El castellà no deixarà de ser la llengua oficial de l’Estat espanyol amb la llei Celaá

Ens ha arribat un article molt crític amb la nova llei d’educació aprovada, recentment, al Congrés de Diputats. El seu autor, Itxu Díaz, l’escriu en anglès es dirigit a una audiència estrangera amb el títol “El govern d’Espanya declara la guerra a la llengua espanyola”. És un article llarg que conté afirmacions enganyoses i falses. Les verifiquem.

"El castellà deixarà de ser la llengua oficial de l’Estat espanyol o la llengua franca en educació"

Que la nova llei d’educació, la LOMLOE no digui explícitament que el castellà és la llengua oficial de l’Estat no vol dir que deixi de ser-ho, perquè la cooficialitat de les llengües està reconeguda per la constitució, com us vam explicar fa uns dies. En el redactat de la LOMLOE queda reconegut el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en castellà i en les altres llengües cooficials: "Les administracions educatives han de garantir el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable".

"Gràcies a aquesta nova llei, l’única llengua franca de Catalunya serà el català"

A banda del que diu la Llei Celaá en referència a l’ús de les llengües en l’educació, val la pena recordar també que la Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol ja diu clarament que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu" i que "en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua".

Això no implica que, com afirma l’article, l’única llengua franca de Catalunya sigui el català, ja que l’Estatut de Catalunya, a banda de reconèixer el caràcter de llengua pròpia del català, diu clarament que "el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les". 

L’autor compara la situació actual amb la dels anys 70 quan, segons diu, "Barcelona era una ciutat oberta al món", tot i estar sota el franquisme, i assegura que "la llengua espanyola ha estat en el punt de mira dels nacionalistes des del començament de la democràcia":

"Han venut una narració fictícia d’inspiració marxista per dividir la gent entre llengües opressives i llengües victimitzades, creant un problema on no n’hi havia cap"

El català va ser perseguit pel règim franquista i no va ser fins que l’any 1983 es va aprovar la primera Llei de Normalització Lingüística que va posar en marxa un procés de recuperació d’una llengua que havia quedat minoritzada.

"Avui, els nens que parlen castellà són humiliats, assenyalats i fins i tot atacats a les escoles"

Entre les moltes afirmacions no verificables que conté l’article en destaca la suposada persecució a Catalunya dels alumnes que, actualment, parlen castellà per la qual no se n’aporta cap evidència.