El CO₂ emès per les erupcions volcàniques no suma ni un 2% de les emissions humanes anuals
S’han fet virals publicacions on s’afirma que els volcans produeixen el mateix diòxid de carboni que els humans, però les emissions volcàniques suposen una ínfima part
S’han fet virals publicacions on s’afirma que els volcans produeixen el mateix diòxid de carboni que els humans, però les emissions volcàniques suposen una ínfima part
Què s’ha dit?
Que els volcans produeixen el mateix CO₂ o més que el provocat per les activitats humanes com el trànsit terrestre.
Què en sabem?
Que les erupcions emeten CO₂, però corresponen a una ínfima part del que genera l’activitat humana.
L’erupció recent dels volcans Etna i Stromboli (a Itàlia) ha tornat a deixar missatges virals a les xarxes socials on s’afirma que emeten quantitats de diòxid de carboni equivalents a les generades per l’activitat humana, i citen sectors concrets com el transport terrestre o el consum de carn. Aquest tipus de declaracions es viralitzen cada cop que un volcà entra en erupció, com el de Ruang (Indonèsia) el passat maig, però són ENGANYOSES.
Tot i que les erupcions provoquen emissions, investigadors i entitats científiques com la NASA o l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica (NOAA, per les seves sigles en anglès) expliquen que les activitats humanes emeten cada any entre 60 i 100 vegades més diòxid de carboni que el que expulsen de manera natural tots els volcans. És a dir, totes les erupcions d’un any no emeten ni el 2% del CO₂ que emetem els éssers humans.
“L’Etna, situat a Sicília, entra en erupció, emetent tones mètriques de diòxid de carboni. Potser s’hauria de prohibir per a què no emeti tant CO2 com el teu cotxe dièsel, no creus?“
D’acord amb la NOAA, algunes erupcions ocasionals “són prou potents com per alliberar diòxid de carboni a un ritme que coincideix o fins i tot supera la taxa global d’emissions humanes durant unes poques hores”, però són esdeveniments “molt poc freqüents”. Com a exemple, la institució nord-americana menciona les erupcions de Saint Helens (1980) i Pinatubo (1991), que van alliberar CO₂ en una escala similar a la producció humana durant unes nou hores. Tanmateix, l’oficina recorda que “les emissions humanes de diòxid de carboni continuen dia rere dia, mes rere mes, any rere any”, mentre que l’erupció dels volcans és limitada.
Tal com ja va explicar a Verificat el geocientífic a la Universitat de Leicester Marc K. Reichow per a una verificació similar el 2023, “hi ha almenys 4 o 5 erupcions volcàniques cada dia a la Terra durant tot l’any. Les estimacions sobre la quantitat de gas alliberat a través d’aquests processos varien, però normalment són de l’ordre de 280 a 400 milions de tones l’any, comparat amb una producció anual relacionada amb l’activitat humana de 37.000 milions de tones”.
Igual que aquests fenòmens naturals, la desinformació sobre el tema és cíclica. Ja el 2015, membres de la International Fact-Checking Network (IFCN) com USA Today van desmentir que, precisament, l’Etna emetés 10.000 vegades més CO₂ que l’activitat humana. Altres agències, com Associated Press (AP) o Agence France-Presse (AFP) van verificar una desinformació similar on s’afirmava que els volcans emeten més diòxid de carboni que els humans.
Quin efecte tenen els volcans sobre el clima?
D’acord amb un estudi recent dut a terme per l’equip de geòlegs de les universitats de Florència i de Colònia juntament amb l’Institut de Geologia Ambiental i Geoenginyeria del Consell Nacional d’Investigació d’Itàlia (CNR, per les seves sigles en italià), el volcà Etna emet quantitats de CO₂ molt més altes que les d’altres volcans actius. La raó que ho explica és que hi ha tancs de carboni al subsòl del sud d’Itàlia que alliberen diòxid de carboni quan entra en moviment la placa Jònica, una petita placa tectònica local.
Amb aquestes emissions, els volcans també produeixen i envien a l’atmosfera cendres volcàniques i partícules d’aerosol que fan justament el contrari: reflecteixen la llum solar i la retornen a l’espai. Aquests elements fan que, generalment, les erupcions no es tradueixin en l’escalfament del clima, sinó que tinguin un efecte oposat.
Ara bé, hi pot haver excepcions com en el cas de l’erupció el gener de 2022 del volcà submarí Hunga Tonga. L’esdeveniment va enviar a l’atmosfera una gran quantitat de vapor d’aigua, un altre gas amb efecte d’hivernacle, i diversos missatges virals van aprofitar per apuntar a aquesta erupció com a causa de l’any calorós que s’estava patint. Tal com vam recopilar amb la informació publicada per diverses veus expertes, el vapor d’aigua expulsat cap a l’estratosfera pot augmentar les temperatures fins que el gas es dissipi, és a dir, amb uns efectes limitats a un període de temps molt concret i, tot i això, els seus efectes sobre la temperatura global es consideren petits.De fet, l’organització Berkeley Earth va determinar en un estudi del 2023 que l’afectació del volcà a l’augment de temperatura és de menys de 0,05 °C, mentre que l’activitat humana sumava un impacte de gairebé 0,2 °C per dècada. Unes xifres similars ja les va apuntar el 2022 la científica atmosfèrica de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA) Susan Solomon en un article a The New York Times.
Tot i això, al llarg de la història del planeta sí que hi ha hagut erupcions que han arribat a alterar el curs climàtic, com l’erupció dels trapps de Sibèria, que va afavorir a una extinció massiva fa 252 milions d’anys, en part, produïda per les emissions de gasos com el diòxid de carboni i el metà.