Pantalles: amenaça o eina educativa?

Educació

L’any 2020, el Govern va impulsar el Pla d’Educació Digital de Catalunya (PDEC) 2020-2023, amb l’objectiu que els alumnes siguin digitalment competents i els docents tinguin competències digitals, a més de tenir una “xarxa de centres digitalment transformats”, va anunciar l’aleshores conseller d’Educació, Josep Bargalló. 

El pla buscava desplegar uns 300.000 portàtils als alumnes, 85.000 dispositius als docents, i 110.000 dispositius de connectivitat a internet per a famílies vulnerables. 

La Generalitat va preveure destinar 157,1 milions d’euros per aquest pla l’any 2023, segons el pressupost del Departament d’Educació, entre els quals incloïa 128,9 milions per a la instal·lació, actualització i manteniment de sistemes digitals interactius (SDI) en aules dels centres educatius i la capacitació tècnica del professorat en els equipaments que reben les escoles. Tot i això, segons explica el Departament d’Educació a Verificat, “no hi ha una dada econòmica global que inclogui totes les actuacions relacionades amb el PEDC perquè les actuacions es financen des de diverses bandes (fons propis, fons del Ministeri, fons europeus)”.

En l’última implantació del pla, el Departament preveia repartir un total de 32.097 panells interactius a 2.847 centres, 4.245 kits de robòtica i 2.762 maletes audiovisuals, entre altres equipaments. 

Competències digitals altes als ICILS

Segons l’Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS, en anglès), els estudiants catalans de 2n d’ESO aproven amb una nota alta les competències digitals. 

Els alumnes presenten un nivell a l’altura dels països del món més destacats com Corea, República Txeca o Dinamarca, i són els que tenen millor puntuació en el conjunt de l’Estat espanyol en aquestes habilitats. 

Espanya ha participat per primer cop amb 508 alumnes d’11.700 centres educatius. A Catalunya, la majoria dels estudiants es troben en un nivell mig alt, mentre que un grup reduït se situa en nivell molt alt. Catalunya obté una nota de 518 punts, mentre que la mitjana a Espanya és de 495. 

En la resta, suspesos 

Catalunya és la segona comunitat que més ha empitjorat en les notes PISA entre el 2012 i el 2022, poc per sota del País Basc. Aquesta davallada es va notar, sobretot, en la prova de comprensió lectora. Després d’aquest últim informe, publicat tot just fa un any, Catalunya està a la cua del rànquing autonòmic: és la tercera comunitat amb una puntuació mitjana més baixa, calculada a partir dels resultats de les tres proves: matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

En matemàtiques, és la cinquena per la cua i en ciència i lectura, és la penúltima.

Restricció de pantalles

El comitè de 50 experts a qui el Govern espanyol va encarregar un pla per protegir als menors de les pantalles proposa restringir-ne totalment el seu ús fins als 6 anys, i permetre només les videoconferències. Dels 6 als 12 anys, recomana menys d’una hora al dia i en companyia de persones adultes i amb més de 13 anys un total de dues hores, supervisats i preferiblement en un suport fix. 

	Recomanacions del pla dels 50 experts	Temps d’ús actual segons els estudis
De 0 a 3 anys	Cap exposició a dispositius digitals.	1 hora i 11 minuts a la setmana davant de la televisió o dels videojocs pels infants menors de 2 anys, segons la Revista Espanyola de Salut Pública.
De 3 a 6 anys	Desaconsellat. Només com a excepció i de forma puntual es pot donar sota la supervisió d’un adult amb l’objectiu de mantenir un contacte social.	1 hora i 52 minuts per als infants de 2 a 6 anys, segons la Revista Espanyola de Salut Pública.
De 6 a 12 anys	Limitat, sota la supervisió d’un adult puntualment a continguts adaptats a la seva edat.	A partir dels 8 anys, l’estudi Pasos comptabilitza un ús de 3 hores i 13 minuts al dia entre setmana i de 4 hores i 48 minuts el cap de setmana.
De 12 a 16 anys	Si es decideix donar accés, amb mesures de control parental. Prioritzar telèfons analògics i retardar l’edat del primer mòbil intel·ligent el màxim possible.	3 hores i 13 minuts al dia entre setmana i de 4 hores i 48 minuts el cap de setmana. Amb 15 anys, el 96% dels infants ja té mòbil, segons dades de l’INE.

El comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels Comuns del Regne Unit va presentar un treball el 2019 sobre l’impacte de les xarxes socials i l’ús de pantalles en la salut de nens i joves, i recull estudis que demostren com la restricció dels aparells millora el rendiment acadèmic dels estudiants, sobretot d’aquells amb resultats educatius més baixos.

Un altre estudi espanyol va trobar que les restriccions reduïen considerablement la incidència de l’assetjament escolar entre estudiants d’entre 15 i 17 anys.

Tanmateix, els estudis i informes consultats per Verificat, consistents en metaanàlisi i revisions sistemàtiques —publicacions que recullen les conclusions d’estudis realitzats entorn d’un mateix tema— no han pogut establir encara quina edat és la correcta o la més adequada per lliurar un telèfon mòbil als adolescents.

Així ho reflecteix una de les últimes revisions paraigua sobre aquest tema, sobre els efectes de les pantalles compartida a inicis de 2024 a Nature Human Behaviour. El treball argumenta que les diferències en el desenvolupament de la infància i l’adolescència, unides a la diversitat d’usos que es dona als dispositius, no permeten, ara com ara, establir una edat adequada, des del punt de vista de la ciència, per començar a usar pantalles.