sobredosi d’opioides a Espanya es manté estable des del 2005, segons l’Enquesta sobre Alcohol i Drogues del Ministeri de Salut (pàgina 183). Aquell any, a tot el país van morir 349 persones, el 2015, 335 i el màxim es va registrar el 2010, amb 409. “En el cas de l'heroïna, malgrat que la seva puresa és relativament alta a nivell de carrer, el consum general es manté estable i les taxes d'inici en el consum semblen baixes”, explica l’Informe Europeu sobre Drogues del 2018 (pàgina 11).

No hi ha dades oficials sobre el consum o la mortalitat de l’heroïna els anys 80 a Barcelona. Per tant, no es pot comparar la situació directament. Només hi ha algunes dades que serveixen d'indicis. Una d'elles és el número de persones que tornen a iniciar un tractament per consum de drogues injectades en centres de l’Ajuntament després d’una recaiguda: han passat de 902 el 1997 a 267 el 2017, segons dades del consistori. Les mateixes xifres municipals mostren com el 2005 els serveis de neteja municipals recollien 13.000 xeringues dels carrers de Barcelona al mes, davant de les 2.300 que es van recollir el 2018.

Els experts en drogodependència també apunten a que Barcelona segueix les tendències del seu entorn. Per exemple, Antoni Gual, psiquiatra de l’hospital Clínic i expert en el tractament dels problemes provocats per substàncies addictives, sosté que l’epidèmia d’heroïna dels anys 80 no té cap punt de comparació amb la situació actual. “No hem vist un repunt del consum d’heroïna”, assegura. José Caballero, al capdavant de l’Asociación de Pacientes Dependientes a Opiáceos (APDO), també ha reiterat a Verificat que l’escenari de drogues de la Ciutat Comtal d’avui no té res a veure amb el panorama dels anys 80.

L’Enquesta sobre la prevalença del consum en la població de 15 a 65 anys (EDADES) del 2017 mostra que el consum d’aquest opiàcid a Catalunya ha experimentat repuntades en les dues darreres dècades i que des del 2014 ha tornat a augmentar, tot i que el 2007 era superior al del 2017.

Aquest repunt també apareix reflectit en dades com les dosis d’opiacis repartides a les farmàcies de Barcelona, que ha augmentat un 43% en els darrers cinc anys.