El cas d’Elizabeth Holmes, o com ens deixem arrossegar per la multitud

Disney + va estrenar fa poc una sèrie titulada “The Dropout: Auge y caída de Elizabeth Holmes”. La història, basada en fet reals, tracta sobre una noia que va haver de buscar-se la vida per tirar endavant la seva família amb problemes econòmics i es va inventar un mètode suposadament revolucionari per fer anàlisis de sang amb tan sols una gota i, el més destacable, amb una punxada mínima. Spoiler: l’empresària va acabar a la presó.

Holmes va crear l'empresa de diagnòstic mèdic Theranos Inc., dedicada a dissenyar proves de laboratori mínimament invasives. El laboratori va llançar el 2014 un sistema d'anàlisis que prometia, a través d’unes gotes de sang, realitzar més de 1.000 proves mèdiques. La mostra necessària era molt petita, i, per tant, el procediment era menys dolorós i costós que les proves tradicionals.

Com va aconseguir aquest triomf? Segurament aquí hi juguen molts factors: el fet que un equip d’investigadors cregués en ella, el suport d’un bon amic o la inversió econòmica que van fer diversos empresaris que confiaven en el projecte. Però un dels factors més importants té a veure amb viure en societat, i és el que es coneix com a efecte d’arrossegament o efecte bandwagon, definit pel Termcat com el “fenomen psicològic caracteritzat per la tendència de les persones a alinear les seves creences i comportaments amb les d'altres persones que repercuteix en el comportament dels consumidors”.

És a dir, que si estem envoltats d’un grup de persones que tenen una opinió concreta, és molt probable és que acabem compartint aquesta opinió, tot i no tenir evidència clara al respecte. Això es deu també al fet que som animals gregaris —vivim en societat— i que és fàcil contagiar-nos d’allò que pensen els que tenim al voltant i acabar usant l’argument ad populum.

Ara bé, això no ens pot servir com a excusa per deixar-nos portar sempre per la multitud. Per preservar l’opinió pròpia, és important saber per què tenim aquella opinió. Algunes preguntes que et pots fer per saber-ho són:

• Què pensa el meu entorn d’aquest tema?
• En què es basa la meva opinió?
• Tinc arguments per sostenir la meva opinió?

El consum crític de la informació és vital per esquivar aquest biaix: abans de reaccionar, agafa’t un moment per pensar si allò que veus té lògica i es basa en evidència demostrada.