Pantalles: amenaça o eina educativa?

3 hores i 13 minuts al dia davant d’una pantalla

Els nens i nenes espanyols de 8 a 16 anys passen de mitjana 3 hores i 13 minuts al dia davant d’una pantalla (que pot ser el mòbil o la televisió) entre setmana, i els caps de setmana aquesta xifra augmenta fins a les 4 hores i 48 minuts, segons l’estudi Pasos de la Fundació Gasol, amb dades de l’any 2022. 

Aquesta xifra augmenta en l’adolescència, ja que la mitjana diària dedicada a l’ús de pantalles entre setmana és d’aproximadament 4 hores i 5 minuts a partir dels 12 anys, mentre que per als infants (menors de 12 anys) és de 2 hores i 15 minuts. Així mateix, la mitjana diària dedicada a l’ús de pantalles durant el cap de setmana és d’aproximadament 5 hores i 33 minuts per a l’adolescència i de 3 hores i 56 minuts per a la infància.

Segons UNICEF Espanya, 1 de cada 3 joves entre 11 i 18 anys passa més de 5 hores diàries connectat a internet entre setmana (31,6 %).

I els més petits?

És més complicat trobar dades pels menors més petits. Hi ha experts que qüestionen que s’exposi als petits a les pantalles per estudiar el seu efecte, mentre que les autoenquestes sobre el temps d’ús dels dispositius són difícils de dur a terme.

Un estudi publicat a la Revista Espanyola de Salut Pública amb dades de famílies ateses a Atenció Primària descriu que els infants menors de 2 anys passaven de mitjana 1 hora i 11 minuts a la setmana davant de la televisió o dels videojocs. Aquesta dada augmentava a 1 hora i 52 minuts per als infants de 2 a 6 anys, i arribava a 2 hores i 13 minuts per als infants de 6 a 10 anys.

Tanmateix, l’estudi no mesurava el temps davant de la pantalla del mòbil o d’altres dispositius electrònics. 

Un apunt sobre la mesura del temps dedicat a les pantalles

Hi ha investigadors que es pregunten si mesurar només el temps dedicat a les pantalles és suficient per tenir una imatge útil sobre l’impacte que poden tenir en la vida dels infants. És el mateix l’estona dedicada a llegir en un llibre digital que a revisar TikTok al mòbil? Així, suggereixen que seria millor tenir eines metodològiques que puguin investigar què es fa al mòbil i quins són els seus usos. Una revisió sistemàtica del 2021 concloïa que les característiques de les eines de mesura del temps en pantalla poques vegades es comuniquen. 

El mòbil i la televisió, els més utilitzats

L’estudi EU Kids de la London School of Economics (LSE) ha investigat amb més profunditat el cas específic de l’ús del mòbil i del temps connectats en línia, a més de fer una comparativa entre països de la Unió Europea. Segons la investigació, feta el 2020 amb dades del 2017 i 2019, els joves espanyols es passen unes 3 hores en línia cada dia, sent el quart país amb un nivell més alt. El temps que els infants es connecten en línia diàriament gairebé s’ha duplicat a Espanya des del 2010.

El mòbil i la televisió són els dispositius més utilitzats pels joves a Espanya, per davant de les videoconsoles, els ordinadors d’escriptori, els portàtils i els rellotges intel·ligents.

També hi ha diferències de gènere. Segons l’estudi EU Kids, a Espanya, les nenes i adolescents de 6 a 16 anys passen 3 hores i 8 minuts de mitjana en línia, mentre que els nens ho fan 2 hores i 50 minuts. També són les joves les que consumeixen més les xarxes socials en tots els països analitzats per aquesta mostra de 19 països europeus. 

Amb 15 anys, el 96% dels infants ja té mòbil

Un dels grans debats que es troben les famílies és a quina edat comprar el primer mòbil. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que el 22% dels infants de 10 anys tenen mòbil, una xifra que és del 96% als 15 anys.  

És curiós també veure que històricament hi havia més noies amb mòbil que nois, una bretxa que no es va tancar fins al 2023.  

Segons un estudi fet per Qustodio, una empresa dedicada a promoure el control parental a través d’una aplicació de mòbil, la xarxa social més popular entre els infants i adolescents espanyols de 4 a 18 anys és TikTok, amb una hora i mitja de mitjana (94 minuts) d’ús diari. La segona és Instagram, seguida de X, Facebook, BeReal i Pinterest.

Les dades de Qustodio (que no tenen una metodologia transparent ni han estat revisades per parells) mostren que els infants responen que TikTok és la principal xarxa social que consumeixen. El seu temps d’ús ha augmentat s des de 2021, de 80 a 94 minuts  de mitjana al dia i en general el temps d’ús de xarxes socials ha augmentat en 10 minuts més al dia en 3 anys. 

Les llars amb més ingressos tenen més pantalles, però hi passen menys estona

A Catalunya hi ha una diferència en l’accés a equipament TIC com ordinadors o internet depenent dels ingressos de les famílies, segons dades de l’IDESCAT. El percentatge de famílies amb ingressos de menys de 900 euros que tenen un ordinador a casa és del 69%, 25 punts percentuals menys que aquelles que cobren més de 2.500 euros (94,7%). Una bretxa que s’ha reduït en els últims 10 anys.

El mateix passa amb la connectivitat a internet. Un 2,9% del total de llars no hi té accés, però el percentatge incrementa en un 10,3% en el cas de les llars en situació de vulnerabilitat.

Per altra banda, un 14,2% d’infants de 10 a 15 anys de llars amb ingressos inferiors de 900 euros no havien utilitzat en els darrers tres mesos un ordinador o una tauleta i el 9,7% no havia accedit a internet. Mentre que aquests dos percentatges són del 0% en el cas dels infants que resideixen en llars amb ingressos de 1.600 euros a 2.500 euros mensuals. 

Tot i això, a Espanya, l’estudi Pasos diu que hi ha més ús de pantalles per part de les joves i adolescents de centres educatius situats en una zona censal amb més pobresa infantil que en aquells situats on n’hi ha menys. 

Concretament, en aquelles zones amb un cens amb més pobresa infantil, entre setmana es passen 3 hores i 30 minuts davant de la pantalla, una xifra que augmenta a les 5 hores i 2 minuts durant el cap de setmana. En canvi, les escoles en zones amb menys pobresa infantil tenen un consum de pantalles de 2 hores i 53 minuts entre setmana i de 4 hores i 48 minuts durant el cap de setmana.

L’evidència apunta que les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tendeixen a passar més temps davant de les pantalles. Una revisió sistemàtica del 2015 va concloure que els infants de les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tenien en major freqüència hàbits sedentaris, com menjar davant de la televisió o tenir una televisió a l’habitació. Tanmateix, el mateix estudi deixa clar que no hi ha evidència per concloure que les famílies amb menys ingressos són més permissives amb les pantalles. 

Un projecte impulsat per:


Finançat per

EMIF